“Municipalitzar serveis és possible des d’un punt de vista econòmic”

Fa molts anys que hi sóc i toca que la gent jove agafi els com­pro­mi­sos. Em retiro com a alcalde, però no com a polític ni del grup amb el qual em sento molt iden­ti­fi­cat. Podran dis­po­sar de la meva experiència. La per­sona que serà el can­di­dat està molt capa­ci­tada. Puc mar­xar tran­quil, queda un grup potent que pot fer una bona feina.

He par­ti­ci­pat en mol­tes con­te­ses elec­to­rals. Sem­pre fas càlculs, la gent ten­deix a donar-te ànims i aca­bes pen­sant que tindràs una majo­ria acla­pa­ra­dora i la rea­li­tat et posa a lloc. Tots els grups volen tenir la majo­ria abso­luta i, si no, a fer pac­tes. En el pacte ens tro­bem molt còmodes i és fàcil que con­tinuï en la mateixa línia.

Crec que sí, perquè no era un objec­tiu de l’alcalde, ni d’ERC. Ho era d’ERC, de la CUP i meu. Tots hem tre­ba­llat en aquesta línia. Hem creat òrgans de par­ti­ci­pació en què hem impli­cat gent del poble en moments durs com la pandèmia i ens ha permès pren­dre deci­si­ons de manera con­junta, justa i solidària. Els dos dar­rers anys hem con­ge­lat l’IBI i enguany tots els tri­buts; tenim en compte la situ­ació econòmica de la gent. Hem fet el pla d’igual­tat i hi estem tre­ba­llant. I en el cas del medi ambi­ent, s’ha ampliat el porta a porta, i l’objec­tiu és posar ener­gies reno­va­bles i estu­diar com fer comu­ni­tats energètiques. En l’habi­tatge hem ampliat un gai­rebé ine­xis­tent parc d’habi­tat­ges soci­als i en ges­ti­o­nem una tren­tena de llo­guer social.

Cre­iem que es pot aug­men­tar i ja estem avançant cap a l’objec­tiu del 85%. Molt ambiciós, però rea­lista. És difícil perquè el mer­cat no ens hi ajuda. Hem de dia­lo­gar amb els comerços per evi­tar el màxim de resi­dus. És impor­tant haver ampliat el porta a porta a espais que no són del nucli urbà. S’ha fet molt bé i el regi­dor David Parrón, que ha hagut de ple­gar per motius labo­rals, ha fet molt bona feina. S’ha millo­rat moltíssim la quan­ti­tat de reci­clatge que es fa al poble.

Sí. El més còmode per a un equip de govern és l’exter­na­lit­zació perquè s’hi posa una empresa i es fa càrrec de tot. Estem con­vençuts que la muni­ci­pa­lit­zació va bé i és pos­si­ble des d’un punt de vista econòmic perquè estal­vies IVA i bene­fici indus­trial. Estàs en diàleg amb els tre­ba­lla­dors i les con­di­ci­ons poden ser millors, amb el mateix cost. Ara tenim una empresa molt fami­liar, hi ha hagut molt bona relació i n’hi haurà en un futur, però tocava fer la lici­tació i aquí ja no només vin­dria aquesta empresa, fet que redunda en el ser­vei i en la situ­ació de les tre­ba­lla­do­res. Con­vençuts que muni­ci­pa­lit­zar el ser­vei és el millor, i no només en la neteja d’edi­fi­cis, sinó també en altres ser­veis com la zona blava.

Des­car­tem pri­va­tit­zar-ho en la mateixa línia que dèiem abans. Un ser­vei com el de l’atenció als resi­dents no s’ha de basar en cri­te­ris pura­ment econòmics, sinó d’atenció a les per­so­nes. Qual­se­vol empresa pri­vada que ho agafi, tot i que és ben legi­tim que hi tin­gui interès econòmic, això mol­tes vega­des va en detri­ment de l’atenció a les per­so­nes. En la covid s’ha vist com les residències por­ta­des des de l’àmbit públic han aguan­tat millor que les pri­va­des. Pel que fa a la cons­trucció, ja en l’època de l’Entesa es va començar a par­lar d’una nova residència a la zona espor­tiva. Hi ha ciu­ta­dans que diuen: per què no s’amplia l’actual i s’agafa l’antic col·legi de les mon­ges? Per raons obvies. Pri­mer d’espai. La per­sona que està en la residència quan ha de sor­tir es troba amb car­rers amb pen­dents. No pot sor­tir. Hi ha tretze pas­sa­dis­sos, moltíssi­mes esca­les... No pots donar l’atenció ade­quada. Tenim per­so­nal per sobre de la ràtio perquè no hi ha l’espai diàfan. La nova residència no volem només que sigui més còmoda des del punt de vista arqui­tectònic, sinó de cara a la gent, més asso­le­llada, més pràctica, amb una zona de men­ja­dor, que no sigui un espai tan­cat al món exte­rior. En l’espai actual és impos­si­ble.

Estem espe­rant fer la cessió de ter­renys. Ens vam reu­nir amb Cat­sa­lut i vam demos­trar que hi ha dèficits en el CAP, com la falta d’àrea d’urgències. Calia una ampli­ació i vam plan­te­jar si es podia fer allà mateix tenint en compte que és zona inun­da­ble. En una reunió amb Cat­sa­lut i l’ACA ens van dir que allà no es podia ampliar. Vam pro­po­sar la cessió d’uns ter­renys, ens van dir que sí i es comença a posar en marxa la maquinària. Els ter­renys són prop del tana­tori, un espai llu­minós, ben comu­ni­cat i amb apar­ca­ment.

Sí, ens vam posar en con­tacte amb l’Ins­ti­tut, cons­ci­ents que no hi ha prou gent for­mada per aten­dre els resi­dents ni tam­poc per a un ser­vei d’atenció domi­ciliària com voldríem. Hi ha una quan­ti­tat alta de gent gran que viu en domi­cili par­ti­cu­lar. Vam plan­te­jar fer un cicle for­ma­tiu d’assistència a la ter­cera edat que tingués sor­tida labo­ral i es pogues­sin fer les pràcti­ques. Ja es va dema­nar l’any pas­sat a Ense­nya­ment i no va avançar, però junt amb l’Ins­ti­tut hi hem tor­nat a insis­tir per si el podem tenir per l’any vinent. Això per­me­tria tenir per­so­nal qua­li­fi­cat tant pel nos­tre poble com pels muni­ci­pis dels vol­tants.

Sí, aviat s’aca­ba­ran les obres d’aquest bloc de pro­tecció ofi­cial, amb un total de 16 habi­tat­ges des­ti­nats a per­so­nes de més de 60 anys autònomes.

Pas­sem de 10 mili­ons con­so­li­dats amb la part de la residència geriàtrica. El 2022 l’opo­sició ens van donar suport, i aquest any hem fet reu­ni­ons prèvies i s’ha expli­cat [Junts i el PSC hi van votar en con­tra el 21 de desem­bre pas­sat]. Està en línia con­ti­nu­ista, perquè cre­iem que les coses s’estan fent bé. Sé que hi ha coses que ens divi­dei­xen, com la pri­va­tit­zació de ser­veis, que no es veu igual a tots els grups. Dins el pres­su­post apor­tem gai­rebé 200.000 euros a la residència geriàtrica, perquè no hi havia prou per­so­nal. Sem­pre se’ns ha dit que una direcció ha de des­can­sar en tres potes: gerència, direcció tècnica i recur­sos humans, i aquí ho teníem con­cen­trat en una sola per­sona. També fal­tava gent a la cuina i a l’atenció als resi­dents. A més, la pujada de la llum o els aug­ments sala­ri­als, que no venen com­pen­sats amb els diners que ens arri­ben. Ho hem com­pa­rat amb altres muni­ci­pis i amb una residència sem­blant apor­ten molts més diners. Per tant, no és pro­ducte de mala gestió, sinó d’uns ser­veis neces­sa­ris.

Sí, ha estat una opo­sició tran­quil·la. Valo­ren en con­junt posi­ti­va­ment el que s’esta fent. Com que he estat a l’opo­sició, penso que s’ha de ser una mica generós i que els com­panys tin­guin el màxim d’infor­mació. L’ele­ment per­so­nal ajuda i la relació ha estat molt bona, amb lògiques diferències. La quan­ti­tat de pro­pos­tes que pre­sen­tem i que s’apro­ven és impor­tant.

Hi ha un pro­jecte que s’hau­ria de tor­nar a redac­tar, però hem de ser cons­ci­ents de la situ­ació econòmica. Hi havia mínims del pas­seig que s’havien de resol­dre. Els vehi­cles apar­ca­ven sobre la vorera i impe­dien a la gent anar amb el carro de la com­pra i qui va en cadira de rodes no podia ni pas­sar. Vam veure que podíem reduir el pas­seig i vam fer-ho en dues fases. A la pri­mera hi havia un esglaó sense cap uti­li­tat i tra­ient-lo els cot­xes poden apar­car a baix. La pri­mera fase no ha que­dat tan bé com la segona, que es va poder reta­llar el pas­seig i es va asfal­tar. S’ha fet que les vore­res siguin prac­ti­ca­bles. També fal­ta­ven arbres.

Cadas­cuna està en períodes dife­rents. La Canyera està aca­bada i a punt de recep­ci­o­nar. Hi una pro­blema amb Endesa i Telefònica per soter­rar les línies, però si ho espe­rem no aca­baríem. Per tant, tirem enda­vant. Font Bona està pràcti­ca­ment aca­bada, però per motius econòmics hi ha gent que no fa front a les seves obli­ga­ci­ons i en una part falta l’última capa d’asfalt. Quan és com­pleixi es recep­ci­o­narà. Selva Brava no té junta de com­pen­sació i cal que facin tot el procés que han fet les altres. És una situ­ació més difícil. No és en el pres­su­post però pre­ve­iem la cana­lit­zació d’aigua pota­ble fins a Font Bona.

Està pres­su­pos­tat. Vam com­prar l’edi­fici de ca la Xe que està en ruïnes i reque­ria una actu­ació perquè és una sor­tida del poble i una zona de molt poca visi­bi­li­tat. S’hi pot fer una pla­ceta amb un parell de bancs. Vam tenir molts pro­ble­mes per tro­bar l’inter­lo­cu­tor. Aviat es reti­rarà la runa i s’està fent el pro­jecte per la plaça. Pel que fa a la Casa­blanca, es va com­prar per ender­ro­car-ho i posar-hi terra, ja que és zona verda. Els pròxims governs ja diran què s’hi farà. Hi anava una rotonda que for­mava part del pro­jecte Sud11, que és la zona indus­trial. Hem inten­tat eli­mi­nar de la urba­nit­zació la càrrega de fer la rotonda. El poble està man­cat de sòl indus­trial. Un dels objec­tius del govern és el foment de l’eco­no­mia local.