Laura Borràs comença a l’atac
Els lletrats de la presidenta del Parlament suspesa hi veuen indefensió i demanen que se suspengui el judici
La fiscalia admet “un acord no formalitzat” amb dos dels acusats, fet que perjudica la líder de Junts per Catalunya
La millor defensa és un bon atac. Aquesta és l’estratègia que va emprar ahir l’equip legal que porta la defensa de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, a l’inici del judici en contra seu per la gestió que va dur a terme al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i per la qual se li demanen 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació.
Va ser un atac en tota regla i contra tots els fronts, en què l’advocat Gonzalo Boye va passar per sobre del president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, a qui acusen de parcial; de la fiscalia, a la qual van retreure joc brut pel fet de tenir unes diligències secretes sobre el cas que tot just es van fer públiques ahir, i dels advocats defensors dels altres dos acusats, a qui acusen de generar indefensió a Borràs per haver estat negociant amb el ministeri públic una confessió dels seus clients, que rebrien un tracte acusatori benèvol a canvi d’incriminar la presidenta.
Si el judici contra Laura Borràs fos un partit de futbol, es podria dir que tot just s’estan jugant els primers minuts d’un matx en què es preveu que la presidenta de Junts per Catalunya passi dificultats, encara més quan els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, estan disposats a inculpar-la. Tot i això, Gonzalo Boye va aconseguir superar amb èxit aquest primer embat i va assolir algun dels seus propòsits com ara allargar en una nova sessió que es farà dimarts el debat sobre les qüestions prèvies, que en un principi s’havien de ventilar en la sessió d’ahir.
El motiu de la pròrroga en el debat de les qüestions prèvies és una petició de l’advocat de Borràs per estudiar a fons una modificació del relat acusatori que ahir va introduir la fiscalia. Aquesta modificació va en la línia de les negociacions que té el ministeri públic amb Isaías Herrero, ja que fa desaparèixer el seu nom en un punt en què el vinculava directament amb Borràs en la ideació dels contractes de la ILC que els han portat a judici.
La negociació de l’acord amb Herrero i Pujol va ser durament criticada per la també advocada de Borràs Isabel Elbal, que va explicar que fins feia tres dies havien coordinat les estratègies fins al punt de pagar un peritatge a mitges. En un dur atac als altres advocats de la defensa, a qui va tractar d’“acusació”, Elbal va explicar que el canvi d’estratègia de les altres parts atemptava contra el dret de defensa de la seva clienta i va anunciar que es demanarà al Col·legi d’Advocats de Barcelona una dispensa per poder explicar circumstàncies del cas conegudes en les converses amb els altres lletrats i que l’obligació professional de guardar secret no els permet explicar.
Sobre el pacte que s’està negociant, la fiscalia es va referir a “un acord no formalitzat” i deixava clara quina és l’estratègia.
Diligències secretes
La tercera envestida de Boye es va centrar a denunciar joc brut de la fiscalia en descobrir que hi ha unes diligències indeterminades que han servit per demanar informació sobre el cas i de les quals no es va tenir notícia fins ahir. La fiscal va defensar la legalitat d’aquestes diligències, que va assegurar que no són d’investigació i que només serveixen per recollir informació, tot i reconèixer que portaven una data equivocada “per un error de picatge”. Amb relació a les diligències, la fiscal va assegurar que “no s’ha amagat” res de què Borràs no es pugui defensar en el judici.
La dura intervenció d’Isabel Elbal va ser replicada pels advocats d’Herrero i Pujol, Marina Roig i Àlex Solà, respectivament. Roig va recordar que és habitual que, en un judici amb més d’un acusat, uns pactin amb la fiscalia i uns altres no hi pactin, exercint cadascú el dret de defensa com millor l’interpreta. “El dret de defensa és individual”, va dir Roig, que va donar a entendre que Boye buscava publicitat, a la vegada que va avisar que no volia participar en el “xou” d’una picabaralla pública entre advocats. Àlex Solà va evitar entrar en el joc de la confrontació.
Cadena de custòdia
En l’exposició de les seves qüestions prèvies, els advocats de Borràs van deixar entreveure quin és el seu as a la màniga. Es tracta d’un peritatge que conclou que “molts arxius” que es van treure de l’ordinador d’Isaías Herrero i que han servit per incriminar Borràs en la concessió de contractes suposadament arreglats van ser modificats minuts després que la comissió judicial que va fer l’escorcoll a casa de l’acusat prengués possessió del material informàtic. També es van obrir i executar programes.
Aquest peritatge demostraria que la cadena de custòdia d’aquesta prova de càrrec fonamental no es va respectar i per això es demana que s’elimini. La fiscalia sosté que no s’ha comès cap irregularitat en aquest cas.
La primera foto a un metre i mig
Des d’ahir ja no es pot dir que no hi ha cap foto on es vegi en el mateix pla Laura Borràs i Isaías Herrero. Fins ara no n’hi havia cap, perquè la relació entre tots dos havia estat estrictament de caire professional, lluny de les familiaritats o simpaties que porten a fer-se segons quin tipus de fotografies, que en aquest cas no han existit mai. La imatge d’ahir situa Borràs en un extrem del banc on seuen els acusats a la sala de vistes del TSJC, separada a un metre i mig de distància d’Herrero, que seu al mig, mentre que el tercer acusat, Andreu Pujol, apareix a l’extrem oposat.
Aquest és un dels fets rellevants de la primera sessió del judici, així com la determinació de l’advocat Gonzalo Boye de remarcar el caràcter polític del procés. Fins a dues ocasions es va parlar de Borràs com a integrant d’un “grup identificable objectivament”, evocant la sentència del tribunal europeu que alerta de les persecucions polítiques a minories nacionals.
