Política

MARC BARBENS I CASALS

CAP DE L’OPOSICIÓ A SOLSONA (JUNTS)

“Amb la nova alcaldessa ha canviat el to, però no el fons: cal un pla estratègic”

Retreu al govern d’ERC que no hagi tirat endavant projectes estratègics que portaven en el programa o que estan encallats des de fa anys

S’ha desmarcat del partit amb el qual es va presentar el 2019 i tant ell com el seu equip es presentaran com a independents

Tant jo com la gent de la llista del 2019 tenim clar quin és el nostre camí i quin és el de Junts
Creiem que ERC vol arribar a les eleccions sense entomar el que pugui generar polèmica

Marc Barbens fa vuit anys que és al ple de l’Ajuntament de Solsona, però aquesta última ha estat, de llarg, el mandat més singular que hi ha viscut. No només per haver viscut una pandèmia des de l’oposició i un canvi d’alcalde a mig mandat, sinó perquè en quatre anys s’ha anat allunyant de Junts per Solsona, la marca amb què va concórrer a les eleccions, i, amb ell, també ho ha fet l’equip que portava a darrere. Això, però, no l’ha apartat del rol de cap de l’oposició i ara ja ha anunciat que repetirà com a cap de llista, però d’una agrupació independent.

Aquesta separació de camins de la gent de l’antiga Convergència ha estat difícil de portar com a grup municipal?
Gens. Perquè tant jo com l’equip de persones que ens vam presentar a les eleccions del 2019 teníem clar quin era el nostre camí i quin era el de Junts.
Segur que més d’un l’esperava a vostè, en lloc d’Elis Colell, com a candidat de Junts.
No tinc clar si el que va generar sorpresa va ser la candidata o el moment en què es va anunciar. Va ser a principis d’octubre, en un moment en què no tinc clar que la gent pensés gaire en un escenari electoral.
Vostè va ser al PDeCAT.
Sí, en el seu moment, sí. Però ara mateix cap de les persones del nostre equip tenen carnet de partit. Crec que l’Ajuntament de Solsona necessita precisament això: nous perfils.
Per què?
Fa molts anys que ERC té l’alcaldia... I amb majoria absoluta. I ens fa la sensació que l’actual govern arriba a les eleccions amb les forces bastant justes. Estan demanant a crits la convocatòria electoral perquè bona part de l’equip actual ja ha anunciat que plega. Fa mesos que veiem que diferents àrees de l’Ajuntament necessiten un canvi.
També hi ha hagut canvi d’alcalde en aquests quatre anys. David Rodríguez va plegar a mig mandat per assumir un càrrec a la Generalitat i va passar la vara a Judit Gisbert. Ha estat positiu el canvi?
No ens en podem amagar. D’entrada, sí. Perquè quan una persona està al capdavant d’una institució durant tants anys al final fins i tot se t’acaben les idees. Però també s’ha de dir que, veient el balanç d’aquests dos anys, el canvi tampoc aporta gaire res de nou. Ha entrat la Judit, hem pogut conversar i tenir reunions de diferents temes, però la relació amb l’oposició tampoc és que hagi millorat molt. Hem trobat a faltar una mica més de treball conjunt en els temes de ciutat. Ha estat una cursa a contrarellotge per arribar a les eleccions i han estat dos anys bastant en blanc.
Diu que, amb la nova alcaldessa, hi ha hagut més diàleg.
El to ha canviat, però el fons, no. Cal estratègia. Més enllà del canvi del cap, el que paguem és la manca d’equip amb ganes de tirar projectes endavant.
Quins projectes?
La principal cosa encallada és l’habitatge. Fa molts anys que parlem d’habitatge de protecció oficial i no s’ha aconseguit res. Parlem de recuperar vells esquelets que havien quedat aturats durant la crisi del 2008, i no n’hem recuperat ni un. Hem dit també que el govern intentaria comprar algun edifici ocupat per fer habitatge social, i no s’ha fet. Pel que fa a parcel·les noves de sòl urbà, tampoc s’ha avançat en nous sectors. La prova evident és que, durant els últims vuit anys, pràcticament no s’ha fet ni un sol bloc de pisos a Solsona. I els diferents estudis que s’han fet mostren el panorama, però, d’accions concretes, no n’hi ha hagut cap.
També insisteixen en la comissaria.
Ha estat present en dos pressupostos municipals i no la tenim, sí. I l’aparcament d’autocaravanes, que tampoc existeix. O el Camp del Serra, un projecte estratègic en l’àmbit comercial i de trànsit, un gran pulmó verd, en l’àmbit recreatiu... Tots ens n’omplíem la boca i no hi ha hagut ni processos participatius per decidir què s’hi fa ni estudis d’usos. És un tema difícil, és clar, però cal ser atrevit.
Més temes recurrents: la piscina coberta.
Hi ha hagut estudis i aproximacions, però res més. Caldria veure quina decisió es pren, però s’hauria d’haver fet ja. Com a mínim, per ètica política i perquè ho tenien com un tema important en el programa.
Per què creu que no s’ha fet?
Crec que no es pren cap decisió perquè no ho veuen clar. Tenim la sensació que l’objectiu és arribar a les eleccions sense prendre mal. No entomar segons quins projectes que et poden encallar o poden produir descontentament al carrer, al final és arribar a les eleccions de la millor manera. Pel que fa a la imatge, com menys polèmiques tens, millor, perquè és més fàcil passar a la següent pantalla, que són quatre anys més.
L’alcaldessa no s’ha volgut enfangar, vol dir?
Sí, jo ho veig així.
I ha tingut prou temps per enfangar-se?
I tant. Creiem que sí, vaja. Amb tots els temes que ja hem comentat i amb un que ja li va tocar de prop quan era regidora: la casa dels gegants del carnaval. Eren dos projectes en un, juntament amb un alberg, però es va perdre una subvenció d’un milió d’euros que ja estava concedida. S’hi va renunciar perquè es va veure massa arriscat, ja que s’havia de buscar més diners, i creiem que es va perdre una oportunitat. Hem trobat a faltar una mica d’autocrítica. Sabem que són diners que no tornaran.
Un dels mals endèmics que ha tingut sempre Solsona i, per extensió, el Solsonès, són les precàries carreteres. Tot i que sembla que ara s’hi comença a treballar.
Solsona i Berga són dues capitals que es toquen i que viuen d’esquena. Solsona té millor relació amb altres llocs amb menys capacitat econòmica que el Berguedà i Berga com a capital, perquè hi ha una barrera física –la carretera– que ho fa molt difícil. Celebro que es tiri endavant un primer tram, és bo i positiu, perquè feia temps que semblava un tema tabú. Però és una llàstima que tinguem un govern municipal d’ERC i un govern a la Generalitat d’ERC i que durant aquests anys no s’hagin pogut desencallar temes com aquest.
Ha dit que era un tema tabú la millora de la C-26. Per què?
Sempre ha existit aquesta carretera i s’havia arribat a un punt que ni se’n parlava quan arribaven eleccions. Entenc que Solsona no ho considerava un tema important, si ho preguntaves a peu de carrer. Però, per sort, ha canviat.
L’oferta de transport tampoc és un aparador, que diguem.
És bo que es pugui abaratir el preu dels bitllets, però no resolem el problema. Soc usuari habitual del transport públic entre Solsona i Barcelona: el viatge més ràpid són 2 hores i 20 minuts i el més lent, 3 hores. No és viable viure a Solsona i treballar a Barcelona cada dia. S’hauria de treballar molt la connexió del bus de Solsona amb les vies de tren més pròximes.
Si per un tema ha sortit Solsona als mitjans és pel bisbe.
Solsona està molt marcada pel bisbat i és una gran sort tenir-lo. Poder allotjar una capitalitat així és una sort. El bisbe Novell va ser molt mediàtic des del primer minut i això donava molt motiu a diferents sectors que no són d’església a condemnar-lo. El bisbe a vegades ho portava tot a extrems força radicals i hi havia sectors de la ciutat que hi reaccionaven ràpidament. Això ha estat sempre font de controvèrsies i polèmiques. La nostra posició sempre va ser de respecte, és una figura privada que es dirigeix a la seva comunitat. L’Ajuntament ha de fer un camí totalment diferent al seu i no ha d’entrar en el que opinin el bisbe, l’imam o qualsevol líder de religions que hi ha a la ciutat.
Fa molts anys que ERC mana a Solsona. Diuen que l’experiència és un plus, però sembla que vostè no el troba aquest valor afegit al govern de Solsona.
Està molt bé que hi hagi continuïtat, però la majoria absoluta desgasta molt. Al final es demostra que aporten poca cosa a la ciutat. Cal un altre impuls, nous aires.
Creu, doncs, que seria bo un escenari, el maig, que obligués a negociar per fer majories?
Seria la clau, per mi. Es presentaran diverses forces i seria bo que algunes poguessin tenir participació al govern de la ciutat. Això crec que oxigenaria, regeneraria i faria un equip de govern més sòlid. S’ha de veure quines persones acaben aspirant a ser dins l’Ajuntament, però ens sembla que la població també ho demana. Cal coparticipació de tothom, com passa a Manresa, a Berga i en altres ciutats.
Fa la sensació que tant Junts com la seva agrupació d’electors hauran d’explicar-se molt bé en campanya perquè no els confonguin. Creu que es poden fer mal l’un a l’altre?
És difícil de dir-ho. La ciència política no diu ni una cosa ni una altra. No saps mai com pots computar els vots, el que sí que influencia molt a Solsona és que tenim molts pocs regidors per força habitants. Les opcions de tenir bons resultats són menors perquè som a prop dels 10.000 habitants però no hi arribem i això ens deixa amb 13 cadires i no 17. Però sí, és evident que s’ha d’explicar molt bé a la ciutadania perquè tothom pugui conèixer els diferents propòsits. Ara bé, jo crec que tothom és prou conegut i la gent ràpidament s’adonarà de qui és qui. És una ciutat molt satírica i amb un punt de sornegueria important, i les eleccions es viuran amb la màxima passió al carrer, com sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

5 ‘fake news’ de la immigració

banyoles

Com parlem de la immigració?

Banyoles
Jordi Camps
Alcalde de Vidreres

“Hem evitat quinze intents d’ocupació l’últim mes i mig”

vidreres
politica

Barcelona activa eines per fomentar l’ús del català

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna afirma haver abatut un avió de control rus A-50 al mar d’Azov

Barcelona
Estats Units

Trump es posiciona a favor de la fecundació ‘in vitro’ després de la sentència d’Alabama

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni rep un ultimàtum perquè accepti un funeral secret

Barcelona
Guerra a Europa

Els EUA llancen l’onada més gran de sancions a Rússia en els dos anys de conflicte

Barcelona
Sequera

Tarragona, Reus i l’Arc Metropolità reclamen a Mascort piscines obertes a l’estiu

Barcelona