No tot va amb el càrrec
Factors com la pandèmia, el desencís pel Procés o la crispació a les xarxes s’han afegit a la pressió que ja reben habitualment els electes locals i han dificultat encara més trobar gent per a les llistes
Molts edils i alcaldes denuncien que són blanc d’assetjament i han de rebre suport dels partits, que es conjuren per aturar discursos populistes
-
Molts alcaldes reben sovint pressions i amenaces, i això dificulta trobar candidats N.R. / ARXIU. -
Batlles d’ERC al Maresme en un acte de suport a l’exalcaldessa de Caldetes el març del 2021 ERC. -
L'alcalde terrassenc Jordi Ballart ja seria dels primers a denunciar el setge a les xarxes el 2016 ACN. -
Pintades al 2016 contra qui era l’alcalde de Premià, Miquel Buch ARXIU.
Tenir una botiga o haver de tornar a la feina després frena gent vàlida
El govern ha fet créixer la dotació per remunerar els alcaldes “petits”
“Vinc, d’acord, però no en llocs per sortir.” Quantes vegades deuen haver sentit aquesta frase els responsables de quadrar les llistes per a les municipals del 28-M, que aquests dies acaben de validar les juntes electorals? I és que captar gent per a la candidatura ja costa tant o més que trobar algú que vagi als primers llocs o l’encapçali, sobretot als municipis més petits, on s’està més exposat a la crítica. La situació no és pas nova: els càrrecs locals sempre han estat conscients que és impossible fer-ho bé a ulls de tothom i han estat sotmesos a pressions que sovint acaben en conflictes i picabaralles amb veïns. Fins i tot el simple fet de formar part d’una llista –ni que sigui com a independents, la fórmula més usual– pot condicionar el present i el futur personal i fins i tot laboral, ja que pot dur danys col·laterals. Per exemple, els que tenen un negoci de cara al públic i poden ser mal vistos. A més, en els darrers anys la manca de vocacions s’ha accentuat per factors nous com la postpandèmia –que ha provocat més mandra per implicar-se en la cosa pública–, el desencís per la repressió i el post Procés o l’esclat de les xarxes socials, amb la violència verbal i la crispació del debat que hi ha anat íntimament lligada.
“Cada cop es nota més la dificultat de trobar persones que es vulguin exposar públicament, perquè això els pot portar conseqüències en l’àmbit privat”, resumeix Àngel Cortadelles, director dels serveis territorials d’Administració Local a Tarragona, que tracta cada dia amb ajuntaments de tots els colors. “Molts electes se’t desfoguen i et diuen que ho passen malament”, exposa. Hi coincideixen els responsables dels partits amb més implantació municipal al país, consultats per El Punt Avui. “És un moment molt complicat pel qüestionament que hi ha de la institucionalitat”, indica Oriol López, vicesecretari de coordinació interna d’ERC, que ressalta que fer política local implica “24 hores al dia, 365 dies a l’any... és molt dur”. “La política està mal vista, t’etiqueten, la gent té feina... És complicat fer el pas d’encapçalar una llista, perquè a més t’hi has de dedicar en cos i ànima”, reflexiona igualment David Saldoni, responsable de política municipal de Junts. “Ens passa a tots, hi ha desafecció política amb uns prejudicis i estereotips compartits que dificulten que molta gent fins i tot faci el pas per formar part d’una candidatura”, raona Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi i viceprimera secretària d’organització i acció electoral del PSC. Segons ella, a qui costa més entrar en política és als joves amb estabilitat professional i familiar, perquè tenen “vertigen” a assumir responsabilitats.
La proliferació de relats populistes i demagògics és una de les grans preocupacions dels partits, ja que espanten i frenen la implicació de molta gent que possiblement seria vàlida per treballar pel municipi. “Hem de barrar el pas a aquest discurs, és responsabilitat de qualsevol formació no alimentar l’antipolítica, que genera un terreny adobat i un ambient irrespirable... i si s’instal·la a escala general és fàcil que baixi a escala local”, reflexiona Marc Colomer, vicesecretari de comunicació d’ERC. “Hem de generar un clima perquè la gent torni a la participació pública; els bons no volen venir”, reflexiona Saldoni. “A vegades a les persones amb més talent els costa definir-se perquè després han de tornar a l’ocupació anterior i no tenen vies fàcils”, li dona la raó Cortadelles. En la mateixa línia, Moret creu que l’acció política “està sent desprestigiada deliberadament” per l’extrema dreta i els populismes per desgastar el sistema democràtic. “Tots som iguals, tot i que això perjudica sobretot els partits més progressistes”, sosté.
L’agror a les xarxes
Aquest tipus de discursos destructius han pres més volada en els últims anys a través de les xarxes, sobretot grups i perfils de Facebook o Twitter, tot i que Moret relativitza que “tenen coses positives i negatives”, i recorda que tots els alcaldes hi estan exposats i ho han patit en algun moment. “Al final són quatre els que critiquen, però fan mal, perquè fan soroll i poden influir-te molt”, indica Saldoni, que creu que, si bé les reaccions personals varien, en general afecten massa els electes assenyalats. Molt més, si més no, del que ells admeten. “És un dels primers aprenentatges emocionals, no hauria d’influir tant sobre els equips de govern fins a obligar-los a plegar”, indica el de Junts, que lamenta que s’ha creat un clima social “que du a actituds poc desitjables”.
“Les xarxes hi incideixen, hi ha campanyes orquestrades i molta gent amb molt mala llet; hi ha atacs personals, i això desgasta”, subratlla López. “Hi ha gent d’ERC que ho pateix molt especialment, i tens alcaldes i regidors que un dia et diuen «no puc més, estic esgotat»”, denuncia. I és que si bé Junts i el PSC no tenen constància de cap batlle que els hagi plegat abans d’hora per aquesta pressió, diversos electes republicans del Maresme sí que ho van deixar a mig mandat, i la resta d’alcaldes del partit a la comarca van emetre un comunicat de suport el març del 2021 on exigien “respecte” per tots, independentment del color polític. “No tot va amb el càrrec”, remarcaven, per recordar que quan algú plega pel fet de ser “blanc d’assetjament” o objectiu “d’actituds intolerables”, hi perd la societat i la democràcia. Per això demanaven “aïllar qui fa norma de la vulneració” de drets elementals, “ignorar qui confon la lícita discrepància amb l’insult i l’amenaça”, i apartar qui fa de les xarxes “el seu faristol de la misèria”. En la mateixa línia, l’estiu passat un altre alcalde republicà, Josep Maria Vidal, de l’Espluga de Francolí, lamentava en un post a xarxes que “hi ha actituds que no tenen res a veure amb la crítica, sinó amb l’atac gratuït”, i es preguntava si amb tot això no s’està “deshumanitzant” la labor de servir al poble, abans de recordar com en poc temps van deixar la política noms com l’exalcaldessa de Berga Montse Venturós, l’exconsellera de la Presidència Elsa Artadi o l’exvicepresidenta valenciana Mònica Oltra. “Haurem de reflexionar qui acabarà volent ocupar llocs públics si el respecte és el que és”, acabava reflexionant, en al·lusió especial a les municipals que ara arriben.
ERC tot just va implantar fa al voltant d’un any i mig un protocol intern per acompanyar els càrrecs locals que detecten que estan assetjats, i l’han hagut d’aplicar en una trentena de casos ja. “Intentem seure amb ells, protegir-los i ajudar-los fins i tot en l’aspecte psicològic”, explica López. També Saldoni recorda que Junts impulsa regidories “de benestar emocional”, com proposa Gemma Geis a Girona, o fins i tot organitzen cursos de felicitat amb electes. “Hem de tenir molt present la pressió emocional que suporten, i hem de generar àmbits de benestar”, clou.
Massa feina i poc sou
Cortadelles encara afegeix més factors que dificulten el pas a la política local. Per a ell, així, és injust que sovint s’exigeixi als alcaldes de pobles petits que ho resolguin tot, delegant-los tota la responsabilitat de l’espai públic, fins al punt que alguns, assegura, han arribat a recollir personalment la brossa si l’encarregat de fer-ho ha estat de baixa. “Em cau l’ànima als peus; què ens està passant com a comunitat? Fa anys cadascú s’escombrava a davant de casa!”, exemplifica, mentre es mostra partidari de professionalitzar el servei públic també als municipis petits. I és que en contraposició a la creixent exigència als alcaldes, Cortadelles critica que alhora “sembli una barbaritat” que fixin mecanismes per rebre un sou, que sovint és tot just mileurista –als menors de mil habitants ni tan sols poden cobrar més del 75% de jornada–, tot i que enguany el govern augmenta la dotació perquè se’l puguin apujar. De fet, la convocatòria ha estat oberta aquest abril per compensar els electes en municipis menors de 2.000 habitants, ja que “molts no gosaven pagar-se amb diners del mateix ajuntament per evitar la crítica”...
En el mateix sentit, també Saldoni considera que la política local està mal pagada, i que els alcaldes cobren molt poc per la feina que fan, fet que frena possibles candidats. “Hi ha un xoc brutal de la gent que ve de la privada a la pública”, raona, xoc que també noten en una paperassa que creu excessiva per fer qualsevol tràmit, que al final sorprèn molts i crea “frustració i desencant”. “Simplificar la burocràcia vol dir que algú assumeixi més responsabilitats, i els alcaldes ja hi estan disposats, però el sistema no et deixa”, tanca el de Junts.
Per a Cortadelles, és un “còctel perfecte”: dificultat perquè gent faci el pas, sobretot en llocs petits amb població poc estable, perquè se la compensi econòmicament i per reincorporar-se després a la seva activitat. Això sí, tot i que el servei públic “no està de moda” i que la sensació general és que “costa molt”, també apareixen sorpreses agradables, que li donen esperances per revertir-ho. Només cal, apunta, que sorgeixi la il·lusió amb un “projecte comunitari” engrescador i algú disposat a liderar-lo...
La fusió de municipis, el debat col·lateral que vindrà
Tot i que subratlla que parla a títol personal com a “gestor públic” i no com a representant del govern, per a Àngel Cortadelles part del problema és que els municipis més petits “no són viables”, ja que tenen moltes obligacions normatives i els alcaldes no hi arriben. L’Estatut del Municipi Rural que treballa el seu departament hi vol posar remei, però molta regulació ve d’Europa i l’Estat, i ja tem que serà impossible simplificar-la. Per això, si bé admet que és “pelut” perquè serà impopular i durà polèmica, creu que aviat caldrà plantejar la necessitat de fusionar municipis. “Ningú en vol parlar en públic, però s’hauria d’afrontar aquest repte”, indica. Segons ell, ara molts electes no prenen decisions “racionals” en termes de cooperació per no ferir susceptibilitats, però assenyala “casos d’èxit” que han trobat l’equilibri, com el municipi de la Vall de Boí, que no ha diluït la identitat dels seus pobles. “Ben fet i ben cuidat es pot salvar”, conclou.
