Política

Aragonès descarta cessar Vilagrà pel caos de les oposicions

Admet que “és inadmissible”ui “no pot tornar a passar”, però no farà cas de les peticions de JxCat i el PP

Al mateix ple que s’ha aprovat el projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d’agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera de la Generalitat, el president, Pere Aragonès, ha hagut de defensar-se de les acusacions d’altres partits pel desgavell en la convocatòria de les oposicions que hauran d’acabar repetint-se, en molts casos i que afecten a més de 13.000 persones que es van presentar als diferents processos d’estabilització de les places d’interins. En la seva intervenció en la sessió de control el president ha descartat que hi hagi més cessaments –van destituir a la directora general de Funció Pública, Marta Martorell– i, per tant, no ha fet cas de les peticions de JxCat i el PP perquè també rodi el cap de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Això sí, Aragonès ha reconegut que el caos organitzatiu que es va viure dissabte amb les proves convocades per una empresa externa, “es inadmissible” i “no pot tornar a passar”, però va recordar que Vilagrà compareixerà divendres en seu parlamentària per donar explicacions i donar solucions mentre recull la informació en el web habilitat d’incidències i estudia quins exàmens s’hauran de repetir “de la forma prevista, adequada i que permeti fer l’avaluació corresponent”.

El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha denunciat que la “insolvència” dels consellers del govern “fa passar vergonya a tot el país” i ha afegit que “el fiasco no es tapa amb un cap de turc i requereix assumir responsabilitats al més alt nivell”. Per aquest motiu ha reclamat que “el més lògic seria que la consellera de la Presidència hagués presentat la dimissió”. Una demanda que ha compartit el president del PP, Alejandro Fernández, que ha acusat l’executiu dels republicans de practicar la “partitocràcia xusquera i endogàmica”.

El primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, ha sigut més suau, emplaçant al president a “prendre les regnes” del govern i plantejar solucions, “per dures que siguin”, però també ha posat en qüestió “si saben dirigir un país” si no saben organitzar unes oposicions.

La Síndica de Greuges, Esther Giménez Salinas , també ha obert una investigació d’ofici arran les diverses incidències relatades pels participants, com ara que les classes estiguessin atapeïdes o la falta d’exemplars, i discernir d’aquesta manera si “ham pogut afectar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”. La sindicatura, entre altres qüestions, ha demanat per carta a la direcció General de Funció Pública informació de les actuacions que té previstes arran dels caos recollits a través del formulari de denúncia que l’administració ha habilitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona