Política

Tretze romans a Blanda

Blanes tanca mandat amb la trencadissa política més important dels darrers anys, amb un pacte de govern fet miques, quatre regidors no adscrits i ara tretze candidatures a la palestra, que evidencien la gran turbulència del moment

L’his­to­ri­a­dor romà Pom­poni Mela es refe­reix a Blanda com a “parva oppida romana”, que vol dir ‘petita població for­ti­fi­cada’. Ho des­criu en la seva obra De Cho­ro­grap­hia, que conté des­crip­ci­ons acu­ra­des. Mela escriu amb un estil com­pli­cat i retòric. A Bla­nes, com veu­rem, hi ha molta retòrica de saló i, també, molta com­ple­xi­tat lli­gada als egos. I no, no direm allò que afir­mava l’Obèlix: “Són bojos, aquests romans!” Bla­nes és real­ment romana.

La població està a punt de tan­car un man­dat amb una de les tren­ca­dis­ses polítiques més impor­tants que es recor­den des dels temps dels romans. Una crisi que ha dei­xat un tren­ca­ment de govern i un ras­tre insòlit de regi­dors no ads­crits al con­sis­tori, exac­ta­ment qua­tre. Cal, doncs, fer un repàs de com s’ha arri­bat fins aquí, dels par­tits que es pre­sen­ten i per què ho fan. Aquest man­dat que s’acaba no ha estat només el de les pica­ba­ra­lles, també hi ha hagut temes relle­vants. Als ini­cis va escla­tar una crisi de segu­re­tat al vol­tant d’una dis­co­teca, que va posar sobre la taula un tema recur­rent: fer la comis­sa­ria. A més, també cal recor­dar el con­curs de cre­di­tors de la fàbrica Nyls­tar, que va donar peu a una taula de rein­dus­tri­a­lit­zació, de final incert; les obres de reur­ba­nit­zació de l’avin­guda Vila de Madrid; els 50 anys del Con­curs Inter­na­ci­o­nal de Focs d’Arti­fici, tocats de ple per la pandèmia; la poten­ci­ació de la marca Bla­nes arran de mar, i l’impuls de l’Espai Agrari del Baix Tor­dera, entre altres pro­pos­tes.

Coman­da­ments i legi­ons

El con­sis­tori està for­mat per un govern en mino­ria d’ERC (5 regi­dors). A l’opo­sició, Bla­nes en Comú Podem (BECP) (4) –exsoci dels repu­bli­cans–, el PSC (4), Junts per Cata­lu­nya (3), Ciu­ta­dans (1) i qua­tre regi­dors no ads­crits, que pro­ve­nen del PSC (1), BECP (1) i Cs (2). Després en par­la­rem, d’aquests dar­rers. Abans, anem enrere per tenir una mica de pers­pec­tiva. El 2015, el PSC va pac­tar per for­mar govern amb CiU i, poste­ri­or­ment, van acon­se­guir que hi entrés ERC. El pacte es va fer miques el 2017. Repu­bli­cans i con­ver­gents van aban­do­nar el govern arran del tsu­nami de l’1-O i molt crítics amb els efec­tes de l’apli­cació de l’arti­cle 155. El lla­vors alcalde, Miquel Lupiáñez, va optar per dimi­tir cri­ti­cant el seu par­tit. Els soci­a­lis­tes van que­dar sense un polític emblemàtic, cohe­rent, però incomprès.

I arriba el 2019. Un any elec­to­ral en què encara bufa­ven els vents favo­ra­bles del pro­ces­sisme. ERC asso­leix un molt bon resul­tat i obté cinc regi­dors, empa­tada amb el PSC i Bla­nes en Comú Podem, una for­mació en aquells moments molt con­tro­lada per Joan Sal­merón –ara sem­bla que ha per­dut pes o li n’han fet per­dre–. Sal­merón aporta a la llista una libe­ral de manual, Rosa Ala­dern, per atreure votant del cen­tre de la vila. Que­da­ven fixa­des les bases d’un futur des­a­cord. ERC i BECP deci­dei­xen anar de bra­cet i for­mar govern. A par­tir d’aquí, i per no esten­dre’ns, ana­lit­zem els regi­dors no ads­crits. Ells sols ja són una de les grans cri­sis d’aquest man­dat: el cap de llista soci­a­lista, Mario Ros, deixa el grup adduint “des­a­vi­nen­ces”, tot un clàssic; José Anto­nio Mor­ci­llo i Ser­gio Ata­laya fan el mateix amb Cs. Final­ment, i per anar per feina i no allar­gar-ho, la lluita d’egos entre l’alcalde, Àngel Canosa (ERC), i Rosa Ala­dern (BECP) acaba amb l’expulsió d’Ala­dern del govern i, en con­seqüència, els comuns opten per liqui­dar el pacte.

Un sol tribú, tretze aspi­rants

Tretze can­di­da­tu­res aspi­ren al càrrec de tribú per diri­gir les legi­ons de Blanda. Unes legi­ons que, i en funció del resul­tat, poden anar per lliure –dins i fora del govern, vist el que ha pas­sat aquest man­dat–. Un nou man­dat que ha de ser­vir per des­com­pri­mir la tensió política que hi ha actu­al­ment i col·locar tot­hom al seu lloc. Repas­sem els aspi­rants. (Els can­di­dats de les foto­gra­fies de la plana següent són caps de llista o aquells que ja tenen ara acta de regi­dor i es tor­nen a pre­sen­tar.)

ERC, amb el lide­ratge d’Àngel Canosa, haurà de bre­gar amb l’evo­lució del post­procés inde­pen­den­tista, així com amb les con­seqüències d’una crisi de govern oberta –si més no públi­ca­ment– per ell, amb l’expulsió de Rosa Maria Ala­dern, que va dina­mi­tar el pacte amb BECP. Ala­dern torna amb Grup Bla­nes, un par­tit propi, per­so­na­lista i clara­ment libe­ral i amb un mis­satge popu­lista. Només cal veure una pan­carta elec­to­ral del par­tit amb el lema Una de les nos­tres, que recorda el títol de la pel·lícula del 1990 de Mar­tin Scor­sese. I, pel que fa a BECP, capi­ta­ne­jat per Jordi Urgell, vol mar­car camí sense Ala­dern com a crossa impo­sada i, pel que sem­bla, ja sense la tutela de Sal­merón.

Junts per Cata­lu­nya recu­pera un històric, Joan Felip. Havia estat regi­dor per CiU el 1987. No és un Ramon Ramos ni un Fèlix Bota, que van ser alcal­des, però és un bon ins­tru­ment per apel·lar als con­ver­gents de tota la vida. Una mica el que passa amb Inde­pen­dents per la Selva, una coa­lició de quinze for­ma­ci­ons muni­ci­pals de Girona i la comarca de la Selva. Té com a can­di­dat també un excon­ver­gent, Xavier Lozano, i aspira a tor­nar a sumar per entrar al Con­sell Comar­cal, com Tots per l’Empordà a l’Alt Empordà i al Baix Empordà.

Jordi Hernández és el titu­lar del PSC. Està ben situat i hau­ria de remun­tar. Però té una pedra a la sabata. Mario Ros, l’excap de llista soci­a­lista del 2019, que va mar­xar del grup per pas­sar a ser no ads­crit, es pre­senta final­ment amb la seva pròpia par­ti­tura amb Bla­nes Sí-Ara Pacte Local. Final­ment, Crist­hian Ortiz (Cs) ho vol pro­var, tot i la des­feta amb dos regi­dors no ads­crits. Veu­rem com li va amb el con­curs del PP, amb Pere Robert, i Vox, amb Roberto Martínez. Una lluita caïnita entre ells.

Tenim un retorn curiós: Anselm Ramos, amb Par­tit Democràtic Bla­nes, el regi­dor de Con­certs i Grans Pro­mo­ci­ons que va ser soci de govern el 2007 i després va des­a­parèixer. També un excon­ver­gent, tot sigui dit. Hi ha una sor­presa, un par­tit curiós i ara mateix inclas­si­fi­ca­ble, espe­ci­al­ment per les pro­pos­tes i el lide­ratge: Valents, amb Miquel Ros. Tan­quem amb la CUP, de Car­les Estríngana, en Bullanga. Aquest par­tit podria tor­nar real­ment a recu­pe­rar la repre­sen­tació que havia tin­gut. De tot ple­gat, doncs, n’haurà de sor­tir un govern a la vella i esgo­tada Blanda.

Les legions
Blanes està a punt d’afrontar unes eleccions de resultat certament incert. Bona part de les tretze formacions que s’hi presenten es preparen per assumir els peatges de les decisions que han pres aquest mandat.
Àngel Canosa
ERC-AM.
Ningú pot negar a Canosa que ha desprès autoritat. Està en una tessitura en què és difícil preveure com respondrà el vot independentista.
Jordi Urgell
BECP-C.
Urgell, que ha fet una oposició sòlida, ara no té elements sobrevinguts difícils de controlar, ja sigui des de l’arena del circ o des de les grades.
Jordi Hernández
PSC.
Hernández agafa un PSC que ha quedat orfe des de Lupiáñez i que, després, i vist el resultat, no va estar gaire afinat a l’hora de buscar un titular.
Joan Felip
JxCat.
Diuen que els clàssics no moren mai, i més si fan gust de vintage. Felip té el repte de recuperar aquell antic i enyorat vot convergent.
Cristhian Ortiz
Ciutadans.
Ortiz té el mèrit de ser fidel a un partit en descomposició. És com els músics del Titànic, però amb Vox i el PP, que li ho poden posar tot més difícil.
Rosa Aladern
Grup Blanes.
A ningú li agrada que el facin fora, i encara menys que el menyspreïn. Aladern és la quota del vot ferit que es vol reivindicar.
Mario Ros
Blanes Sí.
És difícil tocar en una orquestra que desafina. Ara Ros podrà tocar la seva pròpia partitura més enllà del PSC amb el seu partit.

LES CLAUS

Peatges
ERC haurà de veure el rèdit que treu –si és que en treu– de la trencadissa del govern i com l’afecta el postprocés. Un efecte dòmino que afecta BECP i que, de retruc, ha provocat l’aparició d’un partit, Grup Blanes. El PSC partiria tranquil, però li ha sortit una possible molèstia amb Blanes Sí.
‘Vintage’
Els antics convergents es mouen repartits en diverses formacions, recuperant algun candidat vintage. No són una sola veu compacta com quan tenien un líder per sobre del bé i del mal en un irrepetible oasi a la catalana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia