L’Eurocambra adverteix que l’augment dels costos dels plans de recuperació comportarà retallades en projectes de la UE

El Par­la­ment Euro­peu ha adver­tit que l’aug­ment dels cos­tos vin­cu­lats als plans de recu­pe­ració com­por­tarà reta­lla­des en altres pro­jec­tes de la Unió Euro­pea de cara al 2024.

En un text apro­vat aquest dime­cres al ple d’Estras­burg –amb 434 vots a favor, 99 en con­tra i 89 abs­ten­ci­ons–, els euro­di­pu­tats han adver­tit que, si no es pre­nen mesu­res, és “molt pro­ba­ble” que pro­gra­mes com Eras­mus+, UEper­la­Sa­lut o el pro­grama de ciu­ta­da­nia, igual­tat, drets i valors vegin reduïdes les seves par­ti­des.

De fet, la cam­bra veu “quasi impos­si­ble” finançar noves ini­ci­a­ti­ves sense reto­car altres ini­ci­a­ti­ves i demana una revisió “urgent i ambi­ci­osa” del pres­su­post de la Unió Euro­pea.

El marc finan­cer plu­ri­a­nual per al període 2021-2027 va pres­su­pos­tar un total de 12.900 mili­ons d’euros per cobrir els cos­tos vin­cu­lats a l’endeu­ta­ment dels ins­tru­ments de recu­pe­ració. La xifra es va basar en el fet que les taxes d’interès incre­men­ta­rien gra­du­al­ment i se situ­a­rien en l’1,15% el 2027. Lluny dels càlculs efec­tu­ats, el cost del deute ja supera el 3%.

A banda de l’advertència sobre el pres­su­post, els euro­di­pu­tats també han recla­mat millors con­trols sobre l’exe­cució de fons de recu­pe­ració. En una reso­lució votada aquest mateix dime­cres, la majo­ria del Par­la­ment Euro­peu ha expres­sat la seva pre­o­cu­pació les opci­ons “limi­ta­des” de què dis­posa la UE per com­pro­var com s’estan uti­lit­zant els diners.

“Donat que els fons es van crear en un esce­nari de pressió, els requi­sits de con­trol són menys estric­tes i depe­nen més de les auto­ri­tats naci­o­nals, que en alguns casos són massa pro­pen­ses a errors i són poc fia­bles”, denun­cien.

En aquest sen­tit, demana a la Comissió que reforci la vigilància dels sis­te­mes de con­trol intern dels estats per pre­ve­nir i detec­tar fraus, cor­rupció i con­flic­tes d’interes­sos i cita un cas d’Espa­nya com a exem­ple, que l’any 2021 va rebre un paga­ment del fons de recu­pe­ració sense haver pre­sen­tat pro­ves sufi­ci­ents per acre­di­tar que havia com­plert les fites que se li exi­gien.