Política

El cens electoral baixa a Barcelona i puja en municipis com Roda de Berà, Cunit i Calafell

El Baix Penedès i la Cerdanya són les comarques on més puja la població amb dret a vot

La pandèmia, el preu de l’habitatge i l’increment del cost de la vida fa uns anys que ha motivat el desplaçament de la població, sobretot des de l’àrea metropolitana, cap a d’altres municipis. Aquest moviment es veu reflectit en el cens electoral si es compara el d’ara amb el de les eleccions del 2019. Així, Barcelona és la ciutat de més de 5.000 habitants on més ha baixat l’empadronament de nacionalitat espanyola amb 1.108.175 electors, un 3% menys que el 2019. Una reducció que contrasta amb l’increment a, per exemple, Roda de Berà, Cunit, Canyelles, Vacarisses i Calafell, que han augmentat amb més d’un 12%.

Segons dades de l’INE analitzades per l’ACN, Barcelona ha perdut 34.255 electors per al 28-M comparat amb les municipals del 2019, dels quals 32.472 són de nacionalitat espanyola. La dada encaixa amb el fet que la ciutat va perdre 34.970 empadronats majors de 17 anys d’aquesta categoria el 2022 –l’últim any amb dades disponibles– respecte a quatre anys enrere. Per contra, el número d’estrangers de 17 anys o més es va disparar un 23% en el mateix període, sumant-ne uns 60.000, cosa que explica l’augment poblacional absolut de la capital en els últims anys. Amb tot, els electors estrangers han caigut lleugerament a la ciutat, per bé que no totes les nacionalitats tenen dret a vot.

Badia del Vallès (-2,7%), la Sénia (-2,7%), Esplugues de Llobregat (-2,6%), Ripoll (-2,5%) i La Llagosta (-2,1%) són els altres municipis de més de 5.000 habitants que han vist el cens electoral caure més d’un 2%. Una quinzena més de poblacions també se situen en números negatius, per uns 200 que sumen electors respecte al 2019.

A l’altre extrem del rànquing, Roda de Berà és la localitat de més de 5.000 habitants amb un increment més accentuat (16,4%), seguit de Cunit (13,9%), Canyelles (13%), Vacarisses (13%) i Calafell (12,8%). Tots els casos superen amb escreix la mitjana catalana, amb un augment de l’1,2%, uns 67.000 votants més, malgrat un lleu descens en els estrangers registrats al cens.

Per comarques

Pel que fa a les comarques, el Baix Penedès (8,8%) i la Cerdanya (8,2%) són les que registren més pujades, molt per sobre de la mitjana catalana (1,2%), mentre que el Barcelonès (-2,3%) i la Ribera d’Ebre (-2,2%) se situen a la cua del rànquing.

El Moianès (7,9%), el Pallars Sobirà (5,9%) i la Selva (4,7%) també han experimentat pujades significatives en el cens electoral respecte al 2019. A la banda baixa, el Barcelonès i la Ribera d’Ebre es troben a la cua, juntament amb les Garrigues (-1,9%), la Terra Alta (-1,45%), la Noguera (-0,41%) i el Pla d’Urgell (-0,31%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Puigdemont avisa que Catalunya no pot ser el “flotador” del PSOE

barcelona
FIGUERES

Concentració antimonàrquica davant la Fundació Gala-Dalí

FIGUERES
COREA DEL NORD

El règim de Kim Jong-un efectua noves proves d’armes al mar Groc

BARCELONA
REGNE UNIT

Londres rebutja la proposta de Brussel·les per a la mobilitat dels joves

BARCELONA

Duel contingut entre Israel i l’Iran

BARCELONA

No i no

Banyoles
LA CRÒNICA

Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro

País basc

La campanya es tanca amb el PNB i EH Bildu disputant-se l’hegemonia

Barcelona
política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera