El debat estressat
El debat electoral de Blanes deixa entreveure les dificultats i tensions entre els dotze caps de llista que hi van participar
S’entreveuen possibles acords entre els blocs d’esquerres, però la majoria evita pronunciar-se
Els regidors no adscrits del mandat, entre les crítiques
Blanes va abocada a un complex procés de negociació per fer govern, amb moltes llistes, moltes capelletes, els ànims encesos i insinuacions de possibles pactes. Això és el que es va desprendre del debat electoral que es va celebrar ahir al Teatre Municipal, organitzat per l’àrea de Comunicació de l’Ajuntament i Televisió Blanes amb la col·laboració d’El Punt Avui.
Els debat, repartit en tres blocs, va transcórrer tranquil i serè, però a velocitat de vertigen al llarg d’una hora i tres quarts. Dotze dels tretze candidats es van veure abocats sense descans a mirar d’exposar amb més o menys fortuna les principals pinzellades dels seus programes.
Mullar-se pels pactes
El tercer bloc, en què la moderadora Aida Fuentes preguntava sobre les possibilitats dels pactes, va donar algunes notes de color, trencant la monotonia d’aquest debat ràpid, però, d’altra banda, gris. La gran majoria dels caps de llista es van moure amb cautela, és cert, però Jordi Urgell (BECP) es va mullar; va dir obertament que estava “mirant” cap a ERC –el seu exsoci–, el PSC i “la CUP, tenint en compte que entrarà”, va sentenciar. Àngel Canosa (ERC) va aprofitar per advertir “que alguns ja tenien pactes previs”. La majoria, però, va optar per la discreció. Més enllà dels programes i d’alguna topada puntual i petita, caldria remarcar les actituds dels candidats, sempre respectuosa i elegant. Cal exposar les crítiques de Carles Estríngana (CUP) a la proliferació de regidors no adscrits; Mario Ros (Blanes Sí), que no entrava mai en polèmiques i aprofitava minuts, fins i tot de rèpliques, per anar a la seva; la tranquil·litat de Jordi Hernández (PSC), potenciant programa i la necessitat d’un govern ampli i fort; la moderació de Xavier Lozano (Independents de la Selva), que no es va estar de criticar la problemàtica dels no adscrits; Joan Felip (Junts per Blanes) i Miquel Ros (Valents), propositius, si bé aquest darrer posant com a línia vermella no tocar la Constitució; també destacar la preocupació per la seguretat i potenciar els barris de Crhistian Ortiz (Cs) o Anselmo Ramos (Partit Democràtic de Blanes), crític amb la gestió econòmic del govern d’ERC, que aportava una certa nota irònica. Va haver-hi moments curiosos, com quan Pere Adrian (PP), que defensava la marca popular de 24 hores, atacava tot allò que fes olor de comunisme o d’Àngel Canosa: “Em comprometo a no pactar amb Canosa.”
En els dos primers blocs del debat, de vint-i-cinc minuts cadascun, els candidats –tret del de Vox, que va declinar participar-hi– van anar desgranant diversos temes dels seus respectius programes, com ara la importància de treballar l’habitatge social, la seguretat, la mobilitat, la promoció econòmica, entre d’altres. Dels tretze caps de llista que es presenten a les eleccions a Blanes, només un és dona.
