La representació de la ultradreta es dispara a uns nivells mai vistos
Aliança Catalana, el Front Nacional, Som Identitaris i Vox entren a 81 ajuntaments
Garcia Albiol arrasa a tots els barris i Sirera veta Ada Colau
Tenen un punt de partida oposat pel que fa a la construcció nacional però comparteixen posicions similars en l’abordatge de la immigració i la seguretat. La ultradreta espanyolista de Vox i la que representen les candidatures d’Aliança Catalana, Som Identitaris i el Front Nacional de Catalunya han aconseguir representació a un total de 81 municipis. El salt més notable l’ha experimentat Vox, que el 2019 només va aconseguir tres regidors a Salt. En aquesta ocasió ha sumat 124 edils al conjunt del país i apareix com la tercera força més votada a Salt i també a municipis com Mataró i Sentmenat, per posar dos exemples –també és el tercer partit més votat al conjunt de l’Estat.
Però el que potser crida més l’atenció és la victòria d’Aliança Catalana, el partit que encapçala Sílvia Orriols, a Ripoll. Orriols va representar el Front Nacional de Catalunya a la ciutat que es va veure sacsejada pels atemptats islamistes del 2017 comesos per alguns dels seus veïns. El març del 2020 es va desvincular del partit i s’ha presentat enguany sota la sigle d’Aliança Catalana, que ha aconseguit 1.401 vots i sis regidors. En declaracions a TV3 es va mostrar ahir convençuda que la resta de partits faran un govern de concentració per fer-la fora de l’alcaldia i es va mostrar desafiant a Twitter acusant “els homes que tapen els cabells de les dones i de les filles” de representar l’extrema dreta. Orriols va piular “Salvem Catalunya, tanquem la mesquita” com a mostra del discurs islamòfob que esgrimeix.
No ha estat l’únic municipi on la ultradreta ha aconseguit l’alcaldia. Al poble tarragoní de la Masó, que no arriba als 300 habitants, el Front Nacional de Catalunya (FNC) , amb Albert Camps al capdavant, ha obtingut quatre dels set regidors, mentre que Compromís Municipal n’ha aconseguit tres. El FNC fa també fa bandera dels dos regidors que ha aconseguit a Manresa.
És el mateix nombre d’edils que ha aconseguit a Vic el nou partit de Josep Anglada, un vell conegut de la ultradreta catalana des que va crear Plataforma per Catalunya (PxC). 1.193 vigatans han donat suport a Som Identitaris, que igual que va fer PxC entre el 2002 i el 2019 –any en què es va integrar a Vox– considera la “immigració massiva” com un risc per a “les nostres tradicions culturals”.
La singularitat d’Albiol
Pel que fa a la dreta, el PP ha aconseguit triplicar representació i passar de 66 a 196 regidors arreu del país. El màxim exponent del triomf popular ha estat Xavier Garcia Albiol, que ha arrasat a Badalona amb 18 edils, set més que el 2019. La victòria ha estat aclaparadora, ja que la seva ha estat la llista més votada als 34 barris de la ciutat, també en aquells on fa quatre anys van guanyar partits independentistes. Ahir, Garcia Albiol va defensar que “la singularitat” del seu projecte va aconseguir “esborrar les fronteres ideològiques”. És un fenomen similar al del PP a Castelldefels, que s’ha quedat a un regidor de la majoria absoluta amb una campanya que ha posat l’accent en el candidat, Manu Reyes, més que no pas en el partit. A Barcelona, el candidat del PP, Daniel Sirera, va fer ahir una lectura en clau estatal, motivada per l’anunci de les eleccions el 27 de juliol, i va demanar que la governabilitat a l’Ajuntament no serveixi per “un intercanvi de cadires i cromos” amb vista a les eleccions espanyoles. També va advertir que veu “complicadíssim, per no dir impossible”, donar suport a Jaume Collboni si també té els vots d’Ada Colau.
Ciutadans, els grans perdedors de les municipals, van reconèixer diumenge a la nit que el partit no ha sabut “mobilitzar” el vot de confiança que ha demanat, referint-se a Barcelona. En clau espanyola, la portaveu, Patricia Guasp, va afirmar que el context “molt polaritzat” deixa “el centre liberal amb dificultats per trobar” aquest espai.
