Política

L’abstenció i el vot útil, un còctel letal per a l’independentisme també al seu bressol

El PSC va més que doblar diumenge als 221 municipis gironins els 41.678 vots que havia aplegat a les catalanes del febrer del 2021, aleshores tercers, darrere de Junts i Esquerra. Encara no fa ni dos mesos, els postconvergents i els republicans ja havien evidenciat una certa reculada, especialment ERC, en unes municipals amb els primers signes d’abstenció per a independentistes i esquerres, però amb els socialistes esgarrapant percentatge (14%) respecte al 2019 i una xifra similar de 40.068 sufragis.

Cinquanta-sis dies després, les 92.609 paperetes encapçalades per Marc Lamuà, per cinquè cop obrint la llista del PSC al Congrés aquest 23-J, han tornat a elevar el sostre electoral (28,9% de quota gironina) a xifres que al partit no recordaven des del 2008, quan Zapatero va quedar a prop de la majoria absoluta estatal –131.994 vots i 39,5% de percentatge aleshores–, en un escenari previ al procés i la retallada de l’Estatut per part del Constitucional, tot i que ja després de la ribotada d’Alfonso Guerra. Els socialistes gironins s’han refet d’una dècada de sagnia de militants i travessa pel desert a les municipals, catalanes i espanyoles del cicle comprès entre el 2015 –quan van quedar darrere dels comuns– i l’inici de la remuntada el 2019.

‘Vot diferencial’

El resultat palesa un retorn al fenomen del vot diferencial, en què una mateixa persona tria sigles diferents al seu ajuntament, a la Generalitat o al govern estatal. I evidencia que, sobretot als socialistes, però també a Sumar –a costa d’ERC i la CUP– i al PP –atraient més antics votants de Cs cap al seu molí–, els ha funcionat la crida al vot útil. L’abstenció d’una altra part de l’electorat independentista, superior en moltes zones urbanes, ha acabat de passar factura especialment a ERC i a la CUP, però també a Junts, que ha salvat els mobles de la desfeta.

El PSC ha saltat del tercer lloc del 2019 a ser l’opció més triada a totes les comarques gironines, llevat del Pla de l’Estany, l’única on Junts resisteix com a primera força, amb un 29,3% comarcal i un 28,4% a Banyoles. Els socialistes, en canvi, es van imposar a tota la resta de capitals comarcals (29% a Girona i 32,7% a Figueres) i van superar folgadament el 35% en municipis poblats com ara Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, i els pics de Blanes i Lloret (amb sengles 38,6%)–. El sostre dels de Lamuà, aquí potser sí que influït per la ressaca municipal, és el 44,5% de suports assolits a Portbou, on el jove Gael Rodríguez ja va donar la campanada per al PSC com a alcalde debutant el 28-M, i amb una participació del 74,3%, molt més elevada respecte a la mitjana del 62,15% registrada a la demarcació, i superior al 70,7% del novembre del 2019 al poble.

Desmobilització

En contraposició al PSC, els tres partits independentistes van ser els grans damnificats per l’abstenció, que un cop descomptat el vot útil, els ha fet caure del 59,5% dels sufragis que van aplegar en els darrers comicis generals –rècord històric– a tot just el 40% en una demarcació que s’havia consolidat com a bressol i model en el camí cap a la independència. La davallada de Junts, de cinc punts percentuals, li ha permès resistir en el segon lloc (19,6%), a nou punts del PSC però igualats a dos escons, malgrat que el 2019 la CUP l’amenaçava, i aquest cop el PP s’ha quedat a 363 sufragis de la representació.

La diferència entre les dues formacions es va anar escurçant en la recta final de l’escrutini, i els populars encara estan pendents de si el vot dels electors residents a l’estranger pot alterar un repartiment que encara afavoriria més el bloqueig –ara virtualment favorable a les esquerres espanyoles per 172 a 171– amb un empat a 172 i els postconvergents, que passarien de set a sis diputats, encara més al centre de la diana.

La formació encapçalada aquest cop per Madrenas va quedar segona a la majoria de municipis, es va imposar en més poblacions petites que no pas ERC però va quedar darrere del PP a Figueres, Lloret i Roses, i tercera a Blanes, on Sumar va ser segona.

En el cas d’Esquerra, els republicans han tornat a pagar el desgast de la interlocució amb el PSOE, sobretot en forma de transvasament de vot útil –deu punts llargs que directament se n’han anat cap al socialisme espanyol–, com també la CUP, on part de l’electorat o bé no va anar a votar o bé va preferir apuntalar Sumar, una opció que a les municipals –amb permís de Blanes, Lloret i altres poblacions del litoral– té poca prèdica, però que a les generals resisteix com a alternativa estatal.

Pel que fa a la dreta espanyolista, el PP va imposar-se a Vox –tot capgirant els registres del 2019– i va atraure bona part del vot ara desert de Cs. Retorn a la tendència que si els populars creixen a l’Estat poden tenir representació a Girona, com els anys 2000 –la majoria absoluta d’Aznar– i 2011 –la de Rajoy–.

Tendència a l’abstenció urbana frenada als pobles

Un breu repàs de les dades de participació de diumenge reflecteix que l’abstenció va créixer, agreujada en algunes de les poblacions històricament abstencionistes com ara Salt (només un 54,9% de participació) o Figueres (55,4%). La més elevada, però, va ser a Castelló d’Empúries, on es va registrar més abstenció (45,3%) i el PP i Vox van sumar un 28,2% dels vots. Per contra, a Colomers va anar a votar un 86% del veïnat: amb victòria d’ERC; Junts, segona, i el PSC, tercer. I les majories independentistes van resistir en altres pobles petits, com ara Queralbs o Vilaür, amb un 77,2% de participació. Entre les dades curioses, hi ha el fet que Sumar va ser la més votada a Sales de Llierca i a Pontós, amb alta participació, i a Mieres i Beuda, amb baixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Per què no frenen Hard Rock

barcelona

Superdimarts: el test decisiu

Los Angeles
Martxelo Otamendi
periodista

“Molta gent va obrir els ulls a les mentides dels mitjans l’11-M”

barcelona
anàlisi

De les Açores als trens de Madrid

Periodista
estat espanyol

La gran mentida

BANYOLES
La llei d’amnistia és a tocar, a dos dies de l’hora límit
política

La llei d’amnistia és a tocar, a dos dies de l’hora límit

madrid
estat espanyol

El jutge concedeix el tercer grau a l’extresorer del PP Luis Bárcenas

barcelona
estat espanyol

La Fiscalia Europea investigarà la compra de mascaretes

barcelona

ERC exigeix explicacions per la renúncia al projecte de la biblioteca

arbúcies