Política

crònica

Suïssa, capital de l’anarquisme

El massís del Jura és cone­gut a Suïssa com “la vall dels rellot­ges”. El 1541 el refor­ma­dor Calví va pro­hi­bir les joies a Gine­bra i els orfe­bres es van reci­clar en rellot­gers. La religió va espe­ro­nar de retruc la indústria icònica del país alpí, i en pocs anys eren tants arte­sans a la ciu­tat que molts es van mudar a les bucòliques valls juras­si­a­nes. Tres segles després, la indus­tri­a­lit­zació va arri­bar a les valls, i amb ella els movi­ments soci­als. El 1872 la comuna de Saint-Imier va aco­llir el congrés dels anar­quis­tes escin­dits de la Pri­mera Inter­na­ci­o­nal –com Mikhaïl Baku­nin, expul­sat per diferències amb Karl Marx– i s’hi va fun­dar la Inter­na­ci­o­nal Anti­au­to­ritària. Aquí va néixer el movi­ment lli­ber­tari orga­nit­zat.

El muni­cipi suís va tor­nar a ser la set­mana pas­sada la capi­tal de l’anar­quisme mun­dial amb una tro­bada com­me­mo­ra­tiva del 150è ani­ver­sar i d’aquell pri­mer congrés anti­au­to­ri­tari –ajor­nat un any per la covid-19–, coin­ci­dint amb l’auge de l’auto­ri­ta­risme a Europa. Del 19 al 23 de juliol, acti­vis­tes, sim­pa­tit­zants lli­ber­ta­ris o curi­o­sos de pro­cedència diversa hi van refle­xi­o­nar sobre el lle­gat del movi­ment, però sobre­tot del pre­sent i del futur, apro­fi­tant la reunió física per com­par­tir experiències i llui­tes: femi­nis­tes, eco­lo­gis­tes, anti­fei­xis­tes, anti­ra­cis­tes o anti­mi­li­ta­ris­tes, entre d’altres. Van ser més de 400 con­ferències, semi­na­ris i tallers, repar­tits en una dot­zena d’espais repar­tits per tota la vila, que va viure una pacífica i aco­lo­rida ocu­pació àcrata, que lite­ral­ment va doblar-ne la població, d’uns 5.000 habi­tants. Hi havia des de mil·len­nis­tes fins a antics estu­di­ants del 68, que hi van con­viure en un ambi­ent fes­tiu –que evo­cava les jor­na­des lli­bertàries bar­ce­lo­ni­nes del 1977– però sense fressa, per la idi­o­sincràsia local. S’hi van veure expo­si­ci­ons, pel·lícules, tea­tre i prop d’una cin­quan­tena de con­certs –en un s’hi va inter­pre­tar A les bar­ri­ca­des, en català–, a més d’una fira del lli­bre al pavelló de pati­natge sobre gel. Un dels films, Unrueh, expli­cava la des­co­ne­guda relació dels rellot­gers del Jura i l’anar­quisme.

Les parau­les anar­quia i caos sovint apa­rei­xen empa­re­lla­des, però l’esde­ve­ni­ment, orga­nit­zat per volun­ta­ris, va fun­ci­o­nar, mai més ben dit, com un rellotge suís. La incidència més des­ta­cada va ser el tall del ser­vei de tren, ofi­ci­al­ment perquè els assis­tents acam­pats cre­ua­ven les vies per anar al poble, però alguns van apun­tar a un intent de limi­tar l’afluència, que va superar amb escreix les expec­ta­ti­ves dels matei­xos orga­nit­za­dors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia