Política

Crida presidencial per la nació

Aragonès, Puigdemont, Torra, Montilla i Pujol coincideixen a lloar la figura de Pau Casals en un històric acte pel 50è aniversari de la seva mort

Insten a preservar la identitat i a seguir construint el país a partir de la llengua

“Mai hem de dei­xar de cons­truir la nació cata­lana, està en cons­tant cons­trucció”. En un històric acte en un dels seus bres­sols, l’aba­dia de Cuixà, al Con­flent, l’actual pre­si­dent Pere Ara­gonès va resu­mir així el sen­tir dels cinc pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat que van par­ti­ci­par en l’acte de reco­nei­xe­ment a Pau Casals amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Quim Torra, Car­les Puig­de­mont, José Mon­ti­lla i Jordi Pujol van coin­ci­dir també a lloar la uni­ver­sa­li­tat que el músic va donar a la cul­tura cata­lana, i el van situar com a refe­rent per seguir defen­sant i pro­jec­tant avui la iden­ti­tat del país a par­tir del seu valor més pre­uat: la llen­gua. “Poques figu­res en la història recent serien capa­ces de reu­nir la repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal d’avui, que cobreix més de 40 anys de la instància més alta del govern de Cata­lu­nya”, res­sal­tava l’abat de Mont­ser­rat, Manel Gasch, un dels amfi­tri­ons de l’acte amb el rec­tor de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, Jordi Casas­sas. Puig­de­mont, que par­ti­ci­pava en el pri­mer acte públic fora de Bèlgica després d’haver per­dut la immu­ni­tat al juliol, no va tenir cap pro­blema i seria el més acla­mat pels assis­tents, rebut al crit de “Puig­de­mont, el nos­tre pre­si­dent!”. Mon­ti­lla, en canvi, va rebre algun xiu­let quan va defen­sar una Espa­nya “res­pec­tu­osa amb la diver­si­tat”.

Va ser una foto­gra­fia, la que es van fer al pati del claus­tre, d’enorme càrrega simbòlica, històrica i emo­tiva a parts iguals. Només hi van fal­tar Pas­qual Mara­gall, per cone­guts motius de salut, i Artur Mas, per raons fami­li­ars. Després, s’asseu­rien de cos­tat tots cinc a l’església, que omplien unes 400 per­so­nes, entre les quals l’expre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs i diver­sos acom­pa­nyants de tots els pre­si­dents, així com alum­nes de la UCE.

El memo­ra­ble I’m a cata­lan amb què Pau Casals es va pre­sen­tar el 1971 davant l’assem­blea de les Naci­ons Uni­des, en un dis­curs històric “impro­vi­sat”, segons Torra, va ser l’eix dels dis­cur­sos, inclòs el de Gasch, que recor­dava que “cap altre català con­tem­po­rani ha fet un exer­cici de cata­la­ni­tat” com aquest. Als seus 93 anys, Pujol, que va voler fer un reco­nei­xe­ment par­ti­cu­lar a Puig­de­mont, seria un dels més con­tun­dents en asse­nya­lar la de Casals com “una afir­mació rotunda i al mateix temps d’uni­ver­sa­li­tat”. El pre­si­dent més lon­geu de l’actual democràcia va recor­dar que el músic va ser un gran defen­sor de la iden­ti­tat i de la cata­la­ni­tat, que avui ha aler­tat que veu “en perill”. Per això va citar la llen­gua, la cul­tura i la memòria com a “com­po­nents essen­ci­als” sense els quals es pot arri­bar a per­dre la per­so­na­li­tat col·lec­tiva. En espe­cial la llen­gua, que creu que cal veure com una pri­o­ri­tat a defen­sar, i que ara “corre una situ­ació crítica en certs aspec­tes”. “Tenim l’obli­gació de man­te­nir la nos­tra iden­ti­tat”, con­cloïa, tot dema­nant la “valen­tia” de Casals perquè els cata­lans no s’ofe­guin en les “pròpies pors”. Això sí, també rei­vin­di­cava l’espe­rit obert que li donava la seva relació materna amb Puerto Rico. “Hem d’estar oberts al món, però per començar a tota la gent que viu a Cata­lu­nya”, cloïa, entre aplau­di­ments.

Mon­ti­lla va voler recor­dar després “el molt que uneix” la figura uni­ver­sal de Casals, que va lloar, però no es va estar d’expo­sar la seva visió de Cata­lu­nya, ja que va defen­sar la política com a eina per faci­li­tar la con­vivència, arri­bar a pac­tes i fer que les soci­e­tats avan­cin. El soci­a­lista va rei­vin­di­car l’auto­go­vern i la política útil “més enllà dels dis­cur­sos abran­dats”, i va cri­ti­car els qui no ente­nen en la seva visió d’Espa­nya que la diver­si­tat és un valor “a pro­te­gir”. A més, recla­mava ser capaços d’abor­dar els pro­ble­mes que hi ha “no des de la con­fron­tació i la des­qua­li­fi­cació, sinó des de la nego­ci­ació i el pacte”, moment en què es va sen­tir algun crit i xiu­lets a la nau, seguits de crits d’In-inde-inde­pendència!”. Casas­sas rebai­xava el petit moment de tensió agraint el suport que la UCE va rebre durant el govern de Mon­ti­lla.

Puig­de­mont, ova­ci­o­nat, recor­dava que Casals “trans­cen­deix el seu temps”, com prova l’acte d’ahir, i li reco­nei­xia “visió d’estat”. També la seva gene­ro­si­tat, expres­sada tant en ajut mate­rial i moral als refu­gi­ats de la Guerra Civil en els pri­mers temps, com en el seu cèlebre dis­curs, amb què va fer “una gran apor­tació a una nació que no veu­ria mai”. Puig­de­mont citava la llen­gua com un “patri­moni del món” que els cata­lans han de poder lle­gar a gene­ra­ci­ons futu­res, i va donar valor al fet que se n’asso­leixi l’ofi­ci­a­li­tat a Europa. “Res del que va fer Pau Casals va ser pen­sant en ell ni bus­cant cap sor­tida per­so­nal per a ell, i tenim el deure de con­ti­nuar fent el mateix pel país, la seva llen­gua i la seva cul­tura”, con­cloïa, abans d’aca­bar amb un “Visca Cata­lu­nya lliure!” amb què només tan­ca­ria també Ara­gonès.

Torra, fent gala de la faceta d’his­to­ri­a­dor i admi­ra­dor de Casals, en feia una fer­vent glossa, tot recor­dant també altres exi­li­ats com Pom­peu Fabra o el metge Josep Tru­eta. L’ante­rior pre­si­dent recor­dava com el músic, que segons ell des­ple­gava una “cata­la­ni­tat natu­ral”, va ser el català que hi ha hagut “més a prop de ser premi Nobel”, el de la pau, en un any que es va decla­rar desert. “Pot­ser alguna tene­brosa mani­o­bra espa­nyola hi va actuar”, lamen­tava, abans de recla­mar “fide­li­tat” a la llen­gua i a la terra, com la de Casals.

Ara­gonès també va res­sal­tar el “mes­tratge“ del músic, que va ser capaç de “sin­te­tit­zar” el que sig­ni­fica la nació cata­lana en moments durs com l’etapa fran­quista, i que con­ti­nua sent un “refe­rent ben viu”, icona del paci­fisme i l’anti­fei­xisme. “Hem avançat molt però no podem par­lar de ple­ni­tud naci­o­nal perquè no hi ha ple­ni­tud democràtica”, cons­ta­tava Ara­gonès, que reclama que Cata­lu­nya pugui exer­cir tots els drets que li per­to­quen com a nació i lamen­tat el “retrocés social” de la llen­gua, que vol poten­ciar “més que mai”. El pre­si­dent actual va res­sal­tar l’excep­ci­o­na­li­tat de l’acte, ja que va lamen­tar que la històrica reunió s’ha hagut de pro­duir fora de l’Estat espa­nyol “a causa d’una repressió que encara avui per­dura”, en al·lusió a Puig­de­mont. “És impres­cin­di­ble avançar en la reso­lució del con­flicte polític amb una solució ple­na­ment democràtica perquè aquest acte deixi de ser excep­ci­o­nal”, res­sal­tava, abans de recla­mar “més que mai” l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació.

LES FRASES

Llengua, cultura, memòria... són essencials. Sense això una societat es desfà. Tenim l’obligació de mantenir la identitat
Jordi Pujol
126è president de la generalitat
Espero que serem capaços d’abordar els problemes, no des de la confrontació i la desqualificació, sinó la negociació i el pacte
José Montilla
128è president de la generalitat
Avui podem recolzar-nos en Casals per reivindicar-nos com a catalansdelmón i la nostrallengua, com a patrimoni del món
Carles Puigdemont
130è president de la generalitat
Pau Casals ens diu: ’no us tanqueu, sigueu fidels a la llengua i a la terra per, amb el vostre accent, arribar a tot el món’
Quim Torra
131è president de la generalitat
La independència passa també per no deixar de construir els elements fonamentals de la nació, mai l’hem de donar per feta
Pere Aragonès
132è president de la generalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia