ONG denuncien un augment rècord de colònies israelianes a Cisjordània després de la guerra a Gaza

Els assentaments israelians a Cisjordània ocupada s’han estès a un ritme sense precedents des que va esclatar la guerra entre Israel i el grup islamista Hamàs, el 7 d’octubre passat, ha denunciat aquest divendres l’ONG Peace Now.

“Els colons estan aprofitant la guerra a Gaza per a canviar la realitat sobre el terreny i prendre efectivament el control d’extenses àrees en l’Àrea C”, que abasta el 60% del territori palestí de Cisjordània ocupada i sobre el qual Israel té el control administratiu i de seguretat, indica un comunicat de Peace Now.

“Al cap de tres mesos de guerra a Gaza, som testimonis d’un augment sense precedents de les activitats d’assentament, inclosa la instal·lació de nous campaments de colons, carreteres, tanques i barricades”, afegeix l’ONG, que comptabilitza la construcció de colònies jueves en territori palestí des de 2012.

Segons l’organització, s’han establert nou campaments de colons nous i fundat 18 camins pavimentats il·legals, molts d’ells en terres privades palestines, durant aquests últims tres mesos: una “xifra rècord”.

A més, els colons israelians bloquegen les carreteres palestines i han tornat a Amona, un assentament que va ser evacuat en 2017 per ordre judicial a canvi d’una compensació financera i de l’establiment de l’assentament d’Amihai.

“El permissiu entorn militar i polític permet la construcció imprudent i l’apropiació de terres gairebé sense control. El resultat no és només un mal físic als palestins i les seves terres, sinó també un canvi polític significatiu a Cisjordània”, denúncia Peace Now.

El govern d’Israel, del qual formen part diversos ministres colons, o molt pròxims al moviment colon, i el més dretà de la història del país, ha implementat des de l’any passat una política d’expansió d’assentaments. Al febrer, el govern israelià va anunciar la regularització de nou assentaments a Cisjordània ocupada que van ser construïts sense permís estatal, en represàlia per un atac a Jerusalem en el qual un palestí va matar a tres israelians.

Aquesta decisió va provocar indignació i fortes crítiques entre la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i els Estats Units, el principal aliat d’Israel, per considerar que aquesta mesura anul·la la possibilitat d’arribar a una resolució del conflicte palestí-israelià a través de la solució dels dos Estats.

A més, Israel va aprovar l’any passat la construcció de més de 13.000 habitatges per a colons jueus a Cisjordània, una xifra rècord que va representar un augment de gairebé un 300% respecte a l’any anterior.

Emparada en el dret internacional, l’ONU considera il·legals tots els assentaments israelians a Cisjordània ocupada, però Israel considera que les colònies que s’han establert amb uns certs procediments burocràtics són legals. La legalització per part d’Israel de nous assentaments ocorre enmig del pitjor repunt de violència a Cisjordània des de la Segona Intifada (2000-05).

Israel va prendre el control de Cisjordània ocupada en 1967, durant la guerra dels Sis Dies, i des de llavors manté una llarga ocupació militar i colonització sobre aquest territori.