Regne Unit
Hora decisiva per a Assange
Demà comença a Londres la vista definitiva per poder evitar l’extradició del fundador de WikiLeaks als EUA
L’advocada del periodista australià, i mare de dos dels seus fills, explica a El Punt Avui el drama humà que viu la família
“És un pres polític i, per tant, la solució ha de ser política”, sosté la defensa de l’activista reclòs
El periodista i fundador del portal de filtracions WikiLeaks Julian Assange afronta demà la vista definitiva per a la seva extradició als EUA.
Assange està acusat de divuit delictes d’espionatge i intrusió informàtica i s’enfronta a 175 anys de presó als EUA. “Si és extradit, morirà”, diu Stella Assange en declaracions a El Punt Avui. Stella, sud-africana, és la dona de Julian Assange i mare dels dos fills que va tenir mentre ell va estar asilat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, entre el 2012 i el 2019.
“El posaran en el més profund i remot forat del sistema de presons estatunidenc encara que estigui pendent de judici. Aquest és un cas de seguretat nacional i [els EUA] tenen l’excusa perfecta per aïllar-lo en un confinament solitari”, continua Stella Assange. Una suposada font de Wikileaks [Joshua Schulte, empresonat als EUA fa dues setmanes per haver filtrat informació secreta a WikiLeaks] acaba de ser tancat en les condicions més horripilants en una cel·la individual les vint-i-quatre hores sense poder-se comunicar amb altres presoners.
“Això és tortura. És destrossar la voluntat d’una persona, i això és el que faran amb el Julian perquè l’agència encarregada de recomanar les condicions a què ha de ser sotmès és la CIA, la mateixa que ha conspirat per assassinar-lo durant l’administració Trump, quan Mike Pompeo era el cap de la CIA.” Es refereix a la investigació de Yahoo News que revelava un complot de l’agència nord-americana d’espionatge per matar Assange.
La vista, que comença demà, durarà dos dies. No hi ha data per a la sentència. Si perd, Assange no podrà apel·lar més al Regne Unit i serà lliurat als EUA.
Aleshores Stella i el seu equip legal demanarien una ordre 39 (ordre excepcional i urgent quan hi ha risc de dany seriós i irreversible cap a algú) al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè aturés l’entrega abans de sol·licitar la revisió del cas. Si guanya, aleshores s’iniciaria un nou judici d’apel·lació al Regne Unit. Però aquest desenllaç sembla el més poc probable. “He après a no ser optimista amb el sistema judicial britànic perquè s’ha tapat els ulls davant les evidències que els EUA han intentat atemptar contra el Julian”, explica Stella. “Llevat que en la nova vista mirin aquestes evidències, no hi ha esperança”, hi afegeix.
Esperança en la mediació
L’única solució, diu, és la política. Sosté que Assange és un “pres polític” i que, per tant, la solució ha de ser política. Espera que el govern australià pressioni perquè els EUA retirin la causa. Assange és australià. El govern australià ha aprovat al Parlament una moció perquè el periodista pugui tornar al seu país, que és un aliat dels EUA.
“L’única esperança és que els governs australià i estatunidenc arribin a un acord i el fiscal retiri la causa perquè el Julian ja ha complert cinc anys de presó preventiva”, recorda. “El New York Times, el Washington Post i tota la premsa nord-americana afirmen que aquest cas és un atac a la llibertat d’expressió i afecta el periodisme a tot arreu perquè el que s’està fent és criminalitzar el periodisme.”
De fet, aquest serà el principal argument de la defensa: que és un atemptat contra la llibertat d’expressió. El cas Assange va esclatar el 2010 arran de la filtració de 700.000 documents secrets del Pentàgon sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan que posaven al descobert les males praxis de soldats nord-americans amb presoners i civils locals.
El Pentàgon va denunciar que la filtració posava en risc la seguretat nacional. WikiLeaks sostenia que exposava crims de guerra i que es van basar en criteris periodístics. La filtradora, Chelsea Manning, va ser condemnada a 35 anys de presó el 2013 i amnistiada pel president Barack Obama el 2017 en considerar que la sentència era “desproporcionada”.
Els EUA van demanar l’extradició d’Assange, que era a Londres. Llavors va ser acusat de violació des de Suècia per dues dones. Ell va dir que era una trampa per portar-lo a Suècia i extradir-lo des d’allà als EUA. Li van concedir asil polític a l’Equador i es va quedar set anys a l’ambaixada del país a Londres, fins que el nou president equatorià el va entregar a la policia britànica l’11 de maig del 2019.
Assange va complir condemna per haver-se saltat la llibertat condicional. Suècia va retirar les causes contra ell, però va continuar a la presó de Belmarsh de manera preventiva mentre es dilucidava la seva extradició. I encara hi és.
“No n’hem dit res als nens”
Primer, la justícia britànica va denegar l’extradició al·legant problemes de salut mental per l’aïllament extrem a què havia estat sotmès. Stella parla d’envelliment prematur. Assange ha tingut una embòlia a la cel·la d’aïllament –de tres per dos metres amb parets de vidre– on està reclòs. Després, el jutge va autoritzar la seva extradició i el 2022 l’aleshores ministra de l’Interior, Priti Patel, va signar l’ordre d’extradició. Assange va apel·lar.
“Des de fa cinc anys, el Julian està tancat en una cel·la d’aïllament durant vint-i-dues hores al dia; només pot interactuar amb altres presoners una estona cada dia i només ens pot veure a mi i als nens un o dos cops per setmana”, diu l’Stella.
La dona d’Assange exposa el drama humà que viu la seva família: “No hem dit als nens que potser no veuran al seu pare mai més, els protegim perquè puguin gaudir cada moment amb ell.”
