Amnistia, caixa o faixa

Després que el 30 de gener Junts votés “no” a la llei d’amnistia en el ple del Congrés, la norma torna a primera línia aquesta setmana, en què dijous la comissió de Justícia de la cambra espanyola hauria d’aprovar-ne la nova redacció. El límit és el 7 de març després que el PSOE demanés una pròrroga per a un termini que, inicialment, expirava el 21 de febrer.

Les negociacions entre els socialistes i Junts es mantenen en la total discreció que ha caracteritzat les converses, però, a diferència del febrer, ara hi ha alguns símptomes de brots verds. De fet, durant tot el cap de setmana, el dirigent dels comuns i negociador de Sumar, Jaume Asens, ha insistit que l’entesa sobre la llei d’amnistia és “imminent”, una afirmació que li ha valgut la picada de crostó de Jordi Turull demanant que no es parli per boca dels juntaires. Ahir, en l’acte de presentació dels avals per ser el candidat dels comuns en les eleccions europees, Asens hi va tornar i es va mostrar convençut que, amb la possible nova redacció de la norma, els encausats per Tsunami Democràtic com ara Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg “quedaran més blindats encara” que abans.

Aquest és el gran escull que va provocar que, a finals de gener, Junts rebutgés finalment una llei que havia negociat, per disgust dels socialistes i també d’ERC. Els de Jordi Turull volien esmenar la redacció relativa als delictes de terrorisme o traïció per no deixar fora els casos de represaliats que n’estiguin acusats. Sense entrar en més detalls del desllorigador, Asens va apuntar dissabte a Catalunya Ràdio que “el PSOE no votarà contra les esmenes de Junts i Junts no votarà en contra de la llei”, i va afegir-hi: “Tothom ha flexibilitzat les posicions de partida i s’ha trobat un punt intermedi.”

En espera de la redacció final de la norma, però, un altre dels indicis que la negociació està encarrilada el va protagonitzar Puigdemont, també dissabte, quan en la seva intervenció en l’assemblea territorial del Consell de la República va donar per feta l’amnistia. I va parlar d’una “nova etapa” en què la lluita contra la repressió no estarà en el centre i les formacions haurien de tornar a concentrar els seus esforços en la independència de Catalunya. La via, per Puigdemont, és la unilateral.

La intervenció del 130è president de la Generalitat marca un punt d’inflexió en la retòrica de Junts i el seu entorn, que, des de finals de gener, defensa que l’únic que vol és que la norma sigui “més robusta”, en paraules de la presidenta del partit, Laura Borràs.

Des del primer intent per aprovar la norma, però, el panorama judicial s’ha complicat amb l’obertura de la causa per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg per part del Tribunal Suprem, a instàncies del magistrat de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón. Des del govern espanyol ho limiten a un “tràmit processal” i esperen que no interfereixi en la llei. També ho desitgen des d’ERC, que, en els últims dies, per boca de Pere Aragonès i d’Oriol Junqueras, han redoblat les crides perquè la llei s’aprovi el més aviat possible, és a dir, aquesta setmana.