Política

tot recordant

Antònia Abelló, feminista i nacionalista

Escriptora, periodista i música compromesa en la defensa dels drets de les dones i dels catalans

Tal dia com avui de fa 40 anys va morir Antònia Abelló Filella, una dona culta i il·lustrada, nacionalista i feminista.

Natural de Reus (1913), va créixer en una família treballadora. Va estudiar a l’Escola d’Aprenents de Reus i, més endavant, gràcies una beca de l’Ajuntament, va poder entrar al Conservatori del Liceu, on va destacar com a pianista. Per altra banda, tenia una clara vocació per l’escriptura. Va col·laborar com a articulista i reportera al diari Foment de Reus i va publicar relats curts en la secció de literatura de les revistes Estudis i l’Heraldo de Reus. Va ser la primera dona a obtenir el carnet de l’Associació de Periodistes de Reus. A través dels seus escrits, mostrava un pensament ideològic feminista i catalanista. Compromesa amb els ideals independentistes i reivindicant un model de dona més activa políticament. També va fer grans elogis a persones com Pau Casals, Francesc Macià, Rovira i Virgili i Ventura i Gassol.

Des dels 19 anys va ser membre del Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà (FNR), adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va participar de forma molt activa en les campanyes electorals, va seguir les tensions entre el govern espanyol i el Parlament de Catalunya i va donar suport als represaliats pels fets d’octubre de 1934. La vinculació que va anar agafant amb el partit va fer que l’any 1936 entrés a treballar a la Generalitat de Catalunya com a secretària del conseller de Treball.

Abelló va decidir no anar a l’exili i en acabar la Guerra Civil va patir de primera mà la repressió del regim feixista. Va ser detinguda el juny de 1939 i jutjada en un consell de guerra. El resultat de la sentència va ser la presó perpètua, i en el sumari es va esmentar àmpliament la seva trajectòria periodística i l’activisme polític. Així que el 6 de setembre de 1939 va ingressar a la presó de dones de Tarragona. Hi va estar fins al 2 de juliol de 1941, quan li van atorgar una reducció de condemna i va ser posada en llibertat condicional. Durant la reclusió va escriure un dietari titulat La sala llarga, que va dur a la llum Carme Puyol l’any 2009. Però aquella presó li va marcar un abans i un després. Les seves il·lusions polítiques van quedar molt afeblides i no li van permetre de tornar a treballar de la seva professió. Va haver-se de guanyar la vida en un magatzem de fruita seca en una sedera de Reus.

Amb la mort del dictador va sortir d’aquest llarg silenci. Va tornar a escriure i es va mantenir fidel a ERC. El març de 1984 va ser enterrada a Reus, embolcallada amb una senyera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona
política

Els comuns demanen “flexibilitat” per a un acord però no afluixen en el Hard-Rock

barcelona
ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

L'helicòpter del president de l'Iran s'estavella en una zona muntanyosa

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
ÀSIA

Surten de l'Afganistan els dos turistes espanyols il·lesos en l’atac

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona