Xavier Corbera i Gaju
Cap de l’oposició de Rubí (ERC)
“Amb el PSC tan difícil és arribar a un acord com materialitzar-lo”
“Falta visió general i ambició de ciutat i saber aprofitar les oportunitats [...]. Cal una gestió millor i que no la descuidem per tenir titulars”
“No ser el proper cap de llista potser fa que no siguin tan reticents al que proposa ERC perquè al capdavant ja no hi ha el Corbera”
Només hem aprovat uns pressupostos, res més, i d’aquí a un any n’hi haurà uns altres. No és un govern No hi ha habitatge públic des de fa 10 o 12 anys, quan érem al govern [...], i apostem per invertir-hi un milió
S’està fent un pla d’estudi de l’estació que pot tenir empenta si aconseguim ser un pol d’atracció de l’FP
Al gener, va anunciar que no serà el proper cap de llista ni regidor el proper mandat, després d’intentar-ho dues vegades i preferir quedar-se al’oposició. Les relacions amb el PSC i l’alcaldessa mai no han estat gaire fluïdes, però malgrat tot han donat suport als pressupostos per condicionar l’acció política i contrarestar la incidència dels comuns i el PP.
El 2019, es va presentar amb l’eslògan ‘Desperta Rubí’ i van obtenir els millors resultats, però no es va produir el ‘Canvi és possible’ que volien el 2023. A què ho atribueix?
Rubí necessitava, i necessita encara, despertar, obrir els ulls de la situació que estava patint i que segueix patint, una situació de desavantatge respecte de totes les ciutats que ens envolten. D’altres avancen i aquí ho fem tan lentament que perdem oportunitats. Aquell despertar volia dir que hi hagi un canvi de govern, de manera de funcionar dels darrers 20 anys, i l’única possibilitat per garantir-lo era ERC. La resta de projectes i de persones no garantien ni garanteixen que això sigui possible.
Els resultats van ser pitjors.
En les dues eleccions que he estat cap de llista, hem apostat per guanyar, no perquè hi hagués una majoria alternativa, perquè sabíem i palpàvem la necessitat que tenia la ciutat. Teníem enquestes que així ens ho deien. Portàvem unes llistes amb gent molt preparada per governar la ciutat, i em sembla que està reconegut que la més potent era la nostra. Van passar un parell de coses que van condicionar molt, sense que això serveixi d’excusa, perquè al final has d’arribar a la gent, t’ha de creure, ha de veure que fas un pas endavant i que és una opció que va més enllà de l’independentisme. En la primera, hi va haver unes eleccions estatals amb una pujada del partit socialista que ningú no es pensava i va passar tot el que fa referència al centre de menors no acompanyats, que va generar un daltabaix enmig de la campanya, i sabem que el partit socialista tenia la informació prèvia i la va utilitzar. En aquestes últimes, ERC va sortir molt penalitzada en el context de país. Però cal dir que, a Rubí, ERC ha tingut un dels millors resultats percentuals i entre les vint ciutats més importants, per darrere de Manresa. Vam passar de 7 a 5 regidors i el PSC, de 10 a 7. Vam aguantar i som més grans perquè no hi ha una majoria que sumi 13. Només seria possible amb PSC i ERC, i nosaltres no volem. L’altra és sumant comuns i PP, com ha passat amb l’aprovació del cartipàs i com va passar a Barcelona, i que el PSC no té cap pudor a acceptar.
Va deixar clar en campanya que no pactaria amb el PSC, però ha donat suport al pressupost.
Si dic que la ciutat necessita un canvi, governar amb ells seria un error. Ara, com a responsabilitat, per davant de tot hi ha sempre la ciutat, hi ha sempre la gent. Estàvem en una situació en la qual més que mai podíem influir en uns pressupostos. Què hem de fer? Deixar que el model de ciutat, la influència, sigui del PP i els comuns? O volem entrar a negociar, a posar sobre la taula una sèrie de qüestions per millorar de la ciutat, malgrat que sabem que això potser ens genera un desgast? Vam debatre-ho i la nostra gent majoritàriament va avalar donar-los aquesta oportunitat amb una sèrie de condicions. Sabem que complicat i difícil és, no enganyarem a ningú, ja ho vam dir. Sabem el que representa governar amb ells. Amb el PSC tan difícil és arribar a un acord com que es materialitzi. Sabem a què juguem, qui són i com són, però això no treu que nosaltres no collem. Només hem aprovat uns pressupostos, res més, i d’aquí a un any n’hi haurà uns altres. No és un govern ni un mandat. És qüestió de voluntat política, i si el PSC vol que la ciutat avanci, què millor que respondre als acords que té amb ERC.
Si l’acord va bé, és impossible pensar que l’any que ve ERC pot entrar en el govern?
A la vida, mai no pots dir que és impossible, però pràcticament. Tenim un compromís, i haurien de canviar tant les coses... Som transparents: ens devem al que diem, al que ens comprometem i som on érem. Tenim experiència, i ens diu que és millor fer el que hem fet que ficar-nos allà dintre. Estem convençuts que el que cal és obrir les portes i seria fer-nos trampes al solitari. Vam votar que no al cartipàs i sí als pressupost a canvi d’unes coses. En Comú Podem va votar sí al cartipàs amb una sèrie de condicions i compromisos equiparats al PP, va a votar que no als pressupostos i, ara, entra en el govern. Uns tenim més coherència que d’altres, i els compromisos amb la ciutadania per a nosaltres tenen mot de valor. Som oposició i fem oposició i treballem perquè a la ciutat hi hagi un canvi.
S’havia queixat molt del tarannà del PSC i de l’alcaldessa. Amb aquest acord pressupostari vol dir que s’ha produït algun canvi?
El que hi ha hagut és un esforç de totes les parts per intentar deixar de banda algunes qüestions posant per davant el que ens era més comú. Hem d’entendre que ens hem de donar aquest marge de confiança. Per tant, no parlaré malament de ningú. En tot cas, al revés, dir que estem en un procés d’entesa i que ens podem comunicar i podem arribar a acords.
Quins guanys han aconseguit amb l’acord pressupostari?
El que aconseguirem no ho sabem ara.
El que aguanta el paper, doncs.
Un és que tres regidors de Vox, dos del PP i un partit veïnal, que mai no se sap ben bé què és, no tinguin la influència que per nombre podrien arribar a tenir amb el PSC. Fem fora de la partida unes formacions que, ideològicament i conceptualment sobre com viu la ciutat, són oposades a nosaltres. Nosaltres som els d’una ciutat verda, sostenible, saludable per a les persones, que tingui en compte el comerç, i ells volen més coxes, més grans superfícies comercials, menys drets per als treballadors i menys serveis públics. Hem arribat a unes partides concretes de transformació urbana, aquelles coses que són el nostre dia a dia. La plaça Clavé, la plaça Pearson, per exemple, i partides per millorar les instal·lacions de les escoles públiques. I una cosa molt important que hem aconseguit és una subvenció per al foment del català en les entitats esportives. El tercer element són els grups de treball sobre cultura, urbanisme, habitatge, formació professional i el dèficit urbà. Ens hi reunim un cop al mes, ens posen sobre la taula els projectes que elaboren i nosaltres hi participem. És un procés complex, perquè no ets govern. Ens estem trobant i coneixent, però negociem, i s’ha de traslladar veient com acaba una licitació i que tingui la petjada d’ERC. I s’haurà de concretar el pla d’inversions. No hi ha habitatge públic des de fa 10 o 12 anys, quan érem al govern i en vam impulsar a El Pinar, i apostem perquè s’inverteixi un milió.
Mig any després de les eleccions, anuncia que no tornarà a ser cap de llista. I regidor?
Tampoc. Crec que és bo que hi hagi gent que faci una carrera política llarga per agafar experiència, per defensar els interessos del país, de les ciutats, etc. Però, en el meu cas, m’he centrat molt en l’àmbit local. No he volgut ni he optat a anar més enllà.
Li ho van proposar?
M’ha proposat coses, sí. Soc del món educatiu, he estat a la conselleria en algunes qüestions, però, si algú vol ser alcalde, s’ha de dedicar a la seva ciutat. L’alcaldessa, legítimament, té diferents càrrecs: el d’alcaldessa, el de presidenta dels municipis de l’arc metropolità i en la Diputació. Han passat dos mandats, ho hem intentat, estic molt orgullós de com ho hem fet, de la feina i la gent, però ha arribat un moment que vull tenir carrera en la meva professió de mestre. Acabaré el mandat i seguiré participant i col·laborant amb l’executiva i en matèria d’educació. Al setembre, deixo de ser portaveu, ho serà Montse Soler, i el partit ja decidirà assambleàriament. Jo em poso a la seva disposició i a la de la gent.
Ho ha comunicat molt aviat, no?
Hem de ser transparents, i si ja tenia la decisió presa, per què he de marejar la perdiu? Fins i tot potser facilita arribar a algun acord, no? Potser ja no em veuran com a competidor després de vuit anys frec a frec amb l’alcaldessa, en aquesta dicotomia i bipolarització entre Esquerra i el PSC a la ciutat. I potser fa que no siguin tan reticents al que proposa ERC perquè al capdavant no hi ha el Corbera, fa que siguin més permeables. I, internament, també està bé que es vagi fent tot aquest procés de canvi, que hi hagi nous lideratges, que la gent vagi agafant la força per trobar nous referents.
Creu que el natural seria que ho fos Montse Soler?
Vull ser molt respectuós amb els processos interns. Les transicions millors són aquelles que es produeixen de manera natural. Crec que s’ha de sortir sense estar movent res per darrere, perquè no beneficia l’organització.
Rubí té un problema de planificació? Fa anys que s’espera el POUM.
Més que el pla urbanístic, el que falta és visió general i ambició de ciutat i saber aprofitar les oportunitats que no aprofitem. Cal una gestió millor i que no la descuidem per tenir titulars. Alguns esdeveniments, a vegades problemes, necessiten recursos, temps, professionals i decisions. Prometem coses que són grandiloqüents, però que no solucionen estructuralment la ciutat. Nosaltres hem fet una aposta molt gran perquè Rubí sigui la ciutat bandera de l’FP a Catalunya, i són decisions que els costen molt. Quan fa 20 anys que governes, adquireixes motxilles i compromisos que són difícils de trencar, amb col·lectius, amb persones i amb entitats. Necessitem imperiosament aquest trencament d’etapa, de canvi absolut, aire nou.
És el mandat de la segona estació, l’hospital i les línies d’alta tensió?
No ho sé dir, però crec que serà difícil veure-ho. Està més encarrilat, és evident, després de 25 anys. Aquí, hi ha tendència a dir que tot és culpa de la Generalitat, quan allà han governat diferents formacions i aquí, sempre els mateixos, i en altres ciutats han aconseguit coses. Hem perdut oportunitats donant voltes a les línies elèctriques, signant un conveni el 2006 amb el ministre i conseller del mateix partit un any abans de les eleccions amb un acord desastrós, i sembla que es pot avançar ara. L’estació s’ha reconegut, i s’està fent un pla d’estudi que podria tenir una empenta si aconseguim ser un pol d’atracció de l’FP. Amb l’hospital, vam perdre una oportunitat quan es va proposar la compra de l’hospital General.
Podrem dir que Rubí serà una ciutat alliberada d’abocadors, després d’un pla d’extractives tombat i que ara està en aprovació provisional?
Pràcticament, impossibilita que hi hagi nous abocadors o extractives. Però depèn dels propers governs; poden canviar les normatives. És veritat que tenim Can Carreras i Can Canyadell. En un cas, s’intenta arribar a un acord, perquè ja està tancat i potser el millor és que es quedin allà els residus i no moure’n tones a canvi d’una indemnització. S Can Balasc hi ha un forat molt gran i entre Ajuntament i la Generalitat estem en processos administratius. judicis, etc. per frenar-lo. Rubí està trinxada pertot arreu, amb forats, línies elèctriques, infraestructures viàries i ferroviàries. I tenim una denuncia per Can Canyadell per abocaments il·legals que investiga la fiscalia.
El perfil
Una veu de Somescola i a les entranyes del Departament
Dues intervencions seves amb vehemència en els plens es van fer virals a les xarxes el mandat passat defensant els presos polítics i responent a Cs una moció contra el català. En la primera, va tenir durs retrets contra el PSC, acusant-los d’estar desapareguts en la defensa de la llibertat d’expressió i de ser còmplices de la persecució política i, segurament, va acabar de tensar unes relacions amb l’alcaldessa i els socialistes que han estat complicades, tot i que, en anteriors mandats, havien compartit govern i, fins i tot, ell va ser assessor de comerç dels 2007 al 2011, quan els republicans compartien govern amb Carme Garcia d’alcaldessa. Però la vocació de Corbera és la de mestre i, de fet, ara exerceix de tutor de tercer de primària; per aquest motiu, vol dedicar-s’hi plenament i fer carrera.
Va néixer el 1975. La família era de Rubí, tot i que va viure la infantesa al barri de Gràcia de Barcelona amb els pares i els cap de setmana anava a l’esplai de Rubí. En aprovar les oposicions, va decidir tornar a viure a la ciutat, on es va implicar en el moviment de renovació pedagògica, va ser president del moviment de mestres per Rubí i va acabar sent un dels portaveus de Somescola, ja com a regidor. Amb el retorn a Rubí, de seguida va vincular-se a ERC, el 2005, i a vincular-se a la sectorial d’educació en l’àmbit nacional en època de tripartit, en què va coincidir amb qui va ser el conseller del ram, Josep Bargalló. Tot i tenir propostes per incidir més en el partit, va preferir dedicar-se a la cursa per l’alcaldia rellevant Ares Tubau, el 2019. Va obtenir els millors resultats de la formació i va arribar als set regidors. Quan es va quedar a l’oposició, va decidir fer mitja jornada per coordinar durant anys la formació dels nous instituts escola i tot el decret d’admissió contra la segregació, del 2021. Però, ara que té l’acreditació de direcció, es vol focalitzar en la professió, que compagina amb la de regidor i amb la passió per la bicicleta.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
