Política

Rubèn Arenas

CAP DE L'OPOSICIÓ A SANT ADRIÀ DE BESÒS (ERC)

“El projecte del PSC ens porta a ser una ciutat dormitori”

“Ara ens hem trobat amb un canvi molt radical: ni tenim tota la informació ni el PSC té la necessitat de cuidar-nos”

“Hem de reivindicar l’orgull de ser adrianenc i fer coses perquè la gent de la nostra ciutat se’n senti orgullosa”

Vam perdre dos regidors, però sabem que la nostra gent es va quedar a casa, no va canviar de partit Sempre he defensat el tancament de la incineradora, però amb un calendari sobre la taula
Els costos que té la política per a un regidor a Sant Adrià són molt elevats en clau laboral
És realment difícil fer sentir la veu d’un partit quan el govern de la ciutat té majoria absoluta?
La veritat és que sí. Notem molt la diferència respecte al mandat anterior, quan el paper d’ERC era necessari per tirar endavant el pressupost i projectes. Ara ens hem trobat amb un canvi radical: ni tenim tota la informació ni el PSC té la necessitat de cuidar-nos. A més, és difícil fer oposició tenint en compte que cap regidor està alliberat i que les úniques eines que tenim són les nostres pròpies mans i el nostre intel·lecte. Tenim només una subvenció com a grup municipal que serveix per justificar les despeses però no permet contractar ningú.
Esquerra ha insinuat la idea d’entrar al govern?
No, cap de les dues parts ho ha fet. I si algú hagués de prendre la iniciativa haurien de ser ells, però en cap cas se n’ha parlat.
Els hauria agradat escoltar almenys l’oferta?
Ara mateix el nostre vot no és imprescindible així que tampoc no sabem fins a quin punt podríem condicionar un govern, en la hipòtesi de ser-hi dins. Hi ha temes en què som diametralment oposats al PSC i ens costaria molt posar-nos d’acord.
Com per exemple?
La gestió dels equipaments esportius, que ja ve de lluny, i la que s’ha fet del tema del tancament de la platja. Pel que fa als equipaments, tenim la piscina del Ricart, on s’han invertit molts diners a redactar projectes que mai es posen a licitació i, per tant, continua tancada. Tenim el complex esportiu Marina Besòs, on sempre hem dit que calia un projecte ambiciós per posar la instal·lació al dia i també per municipalitzar-la. Ens trobem, a més, amb l’oblit imperdonable de què ha estat objecte el club de tennis, on tocava la renovació de la concessió i no ho van saber veure i on hi havia una piscina descoberta i un bar restaurant que donaven servei a molts joves. Les piscines descobertes al litoral també estan tancades. I no vull deixar-me un problema molt gran amb les pistes de petanca d’ençà que hi va haver una denúncia anònima contra els bars per competència deslleial i no s’ha solucionat la minva de recursos econòmics de les entitats. Per tant, la gestió dels equipaments esportius és nefasta. Sense piscines i amb la platja tancada.
Parla de gestió nefasta, però les darreres eleccions van donar la majoria absoluta al PSC i ERC hi va perdre dos regidors. Com s’ho explica?
Ho tenim molt ben estudiat i la nostra gent es va quedar a casa. Hi va haver una desmobilització general de l’independentisme, a tot el país, però els vots d’Esquerra no van anar a parar a altres formacions.
Com es recuperen, aquests vots?
Hi ha un factor adrianenc que és la hipermobilització del PSC, que va saber visualitzar que tenia l’oportunitat de guanyar o d’obtenir un bon resultat. La nostra campanya va ser molt bèstia, va ser una campanya per guanyar, i va espantar una part del votant del PSC, que es va mobilitzar. I nosaltres, malgrat tot, no vam saber mobilitzar ç la nostra gent. La part positiva és que no ha canviat de partit. De fet en tenim la demostració empírica, uns mesos més tard, quan hi ha les eleccions espanyoles, en què veiem que ens marxen vots al Congrés però no al Senat, potser per por de l’extrema dreta.
La llei d’amnistia pot ajudar a recuperar la gent que es va quedar a casa?
Hi ha dues coses diferenciades. En l’àmbit nacional s’estan fent les coses bé i s’està demostrant que la taula de negociació i condicionar les polítiques de Pedro Sánchez està servint. I, a la vegada, som més a prop de posar fi a la repressió i de posar de nou sobre la taula l’única sortida possible al conflicte, que és fer un referèndum d’autodeterminació.
I a Sant Adrià, quin és el camí?
Pel que fa a l’àmbit local, hem de continuar amb la feina que estem fent. És cert que vam baixar i, també, que vam quedar a cent vots del quart regidor i de trencar la majoria absoluta del PSC. I també és veritat que ens mantenim com la primera força de l’oposició. Hem de continuar denunciant allò que no es fa bé malgrat que no podem explicar acords en què siguem decisius. Nosaltres tenim un projecte de ciutat propi, diferenciat del que té el PSC, i aquesta és una de les nostres fortaleses.
Algun objectiu que us satisfaria aconseguir?
El gran repte és aconseguir que l’Ajuntament situï les famílies al centre de les polítiques. Fins ara hem donat sempre suport a la feina que es fa des de serveis socials, però s’han de generar oportunitats de feina en molts àmbits per a les famílies d’aquesta ciutat. Sant Adrià ha de ser una ciutat més habitable, amb una mobilitat del segle XXI, on anar a peu o en bici sigui fàcil. Tenim carrils bici inconnexos. També és molt important recuperar la memòria històrica de la ciutat, perquè això va vinculat a la identitat. Un dels problemes que tenim és que el projecte del PSC ens porta a ser una ciutat dormitori. Hem de reivindicar l’orgull de ser adrianenc i fer coses perquè la gent de la nostra ciutat se’n senti orgullosa, coses que, per exemple, inclouen millorar la seguretat a partir d’actuacions tan senzilles com incrementar la il·luminació, o tenir perspectiva de gènere pel que fa a l’urbanisme, així com apostar per la mobilitat sostenible i fer que els passos de vianants siguin segurs. Coses que a hores d’ara no estan fetes. Tenim una ciutat bruta, on es cremen contenidors cada dos per tres.
El pla dissenyat per a la zona de les Tres Xemeneies és el d’Esquerra?
Sí, de fet nosaltres expliquem que el 2015 vam fer un document amb setze punts. Dels quals, potser se’n compleixen catorze. Per tant, sí. El pla director urbanístic de les Tres Xemeneies que ha aprovat la Generalitat és el que nosaltres volíem.
Ho expliquen tal qual a les entitats que s’hi oposen?
Totes les reivindicacions són legítimes i respecto moltíssim la posició de les entitats, però penso que és errònia. Un parc com el que reclamen és inviable econòmicament, perquè ningú el vol construir, ningú el vol mantenir i ningú pot garantir-ne la seguretat. El parc del Besòs s’ha hagut de tancar precisament per qüestions relacionades amb la seguretat. La nostra aposta és generar oportunitats a Sant Adrià. No podem convertir-la en un parc temàtic de la pobresa. Hem de fer que la nostra ciutadania es pugui desenvolupar i pugui viure amb dignitat. I això significa generar llocs de treball. I la meitat de l’espai és per a equipament econòmic i indústria neta.
El nombre de pisos previstos, uns 1.800, no permetria parlar de macrourbanització?
El PDU de les Tres Xemeneies genera oportunitats laborals, i també oportunitats d’habitatge assequible per a la ciutadania de Sant Adrià, atès que ara tenim zero pisos socials i passarem a tenir-ne més de 700 de protecció oficial, també en règim de lloguer. Això és avançar per no tenir una ciutat tensa en clau d’habitatge i perquè els joves s’hi puguin quedar. I serem la capital de l’audiovisual a Catalunya, fet que en termes d’identitat és un guany enorme per a la ciutat. L’alternativa no és un parc, és no fer-hi res i que això quedi com ara o pitjor. I, tanmateix, hi haurà un parc gran i aprofitarem més la desembocadura del riu Besòs com a espai natural. Sant Adrià no podria assumir una expropiació del terreny.
I amb la incineradora de Tersa, com s’ha d’actuar?
Sempre n’hem defensat el tancament, perquè perjudica la qualitat de l’aire i la qualitat de vida de la ciutadania, però no som irresponsables. S’ha de fer amb un calendari sobre la taula, que és el que exigim. Hem d’obrir el debat sobre què fem amb els residus a la metròpoli. Amb un horitzó de deu anys? Doncs de deu anys. Però fem-ho.
Qui ha de liderar aquest debat?
Jo crec que l’Ajuntament de Sant Adrià, ja que és el territori on recau principalment la problemàtica. La Generalitat ja està alineada amb això. Crec que l’Ajuntament està en la bona línia. El PSC ha fet un gir i celebrem la valentia de les al·legacions que ha presentat. És un equipament que, a mitjà-llarg termini, ha de desaparèixer de Sant Adrià.
La C-31 ha d’acabar coberta?
Jo no sé com ha d’acabar. Sé que divideix la ciutat i trinxa el territori. És una ferida dins la ciutat, però no tinc la solució ni la capacitat tècnica per decidir quina és la millor opció. Crec que s’està en la bona línia, que al Parlament hi ha una comissió per tractar el tema i posar sobre la taula propostes per millorar la permeabilitat i la contaminació. I s’abordarà el debat, però és un debat que requereix una solució de molts milions d’euros.
Cap a on han d’anar les polítiques que s’apliquen a la Mina?
Cal resoldre la situació dels veïns de l’edifici Venus. Recordo que ERC va ser la primera a aprovar-ne un projecte d’expropiació. La Generalitat hi va destinar 30 milions d’euros i ha fet una aposta molt decidida per l’enderroc. També mantenim de manera continuada reunions amb el conseller d’Interior per tractar els temes de seguretat i s’han aconseguit més de 100 agents nous. La solució és multisectorial, és educació, és oferir oportunitats, ja no és només una qüestió de recursos urbanístics. Aquesta fase conclourà amb Venus i hem de passar a la fase social i invertir diners a generar oportunitats, a millorar la via pública. Hem de contribuir a reforçar la identitat i a construir referents positius. La inseguretat és conseqüència de tenir un mercat de la droga molt potent. Doncs ens hem d’anticipar i evitar que algú acabi optant per la droga com a manera de viure.
Aquest és el seu tercer mandat. S’ha marcat un horitzó?
No és una decisió que prengui jo sol. La militància decidirà quin és el millor candidat, però sí que soc molt partidari dels relleus, de l’entrada de saba nova, perquè els projectes s’acaben cremant i necessiten gent nova. A títol personal, em proposo recuperar la meva vida professional. Els costos que té la política per a un regidor a Sant Adrià són molt elevats en clau laboral.
Ara hauran d’afrontar una campanya electoral amb la qual no comptaven...
Afrontem aquestes eleccions sabedors que hem fet tot el que podíem i que perdem oportunitats pel que fa als docents, als sanitaris i a l’estat del benestar. També era un bon pressupost per a Sant Adrià, però els que han de donar explicacions són els comuns. Hem estat negociant fins a l’últim minut i anem a eleccions per la irresponsabilitat dels que no han sabut avantposar els interessos de país als seus interessos partidistes. Ara estem esperançats, animats, sortim a guanyar i a obtenir els millors resultats possibles per continuar liderant aquest país i aquesta transformació democràtica, verda, feminista i social. Estem preparats i tenim ganes de confrontar idees per demostrar que som els que tenim el millor projecte per a Catalunya.

El perfil

L’època en què era l’únic militant actiu d’ERC a Sant Adrià

Rubèn Arenas té 36 anys, està casat i des de fa poc és pare d’una nena. Farmacèutic de professió, actualment es dedica al màrqueting digital per poder tenir hores lliures per dedicar-se a la feina que li dona la responsabilitat de ser regidor a l’oposició. També està acabant els estudis en ciències polítiques. Arenas és independentista des de ben jove: “Jo era alumne de Sito Canga –l’exalcalde socialista de Sant Adrià– al Sant Gabriel i recordo que el dia que es va signar l’acord del tripartit a la Generalitat em va dir que havien pactat amb els meus.” Amb 20 anys s’afilia a ERC. Ho fa després d’escoltar Josep-Lluís Carod-Rovira i entendre que aquell era el seu espai. És quan l’exvicepresident del govern es refereix als castellanoparlants, com ell, i Arenas trenca tots els prejudicis que tenia respecte a si seria acceptat en un espai independentista. El 2007, Esquerra no entra a l’Ajuntament per 25 vots. El 2011, tampoc, i tota la militància marxa. Tota, menys Rubèn Arenas, que queda com a únic militant en actiu al municipi. El 2013 mor la seva mare i s’adona que necessita ocupar el cap amb alguna cosa. S’acosten les municipals i ERC, a Sant Adrià, és un desert, així que es planta al Parlament, parla amb els dirigents del partit, i es proposen reactivar l’agrupació. En dos mesos tenia sis persones, el grup motor, i comencen a captar “gent molt potent, implicada a Sant Adrià”. El 2015 s’estrena com a candidat i el partit entra a l’Ajuntament per primer cop. El 2019 repeteix i Esquerra aconsegueix cinc regidors. Ara afronta el seu tercer mandat al consistori, amb la il·lusió del primer dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La defensa de Wagensberg relliga el cas Tsunami amb l’espionatge amb Pegasus

barcelona
GUERRA A EUROPA

Ja són prop de 10.000 els evacuats al nord-est d’Ucraïna per l’avenç rus

BARCELONA
Xavier Vinyoles
Alcalde de Bescanó (ERC)

“Treballem en una xarxa de calor per a edificis públics i privats”

Bescanó

Del cel a l’infern de  Ciutadans

Banyoles
política

Sánchez tanca la porta a Puigdemont tot equiparant-lo a Feijóo i albira un tripartit

madrid
Afganistan

Maten tres turistes catalans en un atac a Bamian

Barcelona
Guerra a Gaza

En marxa el moll artificial per desembarcar ajuda humanitària

Barcelona
Religió

El Vaticà canvia el procediment per reconèixer aparicions i revelacions

Barcelona
Política

ERC deixa en mans de la militància el seu posicionament en la investidura

barcelona