Política

Filo Cañete

ALCALDESSA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS (PSC)

“Hem de poder parlar de tu a tu amb les ciutats grans”

“Ens hem de promoure com a ciutat que ofereix oportunitats i que està situada en un lloc molt estratègic de l’àrea metropolitana”

“Estic fent tots els possibles per reobrir la platja aquest estiu, però a hores d’ara no puc garantir-ho perquè hi ha variables externes”

Si no s’hi hagués invertit, la Mina ara mateix seria un barri on no es podria ni entrar Intento lluitar contra el “vaig a Sant Adrià” que se sent en alguns barris. Defenso el conjunt de la ciutat
Amb Albiol hi ha respecte institucional. Fa polítiques que no comparteixo, però les fa a la seva ciutat
Com a gran aficionada a la natació que és,
es refugia en l’aigua quan viu una situació d’estrès físic o emocional?
L’aigua és la meva vàlvula d’escapament. Necessito nedar, gairebé per prescripció mèdica, perquè em fa sentir millor. Ara estic preparant una competició amb el Club Natació Sant Adrià, en la categoria màster.
Quins valors propis de l’esport mira de traslladar a la política?
El compromís, l’esforç, d’alguna manera la planificació, la concentració. També el treball en equip, perquè la natació és un esport molt individual però formes part d’un grup.
L’alcaldia té massa moments de soledat?
No és un sentiment que formi part de la dinàmica habitual ni de la rutina diària, sinó només en determinats moments de decisions importants en què la responsabilitat final és d’una mateixa, malgrat que siguin decisions reflexionades en funció dels inputs i amb el suport de l’entorn tant tècnic com polític.
La situació de la platja del litoral, tancada per contaminació des del maig del 2021, és el maldecap més gran que té ara?
Anem a aquell 28 maig: la platja plena, i un divendres decidim tancar-la. No va ser fàcil, però després vam rebre l’informe de l’Agència Catalana de Residus, que hi detectava alteracions al sòl i ens va confirmar que havíem actuat correctament. Després de vuit mesos de converses en què s’estava treballant en un conveni de finançament, el ministeri ens diu que ells faran el projecte. Nosaltres ja havíem fet encàrrecs al Consorci del Besòs per fer projectes de descontaminació de la zona. A finals d’abril del 2023, comencen les obres de neteja. A l’estiu havien d’estar enllestides, però es dilata perquè l’Agència Catalana de Residus també ha de fer els seus informes. Ens situem al juliol-agost del 2023, pendents dels informes finals. Quan estàvem a punt de rebre’ls, ens ve el temporal Ciarán, que remou sorres i genera un taüt perillós. S’atura el procés. Fem noves analítiques i s’hi detecten dos espais molt petits que continuen alterats i s’ha de suavitzar el pendent del taüt. Ara, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha aprovat les actuacions necessàries i el que he demanat és que les obres comencin amb la màxima celeritat possible.
És difícil pensar que a l’estiu hi haurà platja.
No dic això. Estic fent tots els possibles perquè n’hi hagi. A hores d’ara no tinc aquesta garantia, perquè no depèn de nosaltres, i l’Agència Catalana de Residus també hi ha de donar el vistiplau. Hi he invertit moltes hores, però no depèn de l’Ajuntament.
La majoria absoluta li deu estalviar alguns maldecaps.
És més tranquil. Però mantenim interlocució amb tots els grups. Evidentment, ens sentim més propers a uns grups que a d’altres. Amb Sant Adrià en Comú i amb ERC tenim una interlocució més estreta i no utilitzem la majoria absoluta per negar les seves posicions. Hem treballat en el pressupost amb les forces progressistes i hem tancat acords.
Hi ha hagut cap oferta per ampliar el govern?
No hem treballat en aquest sentit.
Hi ha barris de Sant Adrià que continuen figurant entre els més pobres del país. Se’ls ha prestat l’atenció que requereixen?
Sempre he intentat defensar la naturalesa de la nostra ciutat. La Mina, en termes de dades, distorsiona el conjunt, en tots els àmbits. Intento lluitar contra el “vaig a Sant Adrià” que se sent en alguns barris. Sempre defenso el conjunt de la ciutat, per a les coses bones i per a les dolentes, i també treballo a favor de la cohesió en clau de barris, però soc conscient que hi ha singularitats. Un dels meus objectius és treballar aquest sentiment de pertinença a la ciutat de Sant Adrià. Que la gent senti que pertany a una ciutat que li ofereix oportunitats. El benestar de la gent és una de les coses que m’obsessionen.
Què més es necessita per posar fi als problemes dels clans i la venda de droga a la Mina?
S’hi ha de continuar invertint des d’un punt de vista social. S’ha guanyat molt. No es va poder finalitzar la inversió urbanística perquè va venir una crisi i ara potser aquell pla de transformació de la Mina es faria diferent en alguns aspectes. Si no s’hi continua invertint en l’àmbit social, mai revertirem la situació. També he de dir que, si no s’hi hagués invertit tant des del punt de vista urbanístic com social, la Mina ara mateix seria un barri on no es podria ni entrar, n’estic convençuda. I ara és un barri pel qual es pot passejar. Sí que és veritat que hi passen coses, i no ho negaré. Però donem un missatge: no deixarem de fer-hi actuacions policials des del punt de vista del compliment de les ordenances. Hi ha impunitat? No.
Falten agents policials?
Hem anat ampliant la plantilla de la policia local i dels Mossos. Jo reclamaré que hi hagi més agents, però som conscients que no només és el nombre de persones, també les eines que puguin tenir. Recentment he assistit a unes jornades al Col·legi de l’Advocacia per parlar d’eines noves per lluitar contra la multireincidència i les ocupacions delinqüencials. Són necessàries iniciatives d’àmbit legal per proporcionar eines als cossos perquè puguin actuar.
Sant Adrià i Badalona estan impulsant polítiques conjuntes en l’àmbit de la seguretat. Li resulta còmode entendre’s amb un alcalde com Xavier García Albiol, acusat contínuament pel PSC d’usar la seguretat per fer populisme?
La relació amb l’alcalde de Badalona és de respecte institucional. No m’he sentit maltractada, al contrari. Tenim molt clar que compartim carrers i ens hem pogut posar d’acord en qüestions que afecten les dues ciutats. Hi ha polítiques d’Albiol que no comparteixo, però afecten la seva ciutat. En tot cas, la seguretat no té un color polític, no és política de dretes, és política progressista perquè busca el benestar de tota la comunitat. Qui no estigui disposat a conviure i a complir les normes, doncs ho paga.
Les Tres Xemeneies és el gran caramel que tenen entre mans?
Jo no parlaria de caramel sinó de gran oportunitat per al territori. Sempre he defensat l’àmbit de les Tres Xemeneies com un espai d’activitat econòmica que pot ser un revulsiu per al Barcelonès Nord. Catalunya Media City és una activitat econòmica amb recorregut en el futur que pot ser generadora de qualificació i d’ocupació.
Hi ha una denúncia d’algunes entitats al jutjat. S’equivoquen en tot?
No estan en contra de la part econòmica. Estan en contra que hi hagi habitatge. Consideren que és un pelotazo i jo crec s’ha treballat perquè sigui una oportunitat per tal que vingui nova ciutadania, però també per donar sortida a la gent de Sant Adrià, perquè hi incorpora habitatge protegit. És una oportunitat per generar ingressos i tenim una situació social que necessita nodrir-se de recursos. A Castelldefels, l’IBI de la casa de Messi pagava els serveis socials de la ciutat. Aquí no podem tenir això. Puc compartir amb les entitats denunciants la defensa d’un gran parc metropolità, però qui ho paga, això? I hem de pensar que el terreny no és públic.
I no és zona inundable?
Ja hem pensat actuacions per estabilitzar les platges. Gairebé tot el litoral català és inundable.
Una altra batalla ciutadana és la d’Airenet contra la contaminació que prové de la incineradora de Tersa. Quina és la posició del seu govern?
S’hi està treballant i ja hem pres posició com a municipi i també com a Ajuntament. Compartim la demanda que no podem perpetuar aquest sistema. Estem a l’expectativa de la qüestió judicial que hi ha oberta. Mentrestant, durant el temps que hagin de romandre a la ciutat, s’han de prendre les mesures necessàries per buscar el benestar de la ciutadania. Sabem que no és fàcil i que es necessiten recursos, però per què no ho podem veure com una oportunitat?
El ‘hub’ de les Tres Xemeneies, l’arribada de nous hotels... Sant Adrià es dirigeix cap a un canvi de model?
Ens posem en el mapa. Quan parlo de treballar el sentiment de pertinença a la ciutat és perquè no ens hem de posar una closca sinó que ens hem de visibilitzar i promoure com a ciutat que té oportunitats i que està situada en un lloc molt estratègic de l’àrea metropolitana. Hem de poder parlar de tu a tu amb les ciutats grans com Barcelona, malgrat ser una ciutat petita de 38.000 habitants. El mateix amb Badalona, tenint en compte que donem servei als seus habitants, o Santa Coloma. Parlem-ne sense complexos, cap ni un.
Sant Adrià tindrà un pressupost rècord de 50 milions d’euros i han anunciat una partida de 100.000 euros, un 0,2%, que decidirà la ciutadania. No és postureig?
No, perquè tampoc no tenim una dinàmica instaurada sobre aquest tema. Hi ha coses que durant molts anys no s’han fet i el que intento és posar-les en marxa i mirar com funcionen.
A Badalona i a Santa Coloma s’han produït dos episodis –a la primera ciutat, amb tres morts–, que alerten del mal estat d’alguns edificis. Sant Adrià podria tenir construccions en aquesta situació?
Estic pendent del tema, però fa dos anys, quan vam poder fer ús del romanent, vaig fer més èmfasi en l’espai públic. Amb tot, soc conscient que hi ha inversions que no hem fet. Al Besòs va col·lapsar un balcó i vam reaccionar i, tot i que els edificis són privats, sabem que la ciutadania necessita un cop de mà. I hem fet dues convocatòries de subvencions per arreglar patologies estructurals. Enguany no tenim capacitat pressupostària per obrir-ne. Esperem no arribar a situacions tan greus com Badalona.
Sant Adrià té Filo Cañete per estona?
La meva visió és aquest mandat, no miro més enllà. Sí pel que fa als projectes i a la planificació, però respecte a mi, miro el dia a dia. Necessito treballar el present. Jo em sento bé, tinc força, energia i entusiasme, que és el que es necessita per tirar endavant una ciutat.
És diputada de Cures i Cicles de Vida. Predica amb l’exemple?
De vegades ens ho hem d’aplicar més, perquè aquesta feina és 24 hores al dia, 365 dies l’any. Però ho tenia molt clar.
Ara ha d’afegir a la seva agenda unes eleccions anticipades al Parlament.
El president de la Generalitat és coherent, en el moment en què hi ha un bloqueig per tirar endavant uns pressupostos i sabent que al cap d’uns mesos finalitzava la legislatura. També s’ha de tenir en compte el context estatal. Una cosa desencadena l’altra. Tinc ganes de poder arribar a aquesta fita perquè, a més, el nostre candidat ha sortit reforçat del congrés del PSC. Com a partit estem preparats per a aquest moment.

El perfil

La nena que se sentia adrianenca quan no vivia a Sant Adrià

Filo Cañete va viure molts anys al barri d’Artigues de Badalona, just a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, però ella s’ha sentit adrianenca des que té ús de raó. Estudiava a Sant Adrià, estava vinculada al Club Natació Sant Adrià des de ben petita i els pares compraven i feien vida social en aquesta ciutat del Barcelonès Nord. Era la nena que se sentia adrianenca quan no vivia a Sant Adrià. Tan gran era el seu sentiment de pertinença que, quan es va casar, segons explica, mirava pisos al carrer que separa tots dos municipis, però la seva obsessió era que la propietat estigués situada a la vorera adrianenca per poder-se empadronar, per fi, en aquest municipi. Mare de dos fills, Filo Cañete és psicòloga de formació i, malgrat que la seva alçada provoca que molta gent li pregunti si ha jugat a bàsquet, ella és una gran apassionada de la natació, esport que practica encara ara, als 53 anys, i en què ha arribat a competir. El 2007 es va estrenar en la llista del PSC i sempre ha estat molt vinculada a l’àmbit social. El 2019 va pujar un esglaó en la seva carrera política i es va erigir en primera tinenta d’alcaldia i portaveu de l’equip de govern. El 9 d’abril del 2021 es va convertir en la primera dona a ocupar l’alcaldia de Sant Adrià, agafant el relleu a mig mandat del també socialista Joan Callau. Dos anys més tard, es va estrenar com a cap de llista i va recuperar les històriques majories absolutes de l’etapa de Sito Canga. En el web del consistori adrianenc, la batllessa assegura que les seves prioritats són totes aquelles que tenen relació amb l’àmbit social: l’ocupació, l’habitatge, l’atenció social i l’educació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona
política

Els comuns demanen “flexibilitat” per a un acord però no afluixen en el Hard-Rock

barcelona
ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

L'helicòpter del president de l'Iran s'estavella al nord-oest del país

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
ÀSIA

Surten de l'Afganistan els dos turistes espanyols il·lesos en l’atac

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona