El Senat enreda amb l’amnistia
El PP calca el precedent del 155 i fa una comissió Constitucional-Justícia ‘ad hoc’ per tramitar la llei d’amnistia
Pío García Escudero presidirà els treballs fins al 16 de maig, en plena precampanya i fustigant el Congrés
Aragonès té dret a acudir al Senat, ja que el filibusterisme del PP inclou convocar la comissió de comunitats
El Senat està de moda i no per la seva joia patrimonial, la biblioteca d’estil neogòtic projectada per l’arquitecte Emilio Rodríguez Ayuso el 1882 i que commou els visitants, sinó per un tresor més antic i que té un nom que data del 1851: el filibusterisme. Després que el ple del Congrés aprovés la llei d’amnistia el 14 de març, el text ja és al Senat, on el PP es disposa a esprémer el reglament –reformat atropelladament per a l’ocasió– i el bricolatge que li regala la majoria absoluta conquistada el 23 de juliol per enredar-ho tot durant dos mesos enmig d’un calendari que se superposa a la precampanya de les eleccions catalanes del 12 de maig. Com a mostra que el PP dona la màxima importància al tràmit, insòlitament un text que va ser debatut a la comissió de Justícia del Congrés ara serà tramitat a la cambra alta en una comissió Constitucional-Justícia creada ad hoc i que té només un precedent: l’aplicació de l’article 155 l’octubre del 2017. Aquest és el cronograma dels dos mesos de filibusterisme que venen fins al 16 de maig i en què hi pot haver la visita del president Pere Aragonès al Senat en vigílies del 12 de maig.
Esperpent en l’admissió a tràmit per part de la mesa
La mesa del Senat s’havia de reunir dimarts per aprovar l’admissió a tràmit de la llei, que és un simple acte administratiu quan un text ve del Congrés. Però el que va passar és que la mesa va debatre i aprovar una “proposta d’admissió a tràmit” de la llei d’amnistia redactada pels lletrats del Senat que incorpora les tesis de la inconstitucionalitat del text fetes pels mateixos lletrats. Es tracta d’una pràctica insòlita en la història del Senat, presidit ara per Pedro Rollán, i el resultat va donar peu a una paradoxa: la continuació de la tramitació de l’amnistia es va aprovar gràcies al vot a favor del PP –que va rebutjar el text al Congrés– i el PSOE va decidir no participar en la votació per no legitimar-la.
Trànsit de lletrats del Congrés al Senat i del Senat al Congrés
Que el lletrat major i secretari general del Congrés, Fernando Galindo, firmés un informe favorable a la constitucionalitat de l’amnistia i que els lletrats del Senat acabin de fer un informe propi alertant de la “clara inconstitucionalitat de la llei d’amnistia”, és difícil d’entendre-ho pel públic que no sap que hi ha hagut un trànsit de lletrats del Congrés al Senat i del Senat al Congrés els últims mesos per l’única raó de l’afinitat al PP (el cas dels primers) o al PSOE. Si bé és cert que l’arribada de Galindo –elegit per Francina Armengol– posant fi a deu anys de regnat a l’ombra de Carlos Gutiérrez Vicén (2014-2023) va ser clau per obrir pas a la llei al Congrés, els lletrats afins al PP han trobat refugi a la comissió de Justícia del Congrés –amb casos de promiscuïtat evident, com ara que una lletrada antiamnistia sigui Piedad García-Escudero, germana del senador popular Pío García-Escudero i lletrada major amb la popular Luisa Fernanda Rudi (2000-2004)– o bé al Senat. “En els últims mesos s’ha vist un trànsit de lletrats d’una cambra a l’altra com no s’havia vist en anys”, corrobora un veterà senador testimoni dels massius comiats i benvingudes.
3 d’abril: elevació de conflicte competencial davant el TC
En la seqüència d’episodis insòlits que acompanyen la tramitació de l’amnistia, el 3 d’abril hi haurà una nova fita sense precedents: el ple del Senat plantejarà un conflicte de competències al Congrés adduint que la cambra baixa promou “una reforma constitucional encoberta” a través de l’amnistia. L’esperpent és que l’encarregat d’anunciar el xoc del Senat contra el Congrés va ser Miguel Tellado, que és portaveu del PP al Congrés i que ho va fer des de la sala de premsa del Congrés, i no Alicia García, que és la portaveu del PP al Senat i la presumpta víctima del menyscabament.
El TC no té la possibilitat d’aturar la tramitació
Quan el Senat hagi formalitzat el conflicte de competències contra el Congrés i davant el TC, el Congrés tindrà un mes per contestar i té el dret de no fer-ho, amb la qual cosa la tramitació continua pel silenci administratiu. L’equip pilotat per la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, amb juristes de reconegut prestigi com ara el senador republicà Joan Queralt, han estudiat el cas i conclouen que el Tribunal Constitucional no té cap possibilitat d’aturar la tramitació al Senat ni de demorar-la. És una tesi plenament coincident amb la d’altres juristes com ara Ana Carmona, catedràtica de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, que ho descriu com “un exercici de filibusterisme parlamentari sense base constitucional”. En la sentència 45/1986 sobre el primer cas de conflicte competencial o xoc d’atribucions que li va arribar ara fa trenta-vuit anys, el mateix TC va dictaminar que això no és un procés impugnatori sinó un mecanisme de reivindicació competencial. Segons fonts parlamentàries, el pas del PP s’ha de llegir en clau de pugna entre dretes per la pressió de Vox de no admetre a tràmit la llei, un fet impossible. L’únic que pot fer el Senat per tombar la llei és impugnar-la davant el TC però quan ja estigui aprovada, en cap cas abans de ser al BOE. El TC, però, sí que té pendent pronunciar-se sobre la reforma del reglament exprés ad hoc feta pel PP amb l’objectiu de torpedinar la tramitació urgent de la llei.
Compareixents del 9 d’abril al 9 de maig per omplir calendari
Per tal d’omplir el calendari, el PP sospesa aprofitar la majoria absoluta per citar compareixents a la comissió del Senat entre el 9 d’abril i el 9 de maig perquè avalin la tesi popular de la pretesa inconstitucionalitat de l’amnistia. Es dona la curiosa paradoxa que tant el PSOE com l’independentisme van voler fer veure a la comissió de Venècia l’abast dels trucs dilatoris del PP, però l’informe de Venècia lloa que es doni més temps al debat com si no entengués que la maniobra dilatòria del PP no és per afinar el rigor del text, sinó per jugar amb el calendari polític en favor del seu interès.
Comissió de comunitats autònomes en paral·lel
L’amnistia serà objecte d’un dictamen en el si de la comissió Constitucional-Justícia, presidida pel popular Pío García-Escudero. Però aquest dictamen no serà l’únic. Per amplificar l’abast del filibusterisme, el PP obrirà la comissió general de les comunitats autònomes a partir de demà per fer un segon informe sobre el pretès impacte de l’amnistia en cada territori, des del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso (PP) a la Castella-la Manxa d’Emiliano García Page (PSOE) i l’Andalusia de Juanma Moreno (PP). La convocatòria es pot convertir en un simulacre de conferència de presidents, ja que cada mandatari té dret a acudir al Senat a dir-hi la seva. I això obre la porta que el president Pere Aragonès repeteixi el cop d’efecte del 19 d’octubre del 2023, quan gràcies al protocol de l’ordre estatutari va obrir la sessió per defensar l’amnistia en català al saló antic de plens i va marxar sense escoltar el cor de veus en contra de l’aquelarre popular. Fonts d’ERC apunten que, lluny de la lectura del PP sobre la pretesa mala educació del president pel fet de no haver-se quedat a escoltar les rèpliques, el cop d’efecte de parlar i deixar sense munició els presidents que utilitzen Catalunya com a esquer electoral va ser un èxit que ara es podria reeditar.
El 16 de maig, data límit per retornar la llei al Congrés
Tant si el Senat obté resposta del Congrés com si no, i vol protestar al TC, el ple del Senat té com a data límit el 16 de maig –el 15 de maig és festa, Sant Isidre, a Madrid– per votar el text que surti de la comissió ad hoc formada per 32 senadors de les comissions Constitucional i de Justícia i presidida per García-Escudero (amb 17 membres del PP, 9 del PSOE, 2 d’ERC i Bildu i un de la resta). Si el PP volgués forçar la maquinària i exhibir mà dura contra l’amnistia en vigílies de les eleccions del 12 de maig, el ple del Senat es podria celebrar el 9 de maig perquè es dona la circumstància que el Congrés atura la seva activitat les últimes setmanes de totes les campanyes electorals per respectar-les, però el Senat no. “Vull traslladar la responsabilitat que tenim perquè el treball d’aquesta llei té un termini taxat: tenim dos mesos per tirar endavant els nostres treballs i els treballs acabarien amb l’aprovació al ple el 16 de maig. Insto tothom a treballar”, invita García-Escudero, com si el filibusterisme i l’art de la dilació per la dilació no formessin part del diccionari del PP.
