Aragonès convida la resta de grups a donar suport a un finançament singular

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha interpel·lat directament aquest matí la resta de forces catalanes perquè assumeixin les “responsabilitats compartides” i facin front comú per obtenir el finançament singular per al país que proposa el govern, que creu que ha de formar part d’una “agenda compartida”. “Igual que al País Basc i Navarra, a Catalunya ningú hauria de qüestionar que ens puguem administrar els impostos que paguem”, ha constatat, en una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya en què ha estat acompanyat per la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix. Aragonès ha apel·lat específicament el PSC, i li ha criticat que no és moment de “pedaços” ni de conformar-se “amb petites millores”. “Alguns prefereixen el cafè aigualit, és la proposta que hem sentit d’Illa”, ha lamentat. “No es tracta de discutir què incomoda menys Sánchez o el PP, sinó del que convé més”, ha reblat el president, que també ha censurat els discursos que venen d’aquests partits, que parlen d’una “dècada perduda” al país i donen així un “missatge de desconfiança” i constitueixen un “peatge afegit” per a la reputació de l’economia catalana, quan aquesta avui “és més forta” que fa deu anys i creix per sobre de la mitjana estatal i de la zona euro.

Aragonès ha reiterat que el futur de Catalunya no pot dependre “dels barons socialistes i populars“, i que posar-se a discutir en un fòrum multilateral, com vol el govern espanyol, és la “millor garantia que no hi hagi acord, o que aquest sigui insatisfactori per a Catalunya”. Per això ha defensat que l’única manera de canviar el sistema, igual que ha passat amb el traspàs de rodalies o la condonació del deute del FLA, és negociar directament amb la Moncloa. “La relació bilateral és l’única manera de defensar els drets i necessitats de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol”, ha certificat. En aquest sentit, i a diferència de la proposta de pacte fiscal que el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy va rebutjar el 2012 a Artur Mas, el president recorda que el “context polític és molt diferent”, ja que ara hi ha taules de negociació pactades i l’executiu depèn dels vots dels partits independentistes, per la qual cosa s’ha obert una “finestra d’oportunitat”. “Si no l’aprofitem ho lamentarem en els propers anys”, ha alertat, per la qual cosa no val segons ell presentar “propostes rebaixes i descafeïnades, ni tirar pel dret”.

Aragonès ha denunciat “l’opacitat i manca de transparència” que han esdevingut la “norma” de l’actual sistema i no fan més que aguditzar-ne la desconfiança, i veu “inadmissible” la decisió de l’Estat de no publicar l’execució territorial de les inversions, o els bastons a les rodes que posa per calcular les balances fiscals. Precisament, la consellera Mas ha recordat que aquesta opacitat i “arbitrarietat” del model fan que avui no hi hagi “un llistat clar” dels serveis dels quals s’ocupa l’Estat a Catalunya i de quin cost tenen, per la qual cosa evita aventurar-se a donar una xifra sobre la quota de retorn per aquest concepte que el govern planteja. En tot cas, Mas sí que n’ha concretat avui alguns termes, com el fet que s’ajustaria la transferència en funció de les xifres d’inversió executada realment per l’Estat, o que l’impost de societats el cobraria la Generalitat en base a l’activitat que les empreses tenen a Catalunya, i no al lloc on tenen el domicili social, igual que passa en altres estats federals del món. La proposta del govern, a més, inclou un fons “transparent de reequilibri interterritorial amb criteris d’assignació compartits”, que Aragonès ha evitat dir avui que ha de ser temporal, com va subratllar en presentar la proposta a Madrid la setmana passada.

El degà del Col·legi d’Economistes, Carles Puig ha coincidit en la necessitat d’una “reforma profunda” del sistema del finançament, que ara és “inadequat” i representa un “obstacle significatiu” per al progrés a Catalunya, ja que perpetua una “insuficiència financera crònica” que no pot continuar. Segons ell, el model proposat permetria corregir les deficiències de l’actual sistema amb una major autonomia i capacitat de gestió que permetria adaptar la normativa a la realitat del país, finançar bé les competències de la Generalitat i promoure la responsabilitat fiscal. El col·legi va ser una de les 21 entitats signants fa un parell de setmanes d’un manifest en aquesta línia, entre les quals també hi havia la Pimec, Foment del Treball, el Cercle d’Economia i les cambres de comerç catalanes.