Noruega, Irlanda i l’Estat espanyol reconeixeran l’estat palestí dimarts que ve

Israel crida a consultes els seus ambaixadors a Oslo i Dublín

Dolors Bellés - barcelona

Noruega, Irlanda i l’Estat espanyol han anunciat aquest dimecres que reconeixeran Palestina cm estat el pròxim 28 de maig. El primer país en anunciar la mesura ha estat Noruega i la decisió arriba després de setmanes de negociacions. “No pot haver-hi pau a l’Orient Mitjà sense que Israel i Palestina tinguin el seu propi estat, és l’única solució real al conflicte”, ha assenyalat el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, en una roda de premsa a primera hora del matí. “L’actual guerra a Gaza ha deixat força clar que aconseguir la pau i l’estabilitat ha de basar-se en a resoldre la qüestió palestina”, ha afegit el primer ministre noruec en declaracions recollies per l’agència Efe. “L’objectiu és aconseguir un estat palestí que sigui políticament cohesionat, i que es derivi de l’Autoritat Nacional Palestina”, ha afegit.

Poc després, han estat els caps del govern irlandès, Simon Harris, i espanyol, Pedro Sánchez, els qui han anunciat que reconeixeran Palestina com estat dimarts que ve.

Dia històric per Irlanda

“Avui és un dia històric per Irlanda i Palestina”, ha dit el cap del govern irlandès, el democratacristià Simon Harris, en una compareixença amb els seus dos socis de coalició de govern centristes i verds. El taoiseach (primer ministre en gaèl·lic) ha explicat que Irlanda reconeix a Palestina com estat perquè creu “en la llibertat i la justícia com a principis fonamentals del dret internacional”.

Per la seva banda, el president del govern espanyol ha dit en la reunió de Consell de Ministres de dimarts que ve reconeixeran Palestina com estat per “coherència” i perquè ha arribat l’hora, ha dit, de “passar de les paraules a l’acció” i dir als milions de palestins que pateixen “que estem amb ells i hi ha esperança”, perquè “per molts murs que s’aixequin, pobles que es bombardegin i assentaments il·legals que es construeixin, la terra i identitat de Palestina continuaran existint als nostres cors, a la legalitat internacional i al projecte futur d’un Mediterrani en harmonia”.

Durant la seva compareixença en el ple del Congrés dels Diputats, Sánchez ha recordat que el primer ministre Netanyahu continua amb la “destrucció de Gaza”, on han mort més de trenta mil persones des de l’inici de l’ofensiva bèl·lica israeliana a l’enclavament palestí, el 7 d’octubre passat.

“Netanyahu segueix bombardejant hospitals i escoles i castigant amb fred i terror més d’un milió de nens, fins al punt que la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional ha demanat la seva detenció”, ha recordat. Ha quedat clar, ha afegit Sánchez, que “Netanyahu no té un projecte de pau per a Palestina”, perquè “la seva ofensiva només aconseguirà perpetuar l’odi, empitjorar les perspectives de seguretat per a Israel i projectar un futur inviable”.

Reacció israeliana

El govern d’Israel ha reaccionat a aquests anuncis cridant a consultes els seus ambaixadors a Noruega i Irlanda i, ha advertit que “no serà complaent amb els qui debiliten la seva sobirania i posen en perill la seva seguretat. “Irlanda i Noruega pretenen enviar un missatge als palestins i a tot el món: el terrorisme compensa“, ha die el ministre d’Afers Estrangers israelià, Israel Katz, que ha dit que també cridarà a consultes a la seva ambaixadora a l’Estat espanyol.