Eleccions europees
El PSC també suma el 9-J
Els socialistes guanyen les europees amb més del 30% dels vots
Junts i ERC perden més de 920.000 sufragis respecte al 2019 i certifiquen la caiguda de suports a l’independentisme
Quan encara no es compleix ni un mes de les catalanes, les eleccions europees van confirmar ahir les tendències del 12-M, les principals: el moment dolç que viu el PSC i l’agredolç de l’independentisme, que perd més de 920.000 vots respecte del 2019. Això tenint en compte que els de fa cinc anys eren uns comicis marcats pel procés, amb la pugna entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i la suma de la convocatòria de les municipals a la jornada.
Si llavors era Junts qui quedava al davant, ahir va ser el PSC. En la cinquena victòria electoral consecutiva, els socialistes, amb Javi López de candidat, guanyen amb un 30,63% dels vots, un percentatge superior al 27,96% de les catalanes i al 22,1% de les darreres europees. El resultat confirma el PSC com un dels motors del PSOE de Pedro Sánchez a l’Estat i referma el discurs dels socialistes de l’obertura d’una nova etapa.
Un relat que té com a pilar fonamental la minva del suport a les forces independentistes. Junts, tot i aconseguir la segona posició, és qui ha registrat un descens més impactant, deixant enrere més de 550.000 paperetes. La formació ha obtingut el 18,02% dels vots, deu punts darrere del 2019, i no aconsegueix mantenir “l’efecte Puigdemont” del 12-M. El seu cap de llista, Toni Comín, serà l’únic representant a l’Eurocambra. Obté, això sí, el consol de ser primera força a Girona i Lleida.
També retrocedeix ERC, passant del 21,21% fins al 14,81% dels sufragis i deixant pel camí més de 370.000 vots. Esquerra, que concorria amb Diana Riba de cap de llista i al costat d’EH Bildu i el BNG sota el paraigua d’Ara Repúbliques, però, salva els mobles perquè se situa una mica per sobre del percentatge de vot de les catalanes. Riba serà al Parlament Europeu, però en queda fora el meteoròleg Tomàs Molina, fitxatge estel·lar del 9-J.
Una altra tendència que es confirma és l’alça del PP, que, amb Dolors Montserrat de candidata, se situa com a quarta força. Avança gairebé nou punts respecte de fa cinc anys, recollint un 13,78% dels vots. El segueix la ultradreta de Vox, amb un 6,18% dels sufragis.
El sisè lloc és per a Podem (4,6%), que es presentava per separat de Sumar i que a Catalunya rep més vots que la plataforma de la vicepresidenta segona del govern espanyol (4,3%).
Aquests resultats situen vuit catalans a l’Eurocambra. Seran López i Laura Ballarín, pel PSC; Comín, per Junts; Riba, per ERC; Montserrat, pel PP; Jaume Asens, dels Comuns, i Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta, per Vox.
La baixa participació, del 43,53%, marca un 9-J que confirma l’excepcionalitat dels comicis del 2019, quan va arribar al 60,93%. El descens podria ser simptomàtic d’un cert cansament electoral però també certifica que, malgrat la transcendència, els europeus són els comicis que els catalans perceben més aliens.
