Política

ESTAT FRANCÈS

La ultradreta xoca contra el dic republicà

El dic de con­tenció con­tra la ultra­dreta va fun­ci­o­nar ahir a França gràcies a una gran mobi­lit­zació dels votants, que va impe­dir que el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal (RN) de Marine Le Pen el des­bordés i s’imposés com la força més votada en la segona volta de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves.

Les pro­jec­ci­ons de vot al tan­ca­ment dels col·legis pre­ve­ien una victòria del Nou Front Popu­lar (NFP) –el bloc inte­grat per soci­a­lis­tes, eco­lo­gis­tes, comu­nis­tes i La França Insub­misa– (entre 172 i 192 dipu­tats), seguit de Junts, la coa­lició cen­trista del pre­si­dent Macron (150-170). Les dues coa­li­ci­ons, que es van aliar en cam­pa­nya per bar­rar el pas al govern de l’RN, van rele­gar final­ment al ter­cer lloc la for­mació ultra (entre 132 i 135 escons), que par­tia com a gran favo­rita, si bé els últims son­de­jos pre­vis a la votació l’allu­nya­ven ja de la majo­ria abso­luta. Els Repu­bli­cans (con­ser­va­dors) que­da­ven en quarta posició (57-67).

Només conèixer les pri­me­res pro­jec­ci­ons de vot, el líder de La França Insub­misa, Jean-Luc Mélenc­hon, va cer­ti­fi­car la des­feta del camp macro­nista i va exi­gir al pre­si­dent que “s’inclinés” davant del vere­dicte de les urnes i nomenés un pri­mer minis­tre de les files de l’NFP. “Les lliçons dels vots dels ciu­ta­dans fran­ce­sos són clares”, va sen­ten­ciar.

Al cap d’una estona, el pri­mer minis­tre macro­nista, Gabriel Attal, anun­ci­ava que pre­sen­ta­ria avui al matí la seva renúncia al pre­si­dent de la República. Prèvia­ment, l’Elisi havia fet saber, a través d’un comu­ni­cat, que no pren­dria cap decisió fins a no veure “estruc­tu­rada” la nova Assem­blea, que s’ha de cons­ti­tuir el 18 de juliol. Macron des­carta, doncs, cap acció imme­di­ata i té pre­vist viat­jar avui a Was­hing­ton per assis­tir a la cimera de l’OTAN. El mateix Attal va donar a enten­dre que podria con­ti­nuar en el càrrec fins almenys la inau­gu­ració dels Jocs Olímpics, el 26 de juliol.

Per la seva banda, el gran der­ro­tat de la nit, l’RN, cul­pava Macron dels resul­tats elec­to­rals. Jor­dan Bar­de­lla, can­di­dat del par­tit ultra­dretà a pri­mer minis­tre, retreia al pre­si­dent haver empès els fran­ce­sos “als braços de l’extrema esquerra” amb una aliança “con­tra­na­tura” –el cordó sani­tari– que els ha “pri­vat” d’un nou govern que “redreci” el país. El can­di­dat de Marine Le Pen va adme­tre la “frus­tració de molts fran­ce­sos” però es va feli­ci­tar que el Rea­gru­pa­ment hagués obtin­gut, mal­grat tot, el resul­tat “més impor­tant de tota la seva història”. En la mateixa línia es pro­nun­ci­ava Marine Le Pen, tot subrat­llant que l’RN va dupli­car ahir els seus vots i posava, d’aquesta manera, “els fona­ments d’un tri­omf futur”. “Això és una victòria en dife­rit”, va pro­cla­mar la diri­gent ultra­dre­tana, qui, tot i asse­nya­lar el “fracàs” del cap de l’Estat, no en va exi­gir la dimissió. L’RN, que havia superat el 30% dels vots en la pri­mera volta, es va impo­sar a les qua­tre cir­cums­crip­ci­ons de la Cata­lu­nya del Nord.

El perill de veure ater­rar la ultra­dreta al Palau de Matig­non, seu del pri­mer minis­tre, va que­dar con­ju­rat sense que cap dels tres grans blocs (RN, macro­nis­tes i NFP) acon­seguís la majo­ria abso­luta.

Els resul­tats abo­quen a un esce­nari de nego­ci­a­ci­ons, durant les pròximes set­ma­nes, entre els dos blocs gua­nya­dors per inten­tar for­mar un govern. L’NFP farà val­dre la seva con­dició de llista més votada per forçar Macron a nome­nar un pri­mer minis­tre de les files de l’esquerra.

Si el Nou Front Popu­lar i els macro­nis­tes no fos­sin capaços de sege­llar cap pacte per garan­tir la gover­na­bi­li­tat, hi hau­ria la pos­si­bi­li­tat encara d’un govern tècnic encar­re­gat de ges­ti­o­nar el país fins d’aquí a almenys un any, quan ja es podrien con­vo­car noves legis­la­ti­ves.

LA XIFRA

289
escons
és la majoria absoluta de l’Assemblea francesa, una xifra que cap dels tres grans blocs ha aconseguit.

Victòria independentista a Nova Caledònia

En un resultat històric, l’independentista Emmanuel Tjibaou, candidat del Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (Flnks), va guanyar, amb el 57% dels vots emesos, l’escó de la segona circumscripció de Nova Caledònia en imposar-se al lleialista de centredreta Alcide Ponga. Fill de Jean-Marie Tjibaou, l’històric líder independentista canac assassinat a l’atol d’Ouvéa el 1989, Emmanuel Tjibaou s’ha convertit en el primer diputat independentista canac electe des de 1986. Tjibaou és també germà de l’activista independentista Joël Tjibaou, en presó preventiva a Nouméa, capital de Nova Caledònia, per la seva participació en les protestes que van esclatar el maig passat a l’arxipèlag per la reforma del cens electoral que volia imposar París en perjudici de la població canac, majoritàriament independentista. En la primera circumscripció de Nova Caledònia, per contra, va guanyar el lleialista Nicolas Metzdorf amb el 52,41% dels vots, que s’enfrontava ala independentista Omayra Naisseline.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.