Política

ESTAT FRANCÈS

Qui com a primer ministre a França?

El bloc d’esquerres vol governar, però ha de trobar una figura de consens que no sigui Mélenchon

El president Macron segueix sense parlar i guanya temps esperant trobar un acord amb la dreta

Attal es manté com a cap de l’executiu en funcions, però intenta marcar perfil propi entre els centristes

El Nou Front Popular reclama a Macron que es dirigeixi “immediatament” a ells per formar govern

El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, s’ha enlai­rat aquest dime­cres cap a Was­hing­ton per assis­tir a la cimera de l’OTAN sense haver pro­nun­ciat cap paraula pública des d’abans de la pri­mera volta de les legis­la­ti­ves, el 30 de juny. Un mutisme –con­sa­grat el seu fracàs d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des que no han por­tat l’extrema dreta al govern, però sí que han donat una victòria rela­tiva a l’esquerra gràcies al front repu­blicà– que tant es pot inter­pre­tar perquè encara no ha assu­mit aquesta der­rota, com que tracta de gua­nyar temps apos­tant perquè l’esquerra no s’acabi de posar d’acord en el nom d’un pri­mer minis­tre men­tre ell intenta sal­var els seus pac­tant amb la dreta.

De moment, manté Gabriel Attal com a cap de l’exe­cu­tiu per “asse­gu­rar la gover­na­bi­li­tat del país” i, aquest estiu, encara no se sap si els Jocs Olímpics de París començaran amb un govern i s’aca­ba­ran amb un altre.

La veri­tat és que el mateix Nou Front Popu­lar (NFP) d’esquer­res no s’espe­rava tro­bar-se en la situ­ació d’haver de deci­dir tan aviat quin és el seu nou líder i si ha d’apli­car com­ple­ta­ment el seu pro­grama, perquè no dis­posa de la majo­ria sufi­ci­ent. Dins d’aquest NFP, es dis­pu­ten alhora l’hege­mo­nia entre La França Insub­misa de Jean-Luc Mélenc­hon, que era qui lide­rava la coa­lició d’esquer­res des de les legis­la­ti­ves del 2022, i els soci­a­lis­tes, que van fer una revi­fa­lla a les recents euro­pees i s’han acos­tat als insub­mi­sos en aques­tes legis­la­ti­ves.

La dis­cussió és tant sobre si Mélenc­hon es manté o no en la cursa com a pri­mer minis­tre com si no és millor cedir en alguns aspec­tes pro­gramàtics per atreure els macro­nis­tes de l’ala esquerra, mal­grat que els insub­mi­sos no en volen sen­tir ni par­lar. Entre­mig, eco­lo­gis­tes, comu­nis­tes i dis­si­dents insub­mi­sos són més a prop de l’opció pragmàtica.

Les nego­ci­a­ci­ons van començar la mateixa nit de diu­menge pas­sat, un cop cone­guts els resul­tats de la segona volta, de manera dis­creta entre els líders soci­a­lista, Oli­vier Faure; eco­lo­gista, Marine Ton­de­lier; comu­nista, Fabien Rous­sel, i el coor­di­na­dor insubmís, Manuel Bom­pard, per­sona de con­fiança de Mélenc­hon. S’han seguit reu­nint lluny de les càmeres, tot i que apa­rei­xen regu­lar­ment a la tele­visió i la ràdio per anar esban­dint on són. “El nom d’aquesta per­sona com a pri­mer minis­tre es conei­xerà aquesta set­mana”, va asse­gu­rar dilluns al matí el soci­a­lista Faure, abans que al ves­pre, en una altra decla­ració, pre­cisés “o a prin­ci­pis de la set­mana que ve”. Aquest dimarts, en el moment en què els nous dipu­tats ana­ven a reco­llir les seves cre­den­ci­als a l’Assem­blea fran­cesa, fins i tot es con­si­de­rava ell mateix “pre­pa­rat per a assu­mir aquesta funció”.

El con­sens com a mètode

Per la seva part, l’eco­lo­gista Ton­de­lier a prin­ci­pis de set­mana deia que “el millor mètode és el con­sens, tro­bar solu­ci­ons intel·ligents col·lec­ti­va­ment i pot­ser un insubmís, un soci­a­lista, un comu­nista, un verd i, per què no, algú que vin­gui de fora”, refe­rint-se a la soci­e­tat civil. Pel comu­nista Rous­sel, que s’ha que­dat fora de l’Assem­blea vençut per un can­di­dat de la ultra­dreta de Marine Le Pen al nord, el per­fil d’aquest pri­mer minis­tre “ha de poder ajun­tar de forma àmplia, convèncer l’Assem­blea i tenir una majo­ria de dipu­tats que votin les lleis”.

Con­tras­tant amb aques­tes decla­ra­ci­ons que bus­quen una entesa cap al cen­tre, l’insubmís Bom­pard va rebut­jar una altra vegada dimarts des­car­tar el nom del Mélenc­hon com a pri­mer minis­tre. “Dis­posa d’una experiència, és clar que forma part de les opci­ons pos­si­bles per ser pri­mer minis­tre”, va afir­mar.

El que és cert és que l’objec­tiu de Mélenc­hon no és el de ser cap de l’exe­cu­tiu, sinó el de tor­nar a pre­sen­tar-se a les pre­si­den­ci­als del 2027, encara que lla­vors tin­gui 75 anys, com Le Pen vol inten­tar-ho una altra vegada un cop Macron ja no pugui tor­nar a aspi­rar a la ree­lecció.

Pre­ci­sa­ment aquest fac­tor i que el pre­si­dent hagi per­dut el con­trol de l’Assem­blea pro­vo­cant ell mateix que s’hagi tom­bat cap a un règim par­la­men­tari fa que la cursa de la seva suc­cessió s’acce­leri tot de cop. El mateix Attal s’ha començat a eman­ci­par en aquesta cam­pa­nya donant la cara i quan, la nit de diu­menge, va recor­dar que aquesta dis­so­lució no havia estat decisió seva i que, a par­tir d’ara, el seu espai “s’haurà de posar a tre­ba­llar per cons­truir una oferta política nova”. És a dir, ja sense la tutela de Macron i a través de l’Assem­blea, amb ell als seus 35 anys com a cap del par­tit Renai­xe­ment si de cas a l’opo­sició.

Cen­tris­tes que miren a la dreta

El seu rival és el minis­tre de l’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, pro­vi­nent de la dreta tra­di­ci­o­nal, que sí que va donar suport a la dis­so­lució de Macron i que encapçala el sec­tor que posa en dubte que l’esquerra tin­gui dret a gover­nar per la presència dels insub­mi­sos i perquè, com el pre­si­dent, creu que es pot for­mar a la cam­bra un bloc més gran de cen­tre­dreta. Davant d’aquesta temp­tació i que Macron encara no els hagi tru­cat, l’NFP ha emès un comu­ni­cat en què adver­teix el pre­si­dent de “qual­se­vol intent de des­vi­a­ment de les ins­ti­tu­ci­ons”, alhora que li reclama que es diri­geixi “imme­di­a­ta­ment” a ells perquè “els per­meti de for­mar govern”. Pot­ser hau­rem d’espe­rar a diu­menge, festa del 14 de juliol, un cop tor­nat de Was­hing­ton, per escol­tar la seva res­posta.

182
diputats
suma el Nou Front Popular d’esquerres, catorze més que els 168 macronistes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia