Política

itàlia

Morir d’esclavitud a Europa

Acusen d’homicidi un empresari per haver deixat morir en condicions inhumanes un treballador i amagar que el tenia en negre

El cas posa de manifest la situació de terrible explotació en què treballen molts jornalers als camps italians i europeus

Alguns jornalers són obligats, a punta de pistola, a fer la salutació feixista davant un bust de Mussolini

Sat­nam Singh tenia 31 anys i feia de jor­na­ler amb la seva dona, Soni. La pare­lla havia arri­bat de l’Índia feia tres anys i des d’en feia dos tre­ba­lla­ven a l’empresa agrícola Lovato, a Latina, la ciu­tat a 70 quilòmetres de Roma fun­dada per Mus­so­lini el 1932. Tre­ba­lla­ven molt, més de dotze hores al dia per menys de 4 euros l’hora i sense con­tracte. Estal­vi­a­ven per tenir un fill i feia un any que vivien a casa d’una altra jove pare­lla ita­li­ana que els havia aco­llit. El 17 de juny pas­sat, una màquina va tallar el braç a Sat­nam men­tre tre­ba­llava. El seu cap, Anto­ne­llo Lovato, de 37 anys, en comp­tes d’auxi­liar-lo, el va car­re­gar dins una fur­go­neta, on va tan­car la seva dona –a qui va pren­dre el telèfon per evi­tar que truqués a emergències–, i va aban­do­nar-lo des­sag­nant-se davant la casa on vivien, llançant-lo con­tra l’asfalt amb violència i fàstic, cosa que li va pro­vo­car una ferida al cap. El braç ampu­tat el va dei­xar dins d’una caixa bruta de fruita.

Els ser­veis d’emergència el van tras­lla­dar en helicòpter a un hos­pi­tal de Roma, on va morir al cap de 36 hores. Segons els met­ges, impres­si­o­nats per l’estat en què va arri­bar, “Sat­nam s’hau­ria sal­vat sense cap dubte si el cap hagués tru­cat a l’ambulància”. Per això la poli­cia ha arres­tat Lovato i se l’acusa d’homi­cidi agreu­jat per “absència abso­luta d’huma­ni­tat”. Sat­nam, a qui tot­hom ano­me­nava Navi, va morir d’escla­vi­tud.

Ocul­tar l’acci­dent

Segons la fis­ca­lia, l’únic objec­tiu de Lovato era ama­gar l’acci­dent, tot i el risc de cau­sar la mort de Singh, per evi­tar-se pro­ble­mes legals. La mort de Navi no és cap cas aïllat: ha estat el tre­ba­lla­dor estran­ger que fa cent que ha per­dut la vida men­tre tre­ba­llava a Itàlia aquest any. La majo­ria de casos ni tan sols sur­ten a la llum: molts moren en silenci i aban­do­nats. Feia cinc anys que la justícia inves­ti­gava el pro­pi­e­tari de l’empresa, Renzo –el pare d’Anto­ne­llo, arres­tat i acu­sat d’homi­cidi–, per tracte degra­dant als tre­ba­lla­dors: els feien tre­ba­llar en con­di­ci­ons inhu­ma­nes i, per des­comp­tat, sense con­tracte. Renzo, en una entre­vista a la tele­visió just després de l’acci­dent, va cul­par el tre­ba­lla­dor de la seva mort: “Ens ha cos­tat cara la seva lleu­ge­resa”, va dir, habi­tuat a la impu­ni­tat.

Fent un volt per la zona agrícola de Latina és fàcil ado­nar-se de la ide­o­lo­gia de bona part dels patrons, que expo­sen sim­bo­lo­gia fei­xista en bona mesura. Una inves­ti­gació del diari Domani va demos­trar com molts jor­na­lers, a vega­des a punta de pis­tola, són obli­gats a fer la salu­tació fei­xista davant un bust de Mus­so­lini “per ense­nyar-los que a Itàlia manen els ita­li­ans”. A Latina mana el par­tit de Meloni, el post­fei­xista Ger­mans d’Itàlia, que està duent a terme una ofen­siva de revi­si­o­nisme històric del fei­xisme des del govern.

Un mes després de la mort de Sat­nam, una macro­o­pe­ració de con­trol sor­presa dels car­ra­bi­ners a cinc províncies ha dei­xat clar que els abu­sos i l’explo­tació són nor­mals als camps: sis de cada deu empre­ses ins­pec­ci­o­na­des estan fora de la llei i gai­rebé la mei­tat dels jor­na­lers tre­ba­llen en negre.

“Als camps ita­li­ans la situ­ació és com al Far West”, diuen fonts del sin­di­cat Fai-Cisl: “Tot està permès i els jor­na­lers tre­ba­llen en con­di­ci­ons d’escla­vi­tud”, afe­gei­xen.

Els jor­na­lers denun­cien que l’aug­ment dels con­trols arran de la mediàtica mort de Singh els ha com­por­tat, en molts casos, un empit­jo­ra­ment de la situ­ació. “Con­ti­nuem tre­ba­llant de sol a sol, sense aigua, ombres ni des­can­sos i, a més, tre­ba­llem el doble”, expli­quen. Com pot ser, això? “Perquè els empre­sa­ris han dei­xat de donar feina a qui no té papers, que els sor­tien més barats, i això vol dir que el que abans ho fèiem entre deu ara ho hem de fer entre cinc”, explica Fai­sal, del Pakis­tan, que tre­ba­lla als camps ita­li­ans des de fa dos anys amb la seva dona, Ruks­hana. “Els empre­sa­ris volen els matei­xos resul­tats amb la mei­tat de tre­ba­lla­dors”, afe­geix Javed, de vint anys.

La sin­di­ca­lista Laura Har­deep Kaur és la secretària gene­ral del sin­di­cat Flai-CGIL de Fro­si­none i Latina. Har­deep Kaur, que dona assistència a Soni, explica que aquesta “situ­ació de clan­des­ti­ni­tat” és la major fra­gi­li­tat dels tre­ba­lla­dors del camp, i per això exi­geix per­mi­sos de residència per a tots els jor­na­lers. “El tes­ti­moni que amb tant de coratge ha denun­ciat l’empre­sari Lovato no té permís de residència –explica– i això el deixa en una situ­ació de total vul­ne­ra­bi­li­tat.” El tes­ti­moni, Kumar Ramesh, asse­gura que des de l’acci­dent no li han donat feina i que li costa molt par­lar d’aquells moments “que l’acom­pa­nya­ran tota la vida”. La set­mana pas­sada la pro­cura de Velle­tri va arres­tar cinc explo­ta­dors agra­ris acu­sats de dro­gar amb opi­a­cis els jor­na­lers per fer-los resis­tir els torns exte­nu­ants de feina. No és un fet aïllat, denun­cien els sin­di­cats. Rere els ali­ments que arri­ben a les nos­tres tau­les massa sovint hi ha històries d’injustícia i d’inhu­ma­ni­tat.

100
persones
han mort aquest any a la feina a Itàlia. Satnam Singh és qui ha fet que s’arribi a aquesta xifra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.