Un passat mariner i agrícola

Vilas­sar de Mar manté l’essència del poble mari­ner que va ser en el pas­sat. Les cases de pes­ca­dors a l’espigó Garbí en són un tes­ti­moni i també altres ele­ments que es con­ser­ven i que veiem pas­se­jant pels car­rers. Aquest és un dels atrac­tius d’aquest poble mares­menc que cada estiu pateix per man­te­nir els trams de plat­ges que fa segles ocu­pa­ven les dras­sa­nes per cons­truir les bar­ques dels que es gua­nya­ven la vida a mar. Aquest patri­moni etnològic és el que es vol rei­vin­di­car ara que l’Ajun­ta­ment ha dema­nat a la Gene­ra­li­tat que declari aquesta façana marítima bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal. Una pro­tecció que per­me­tria al con­sis­tori dei­xar de patir per les afec­ta­ci­ons de la llei de cos­tes que pla­nen de fa anys sobre el muni­cipi i que l’estiu pas­sat van obli­gar a tan­car el res­tau­rant Palo­ma­res, on també es guar­da­ven embar­ca­ci­ons dels que prac­ti­ca­ven esports nàutics. El perill d’ender­roc fa anys que amenaça les case­tes de pes­ca­dors de l’espigó de Garbí, que van estar a punt d’anar a terra, i el Club Nàutic, també afec­tat per la llei de cos­tes com passa en altres muni­ci­pis, però l’Ajun­ta­ment en va dema­nar la pro­tecció a escala local per mirar de pre­ser­var-los. L’alcal­dessa de Vilas­sar de Mar, Laura Martínez (Junts), creu que la decla­ració de zona d’interès etnològic resol­dria els liti­gis i posa­ria en relleu la tra­dició mari­nera i espor­tiva que per­me­tia tenir les bar­ques tra­di­ci­o­nals vara­des a la sorra.

El pas­sat i l’orgull mari­ner dels vilas­sa­rencs es con­tra­diu amb el fet que avui es man­tin­gui tan­cat des del 2013 el Museu de la Marina, que mos­trava els orígens del poble del Baix Maresme, on molts veïns coin­ci­dei­xen que s’hi viu com en un “petit oasi” entre els car­re­rons de cases de poble, la platja i la zona agrícola deli­mi­tada a ponent per les ins­tal·laci­ons del Mer­cat de la Flor i la Planta Orna­men­tal de Cata­lu­nya. Reo­brir el Museu de la Marina serà un dels rep­tes del man­dat, asse­nyala l’alcal­dessa, però abans hi ha altres pri­o­ri­tats damunt la taula: reo­brir l’Ate­neu Vilas­sa­renc i refer les zones espor­ti­ves. La rei­vin­di­cació d’un equi­pa­ment cul­tu­ral al poble ve de lluny. Final­ment la reforma de l’Ate­neu serà una rea­li­tat per donar sor­tida al poten­cial cul­tu­ral que hi ha al poble i dotar les enti­tats d’una sala d’arts escèniques.

Els resul­tats dels dar­rers comi­cis van situar Junts com a pri­mera força política i van des­ban­car ERC, que havia gover­nat els últims dos man­dats. Per pri­mer cop el muni­cipi té una alcal­dessa, Laura Martínez, que ja havia estat regi­dora de Cul­tura i Edu­cació al govern en majo­ria de l’exal­calde con­ver­gent Joa­quim Fer­rer. Junts ha gover­nat en mino­ria fins al novem­bre, quan va arri­bar a un acord per ampliar el govern amb els tres regi­dors d’ERC. Al cap­da­vant de l’opo­sició s’ha situat per pri­mer cop la can­di­da­tura de Babord, després d’inten­tar un govern alter­na­tiu d’esquer­res que no va pros­pe­rar perquè el PSC i ERC no ho van veure clar. El PP va acon­se­guir retor­nar al con­sis­tori amb un únic regi­dor.

Vilas­sar de Mar és un muni­cipi amb una acti­vi­tat econòmica limi­tada, amb un petit polígon indus­trial a tocar de l’auto­pista. Els recur­sos muni­ci­pals pro­ve­nen sobre­tot de l’IBI i el con­sis­tori depèn de trans­ferències de la Gene­ra­li­tat i sub­ven­ci­ons que pugui rebre. Amb un pres­su­post de més de 26 mili­ons d’euros, els ingres­sos se’ls menja la des­pesa cor­rent i obliga a raci­o­na­lit­zar per pre­veure que les des­pe­ses que es pla­ni­fi­quin es por­tin a terme. Entre les prin­ci­pals inver­si­ons pre­vis­tes per al 2024, des­taca la millora de les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, amb una dotació d’1,5 mili­ons d’euros, i cul­mi­nar el pro­jecte per refor­mar l’Ate­neu Vilas­sa­renc amb mig milió d’euros. El poble gua­nyarà a final d’any, si tot avança a bon ritme, una sala poli­va­lent per fer acti­vi­tats cul­tu­rals. Des de Babord, la cap de l’opo­sició, Elena López, insis­teix que el poble “demana més” i que s’ha de pen­sar a bus­car lloc per fer un audi­tori, i reclama “més mus­cu­la­tura” al govern per tirar enda­vant pro­jec­tes ambi­ci­o­sos.

Vilas­sar de Mar ha gua­nyat poca població en l’última dècada, amb un miler de veïns en un muni­cipi no gaire gran, que té una extensió de qua­tre quilòmetres qua­drats. La bai­xada de la nata­li­tat està obli­gant a tan­car línies a les esco­les i sense espais on créixer el muni­cipi està con­dem­nat a una dava­llada de la demo­gra­fia. La mei­tat del terme muni­ci­pal està pro­te­git com a zona agrícola dins del pla cos­ta­ner de la Gene­ra­li­tat. No hi ha sec­tors nous on cons­truir i el preu de l’habi­tatge no para de créixer, amb una pressió urbanística que deixa molts veïns sense opció de com­pra o llo­guer. Els més joves ho tenen cada cop més negre per que­dar-se a viure al poble. El govern manté que hi ha la pos­si­bi­li­tat de fer habi­tatge pro­te­git en alguns solars on tre­ba­lla amb coo­pe­ra­ti­ves perquè en facin les pro­mo­ci­ons. Des de Babord cri­ti­quen que no s’han fet els deu­res i que cal una política més deci­dida per fomen­tar el llo­guer i l’habi­tatge asse­qui­ble.

Amb l’obli­gació d’incre­men­tar la reco­llida selec­tiva per al 2025, en el man­dat ante­rior es va apro­var el nou model que es començarà a implan­tar a la tar­dor. Els vilas­sa­rencs tin­dran els con­te­ni­dors tan­cats per con­tro­lar les apor­ta­ci­ons d’orgànica i el rebuig i millo­rar així els per­cen­tat­ges de selec­tiva que des del 2011 es man­te­nen en el 50% de la brossa que es genera. El govern té pre­vist fer les cam­pa­nyes infor­ma­ti­ves als veïns tan bon punt es torni de vacan­ces, però des de Babord recor­den que encara hi ha pen­dent apro­var l’orde­nança regu­la­dora.

El muni­cipi està pen­dent d’altres pro­jec­tes supra­mu­ni­ci­pals com ara la rege­ne­ració del lito­ral cons­truint dos espi­gons sub­mer­gits. La paci­fi­cació de l’N-2 i la millora dels acces­sos a la C-32 han de ser­vir per treure vehi­cles d’aquesta via que tra­vessa la façana marítima. Els veïns s’encar­re­guen de recor­dar-ho a la classe política amb les pan­car­tes pen­ja­des als bal­cons davant del mar: “Paci­fi­quem l’N-2! Prou retards.”