Qui és qui a la nova Comissió Europea de Von der Leyen?

Repe­teix al cap­da­vant de la Comissió Euro­pea (CE) per segona vegada, després d’haver ocu­pat el càrrec entre 2019 i 2024 a pro­posta del francès Emma­nuel Macron. Aquesta política ale­ma­nya de 65 anys i nas­cuda a Brus­sel·les, per­tany al Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE) i abans d’arri­bar a les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries va ocu­par tres minis­te­ris dife­rents a Berlín sota els governs d’Angela Merkel. Con­cre­ta­ment, el Defensa, Tre­ball i Família. És met­gessa de for­mació, espe­ci­a­li­tat de gine­co­lo­gia, i té set fills.

Nas­cuda a Madrid, té 55 anys i acu­mula gai­rebé dues dècades de res­pon­sa­bi­li­tat en política climàtica, els sis últims anys com a vice­pre­si­denta ter­cera del govern espa­nyol i minis­tra de Tran­sició Ecològica.

De 39 anys i nas­cut a Ver­sa­lles, Séjourné deixa el seu lloc en el govern francès com a minis­tre d’Afers Estran­gers per a tor­nar a Brus­sel·les, on fins a prin­ci­pis d’aquest any havia desen­vo­lu­pat tota la seva car­rera política com a euro­di­pu­tat i cap de files dels libe­rals euro­peus. Prèvia­ment, havia estat un asses­sor molt pròxim a Emma­nuel Macron, tant en la seva etapa de pre­si­dent com en la de minis­tre.

Aquesta esto­ni­ana de 47 anys nas­cuda a Tallinn, deixa enrere el càrrec de pri­mera minis­tra del seu país. La seva ferma posició pro ucraïnesa i anti­russa, podria ser un punt feble durant l’exa­men al qual s’haurà de sot­me­tre per obte­nir l’aval del Par­la­ment Euro­peu. Un procés que Kallas coneix molt bé, perquè va ser euro­di­pu­tada entre el 2014 i el 2018. A més, ha tre­ba­llat com a advo­cada espe­ci­a­lit­zada en temes de com­petència, la qual cosa li pot jugar a favor.

Nas­cuda a Joutsa, té 52 anys i és euro­di­pu­tada des de 2014. Durant la seva etapa política a Finlàndia va for­mar part de tres exe­cu­tius libe­ral-con­ser­va­dors dife­rents com a minis­tra d’Edu­cació (2008-2011); Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques i Govern Local (2011-2014), i Trans­ports (2014). Virkun­nen és de dre­tes amb tendència libe­ral, la qual cosa pot faci­li­tar l’apro­vació per part del Par­la­ment Euro­peu.

Fitto, de 55 anys i nas­cut a Maglie, fins ara ha estat la cara ama­ble i el medi­a­dor amb Brus­sel·les de Gior­gia Meloni. Forma part de Ger­mans d’Itàlia, el par­tit de la pri­mera minis­tra ita­li­ana, i serà el pri­mer mem­bre d’un par­tit ultra­dretà a for­mar part de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari. Però no sem­pre ha estat així. Va ser dofí de Sil­vio Ber­lus­coni. Fitto va ser mem­bre de Força Itàlia fins al 2015. Aquest any, sent euro­di­pu­tat es va can­viar de bàndol i es va pas­sar al grup dels Con­ser­va­dors i Refor­mis­tes (ECR).

Min­zatu no era la pri­mera opció del govern romanès per repre­sen­tar el país a la nova Comissió. Han estat les pres­si­ons de Von der Leyen per for­mar un govern més pari­tari que han dut aquesta euro­di­pu­tada de 44 anys nas­cuda a Buca­rest a ser can­di­data a comissària. Va for­mar part del Par­la­ment romanès entre el 2016 i el 2020 i, el 2019, va exer­cir com a minis­tra de Fons Euro­peus, amb espe­cial enfo­ca­ment en el desen­vo­lu­pa­ment d’infra­es­truc­tu­res i en la digi­ta­lit­zació del país.

Aquesta eco­no­mista de 57 anys i nas­cuda a Braga, va ser minis­tra de Finan­ces de Por­tu­gal entre el 2013 i el 2015 durant el Govern con­ser­va­dor de Pedro Pas­sos Coelho, en uns anys mar­cats per un res­cat que va por­tar a corts en les aju­des a l’ocu­pació i una reducció de les pen­si­ons, entre diver­ses mesu­res.

El minis­tre danès de Coo­pe­ració per al Desen­vo­lu­pa­ment i la Política Climàtica Glo­bal, de 49 anys i nas­cut a Odense, té una àmplia experiència en la política medi­am­bi­en­tal i coneix molt bé Brus­sel·les. Lli­cen­ciat en Ciències Polítiques va exer­cir com a euro­di­pu­tat durant gai­rebé una dècada fins que Helle Thor­ning-Sch­midt el va recu­pe­rar en 2013 per a la política naci­o­nal per a ocu­par el lloc de minis­tre d’Ali­men­tació, Agri­cul­tura i Pesca. Anys després, va tor­nar a rebre de nou res­pon­sa­bi­li­tats minis­te­ri­als en els governs de Mette Fre­de­rik­sen.

Aquesta lli­cen­ci­ada en Història la Uni­ver­si­tat d’Esto­colm i amb un màster en Lleis té 52 anys i és dipu­tada en el Par­la­ment suec des de 2010 pel con­ser­va­dor Par­tit Mode­rat. Ha for­mat part del comitè d’Assump­tes Euro­peus de la Cam­bra sueca, car­tera de la qual va ser minis­tra en els últims dos anys.

Amb l’excepció de Donald Tusk, cap polític polonès té tanta experiència en les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries com Piotr Sera­fin, “la mà dreta” de l’actual pri­mer minis­tre polonès a Europa. Sera­fin, de 50 anys, que va ser cap del gabi­net de Tusk quan aquest va ser pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, va assu­mir el desem­bre de l’any pas­sat la repre­sen­tació per­ma­nent del seu país davant Brus­sel·les.

Té 67 anys i va néixer a Vílnius. Va estu­diar Física i després de la inde­pendència de Lituània va ser ele­git dipu­tat i va exer­cir dues vega­des com a pri­mer minis­tre (entre 1999-2000 i 2008-2012). Kubi­lius es va con­ver­tir en euro­di­pu­tat en 2019 i s’ha gua­nyat la repu­tació de defen­sar una línia dura en les rela­ci­ons amb Rússia i en el suport a Ucraïna en la seva lluita con­tra la invasió russa.

Natu­ral de Höchst, té 52 anys i és minis­tre de Finan­ces austríac des del 2021. Prèvia­ment, aquest jurista de pro­fessió va ser secre­tari d’Estat en el Minis­teri de Medi Ambi­ent, Ener­gia, Trans­port, Inno­vació i Tec­no­lo­gia. També va exer­cir com a direc­tor polític de la Fede­ració Austríaca d’Eco­no­mia, així com cap de desen­vo­lu­pa­ment de l’empresa energètica Illwerke VKw Group, i mem­bre del con­sell exe­cu­tiu de l’empresa energètica OeMAG.

De 46 anys i nas­cut a Nym­faio, fins ara era el gover­na­dor de la regió grega de Macedònia Cen­tral i ha estat pre­si­dent de la Unió de Regi­ons de Grècia i del Comitè Euro­peu de les Regi­ons.

L’euro­di­pu­tada con­ser­va­dora de 49 anys i nas­cuda a Pazardz­hik, va ser minis­tra d’Afers Estran­gers en el ter­cer govern de Boiko Bori­sov, entre 2017 i 2021. En aquesta època el seu nom es va veure esquit­xat per un escàndol de venda il·legal de pas­sa­ports búlgars vin­cu­lat al par­tit VMRO. Abans de cap la cap de la diplomàcia búlgara, va ser minis­tra de Justícia, així com vice­pri­mera minis­tra i minis­tra de Desen­vo­lu­pa­ment Regi­o­nal en els exe­cu­tius interins de Georgi Bliz­nashki i Marin Raykov, entre el 2014 i el 2017.

Várhelyi, de 52 i natu­ral de Sze­ged, és l’actual comis­sari de Veïnatge i Ampli­ació, i aspira a repe­tir en el càrrec després de cinc anys esquit­xats per polèmiques, la més recent per sus­pen­dre de manera uni­la­te­ral una sèrie de fons des­ti­nats a Pales­tina. Con­si­de­rat l’home a Brus­sel·les del pri­mer minis­tre hon­garès, l’ultra­con­ser­va­dor Vik­tor Orbán, és advo­cat i diplomàtic.

Aquesta diplomàtica eslo­vena de 59 anys ha estat ambai­xa­dora a Suïssa i Ale­ma­nya, i va ser vice­pre­si­denta del par­tit Movi­ment Lli­ber­tat, mem­bre dels libe­rals de Reno­var Europa. El gabi­net del pri­mer minis­tre eslovè ha defen­sat que té “àmplia experiència en la gestió direc­tiva i pro­jec­tes de la UE” i que és experta en comu­ni­cació.

Aquesta cro­ata de 67 anys i nas­cuda a Dubrov­nik coneix bé la comissió. És l’actual vice­pre­si­denta pri­mera de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari per a la Demo­gra­fia i Democràcia i aspira a con­ti­nuar for­mant part del cos de comis­sa­ris, ara com a titu­lar de la car­tera per al Medi­ter­rani. Prèvia­ment, va ser qua­tre vega­des euro­di­pu­tada, dues vega­des alcal­dessa de la seva ciu­tat natal, dipu­tada en el Par­la­ment croat i alta fun­cionària de la Unió Democràtica Cro­ata (HDZ).

És un polític i diplomàtic eslo­vac de 58 anys i nas­cut a Bra­tis­lava que busca el seu quart man­dat con­se­cu­tiu en la Comissió, després de ser vice­pre­si­dent durant aquesta legis­la­tura. For­mat en Eco­no­mia i en Dret a Bra­tis­lava i en Diplomàcia a Mos­cou, Sef­co­vic va tre­ba­llar ini­ci­al­ment en l’ambai­xada txe­cos­lo­vaca de Zimbàbue, després en l’eslo­vaca d’Ottawa i va aca­bar sent ascen­dit a ambai­xa­dor a Tel-Aviv i repre­sen­tant per­ma­nent del seu país davant la UE.

Amb 53 anys és ja veterà a Brus­sel·les, on ja ha estat vice­pre­si­dent exe­cu­tiu sota la batuta de Von der Leyen entre el 2019 i el 2024, cen­trat en les car­te­res econòmiques. Prèvia­ment, havia tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats en Ser­veis Finan­cers i Comerç. Es va lli­cen­ciar en Física, Matemàtiques i Eco­no­mia i va ser pri­mer minis­tre del seu país entre el 2009 i el 2014.

El minis­tre d’Indústria i Comerç de la República Txeca, de 57 anys i nas­cut a Praga, és un eco­no­mista que ha pas­sat tres dècades en el sec­tor ban­cari, amb llocs direc­tius a Àustria, República Txeca, Eslovàquia i Ucraïna, i va fer el salt a la política en el 2021. Durant la pre­sidència euro­pea txeca en el 2022 va lide­rar les nego­ci­a­ci­ons amb els minis­tres d’Ener­gia dels estats mem­bres sobre la crisi energètica pro­vo­cada per la invasió russa d’Ucraïna.

La minis­tra belga en fun­ci­ons d’Afers Estran­gers té 54 anys, va néixer a Algèria i és molt cone­guda a Bèlgica per ser peri­o­dista de tele­visió. El seu nome­na­ment ha sorprès perquè el repre­sen­tant actual de Bèlgica, Didier Reyn­ders, del mateix par­tit que Lah­bib, el libe­ral MR, havia expres­sat el seu desig de con­ti­nuar un man­dat més. Pro­ba­ble­ment ,la nomi­nació de Lah­bib esti­gui rela­ci­o­nada amb la cerca de la pari­tat a la nova Comissió i pel paper des­ta­cat que la fins ara cap de la diplomàcia belga va tenir durant la pre­sidència rotatòria del seu país en el Con­sell de la UE durant el pri­mer semes­tre d’aquest any,

Figura des­ta­cada del par­tit demo­cra­ta­cristià CDA, Hoeks­tra, de 448 anys, ha ocu­pat diver­sos càrrecs impor­tants en el govern de Països Bai­xos, entre ells el de minis­tre de Finan­ces i d’Afers Estran­gers entre el 2017 i el 2023. Durant el seu man­dat al cap­da­vant d’Hisenda va ser for­ta­ment cri­ti­cat pels països del sud d’Europa per la seva posició d’aus­te­ri­tat fis­cal durant les nego­ci­a­ci­ons per a l’apro­vació dels fons de recu­pe­ració post­pandèmia.

A 42 anys, aquest luxem­burguès coneix molt bé Brus­sel·les. És euro­di­pu­tat des de 2018 i acu­mula experiència en la política local luxem­bur­guesa, però també entre les bam­bo­li­nes de Brus­sel·les, on ha tre­ba­llat tant com assis­tent par­la­men­tari com de con­se­ller en les dife­rents repre­sen­ta­ci­ons del seu país en la capi­tal belga.

L’encara minis­tre de Finan­ces irlandès va néixer a Cork i té 48 anys. Fa qua­tre anys que és en el govern d’Irlanda i és con­si­de­rat un dels homes més a la dreta del par­tit de cen­tre­dreta Fianna Fáil. Va estu­diar Comerç a la seva ciu­tat natal i ha tre­ba­llat com a comp­ta­ble a KPMG i com a con­tro­la­dor finan­cer d’una emis­sora de ràdio de la seva ciu­tat.

Aquest maltès de 35 anys serà el mem­bre més jove de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari. Eco­no­mista de for­mació, entre el 2020 i el 2024 va ser cap de gabi­net del pri­mer minis­tre de Malta, el labo­rista Robert Abela, del qual també va exer­cir com a asses­sor d’afers euro­peus. Després de la decisió del Regne Unit de sor­tir de la UE, va ser cap de la Uni­tat del Bre­xit encar­re­gada de coor­di­nar, nego­ciar i d’adap­tar la llei mal­tesa davant la marxa britànica de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees.