Política

àsia

La Xina dispara un míssil balístic intercontinental al Pacífic en una mostra de múscul nuclear

És la primera prova d’aquest tipus que Pequín fa públic en més de quaranta anys

L’assaig bèl·lic arriba enmig de tensions creixents amb Taiwan

La Xina, amb un dels pro­gra­mes nucle­ars més hermètics del món, ha anun­ciat aquest dime­cres haver llançat amb èxit un míssil balístics inter­con­ti­nen­tal (ICBM) que trans­por­tava una ogiva simu­lada a l’oceà Pacífic.

El míssil ha estat dis­pa­rat a 3/4 de tres de la mati­nada (hora cata­lana) i ha cai­gut en “àrees marítimes espe­ra­des”, segons ha infor­mat el Minis­teri de Defensa xinès en un comu­ni­cat difós per l’agència ofi­cial del gegant asiàtic Xin­hua i reco­llit per Efe, on afe­geix que la prova era rutinària i for­mava part “les mani­o­bres anu­als”. La nota no deta­lla el tipus de míssil ni la seva tra­jectòria de vol, però els mit­jans esta­tals xine­sos asse­gu­ren que Pequín havia “infor­mat prèvia­ment als països afec­tats”.

El Japó ha asse­gu­rat poste­ri­or­ment que no havia rebut cap noti­fi­cació sobre l’assaig i ha denun­ciat que la Xina està reforçant les seves capa­ci­tats nucle­ars “sense ofe­rir la trans­parència necessària al res­pecte”. Per la seva banda, Nova Zelanda va qua­li­fi­car la prova de “pre­o­cu­pant”.

Amb el llançament d’aquest míssil balístic inter­con­ti­nen­tal, el pri­mer que fa públic des del 1980, Pequín pre­su­meix de múscul nuclear en un moment de crei­xents ten­si­ons amb Taiwan i en el mar de la Xina Meri­di­o­nal, esce­nari cada cop més freqüent d’enfron­ta­ments entre vai­xells xine­sos i fili­pins, la qual cosa podria deri­var en un poten­cial con­flicte entre Was­hing­ton i Pequín.

Els experts cre­uen que la prova d’aquest dime­cres busca ava­luar la fia­bi­li­tat dels míssils dels míssils balístics inter­con­ti­nen­tals del país. “El míssil pro­vat podria ser un DF-31 o un DF-41 i bus­ca­ria dis­su­a­dir altres països de bus­car la coerció nuclear con­tra la Xina”, segons con­si­dera l’ana­lista mili­tar Song Zhong­ping, en decla­ra­ci­ons al South China Mor­ning Post de Hong Kong i reco­lli­des per Efe. L’extrema opa­ci­tat del pro­grama nuclear xinès ha pro­vo­cat crítiques en països com els Estats Units , que esti­men que el gegant asiàtic compta amb més de 500 caps nucle­ars ope­ra­tius i podria doblar aquesta xifra el 2030.

El règim xinès asse­gura que adopta una estratègia nuclear d’auto­de­fensa, man­te­nint el seu arse­nal al nivell mínim neces­sari per garan­tir la segu­re­tat naci­o­nal i sota la política de “no ser el pri­mer a uti­lit­zar armes nucle­ars”.

La Xina no forma part de cap trac­tat de des­ar­ma­ment, i s’ha negat en oca­si­ons ante­ri­ors a par­ti­ci­par en diàlegs com els que van man­te­nir Rússia i els Estats Units sobre el con­trol d’armes nucle­ars, al·legant que la quan­ti­tat de les seves armes atòmiques és molt dife­rent a la d’aquests països.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.