Política

L’oportunitat dels 10.000

Palafolls suma les cinc xifres amb l’experiència de gestionar alguns serveis que no li correspondrien

Defensa la diversitat econòmica amb un polígon industrial potent i un espai agrari que vol preservar

Preveu impulsar la singularitat d’alguns edificis emblemàtics per fer del patrimoni un pol d’atracció

La rotonda a la carretera de la Costa Brava d’accés al nucli urbà començarà a finals del mes de novembre

Pala­folls ha asso­lit, aquest any, els 10.000 habi­tants, encara que ofi­ci­al­ment encara no hi consti. El crei­xe­ment sos­tin­gut a par­tir de mit­jans dels anys noranta, amb pun­tes sig­ni­fi­ca­ti­ves a inici del 2000, l’afe­gi­ran a la llista de muni­ci­pis del Maresme que superen les cinc xifres i que arri­ben a la mei­tat de la comarca. Aquest nou esce­nari obre la porta a nous bene­fi­cis fis­cals i sub­ven­ci­ons i ajuts, però també genera el dubte de si seran sufi­ci­ents per equi­li­brar la balança amb l’aug­ment de ser­veis que suposa. De fet, tal com es reco­neix des del mateix govern muni­ci­pal, Pala­folls, com tants altres muni­ci­pis, fa molts anys que dis­posa d’una xarxa d’equi­pa­ments pen­sada per a una població més gran i que ha tirat enda­vant per volun­tat pròpia, no pas per obli­gació. Com a exem­ples, l’escola de música i la llar d’infants. En tot cas, la xifra dels 10.000 no es man­tindrà esta­ble si con­ti­nua la mateixa tendència de crei­xe­ment i Pala­folls haurà de donar sor­tida a la nova ciu­ta­da­nia. El plan­te­ja­ment, que com­par­tei­xen tant l’actual govern com el cap de l’opo­sició, és que el muni­cipi ha de man­te­nir “l’essència de poble”, mal­grat que cada cop més se’n vagi allu­nyat, com a mínim demogràfica­ment.

Amb 16,6 qui­lo­me­tres qua­drats, Pala­folls es dis­tri­bu­eix entre el cen­tre i els bar­ris de Sant Lluís i Santa Maria, nas­cuts amb el boom de la immi­gració dels anys sei­xanta, i s’hi suma el poble de Sant Genís, amb uns dos-cents habi­tants i una església romànica que és bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal. Les urba­nit­za­ci­ons de Mas Carbó, Mas Rei­xac –com­par­tida amb Tor­dera– i Les Fer­re­ries com­ple­ten la trama urbana. Amb una eco­no­mia diver­si­fi­cada, des­taca la indus­trial amb un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de polígons –el 10% de la superfície–, on es loca­lit­zen algu­nes de les empre­ses més pun­te­res de Cata­lu­nya en el camp de la química i el tèxtil. Una segona pota cor­res­pon al comerç, en què la sin­gu­la­ri­tat de l’out­let social de mar­ques s’ha fet un lloc en l’oferta de la zona. La pro­posta plan­teja un model en què col·labora la Fun­dació Molí d’en Puig­vert, que aporta per­so­nes amb diver­si­tat fun­ci­o­nal i alt risc d’exclusió social, en un pro­grama d’inclusió labo­ral que, al mateix temps, pro­mou la sos­te­ni­bi­li­tat i l’eco­no­mia cir­cu­lar. El sec­tor agrícola repre­senta també un dels pesos pesants en el model actual i, sobre­tot, de futur de Pala­folls. De l’Espai Agrari de la Baixa Tor­dera, que aixo­pluga prop de la mei­tat dels camps de con­reu de la comarca i és una de les zones d’horta més impor­tants de Cata­lu­nya, for­men part també Tor­dera, Santa Susanna, Mal­grat de Mar i Bla­nes, però el lide­ratge va sor­tir de Pala­folls a inici dels anys noranta. La pro­ducció agrícola de pro­xi­mi­tat i la garan­tia del relleu gene­ra­ci­o­nal s’han con­ver­tit en una obsessió per pre­ser­var un pai­satge cada cop més amenaçat per l’espe­cu­lació urbanística que la comarca del Maresme ha patit en excés al llarg de la història.

Pel que fa a l’eco­no­mia, les xifres ava­len aquesta aposta per la diver­si­fi­cació. Les dar­re­res dades sobre el pro­ducte inte­rior brut (PIB) de prin­cipi d’any que ela­bora l’Obser­va­tori de Desen­vo­lu­pa­ment Local del Con­sell Comar­cal del Maresme situen a Pala­folls com el segon muni­cipi de la comarca, dar­rere de Vilas­sar de Dalt, amb un índex més alt. Els 36.400 euros per habi­tant també superen la mit­jana cata­lana. En con­cret, el sec­tor que més aporta al PIB és l’indus­trial, amb un 48,8% del total.

Patri­moni dis­tin­tiu

La història con­tem­porània de Pala­folls no es pot expli­car sense el lle­gat del soci­a­lista Valentí Agustí, que va ocu­par l’alcal­dia durant 36 anys i, tal com recor­dava sovint, va posar el muni­cipi en el mapa. Un dels trets clau d’aquesta visi­bi­li­tat va ser la cons­trucció de dife­rents edi­fi­cis a mans de refe­rents de l’arqui­tec­tura inter­na­ci­o­nal. El més cone­gut el Pala­uet, obra d’Arata Iso­saki, el mateix ideòleg del Palau Sant Jordi i que es va inau­gu­rar el 1996 ins­pi­rat en l’obra bar­ce­lo­nina. L’any 2022, arri­ba­ria la bibli­o­teca Enric Mira­lles, una com­po­sició cre­ada expres­sa­ment per fusi­o­nar-se amb el pai­satge del parc de les Espla­nes amb dife­rents espais laberíntics. Aquest patri­moni poc explo­tat fora dels límits locals ha estat la base sobre la qual l’actual govern busca sin­gu­la­rit­zar altre cop el muni­cipi.

Un dels pro­jec­tes que ha mar­cat l’any i que s’allar­garà durant la resta del man­dat és l’actu­ació milionària per pre­ser­var el cas­tell de Pala­folls, la icona medi­e­val que repre­senta un pas­sat gloriós, quan la baro­nia pala­fo­llenca for­mava part d’un com­tat de Girona que s’este­nia també pels ter­mes de Mal­grat, Santa Susanna i part de Bla­nes. Sobre aquest segon bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal pivota la cre­ació recent d’una regi­do­ria de Turisme que vol expor­tar un patri­moni amb mol­tes pos­si­bi­li­tats d’atraure visi­tants.

Entre els rep­tes que ha hagut d’afron­tar Pala­folls aquest dar­rer any des­ta­quen les difi­cul­tats a l’hora de tro­bar una empresa que s’encar­re­gui de cons­truir la pri­mera vin­tena de pisos de llo­guer asse­qui­ble. Després de dues lici­ta­ci­ons falli­des, serà el mateix Ajun­ta­ment que s’encar­re­garà de tru­car a la porta de les empre­ses i amb la pressió de com­plir amb els ter­mi­nis esta­blerts per la sub­venció ator­gada pels fons euro­peus Next Gene­ra­tion que esta­bleix que l’obra ha d’estar aca­bada el pri­mer tri­mes­tre del 2026. Un altre dels pro­jec­tes espe­ci­al­ment espe­rats i que acu­mula cert retard en l’exe­cució és el de la rotonda que ha de regu­lar els acces­sos al nucli urbà des de la car­re­tera BV-6002 i que subs­ti­tuirà els semàfors actu­als. Des del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori s’ha con­fir­mat al con­sis­tori que l’actu­ació començarà a finals de novem­bre. En aquesta obra, el calen­dari també juga un paper impor­tant, perquè es pretén que esti­gui enlles­tida abans de l’estiu, per evi­tar col·lap­sar una via que és un dels prin­ci­pals acces­sos dels vehi­cles a la Costa Brava. Final­ment, també s’han enlles­tit les obres de con­di­ci­o­na­ment i millora del CAP després d’un any i mig. L’actu­ació ha permès ampliar i actu­a­lit­zar les ins­tal·laci­ons. Tot en espera que des de la Gene­ra­li­tat es doni el vis­ti­plau a un nou cen­tre sani­tari.

Acollir els Maduixots
Palafolls s’ha convertit, aquest any, en la nova seu de la Colla Castellera del Maresme i la Selva Marítima, coneguda popularment com els Maduixots pel color de la camisa, en honor a un dels conreus estrella de la zona. El trasllat a la nau del Forroll va venir obligada per la impossibilitat de continuar a l’espai que l’entitat tenia llogada al polígon industrial de Mas Roger de Pineda de Mar, població on van néixer fa onze anys. El fet que bona part dels integrants són veïns de Palafolls va facilitar el canvi. La colla castellera té una particularitat que la fa singular: està integrada per veïns de la zona nord del Maresme i la franja litoral de la Selva. La col·laboració dels ajuntaments de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Tordera, Blanes i Lloret ha fet possible que la presència de la colla en les festes majors i celebracions culturals d’aquests municipis sigui habitual. Els Maduixots, a banda de les sortides per aixecar castells, imparteixen tallers d’aprenentatge i fomenten el coneixement d’aquesta tradició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia