Política

Estats Units

Poder absolut per a Trump

El candidat republicà s’imposa en les eleccions presidencials i torna a la Casa Blanca quatre anys després

Els conservadors obtenen el Senat i mantenen la seva majoria a la Cambra de Representants

Kamala Harris admet la derrota i demana al seu rival que sigui president “de tots els estatunidencs”

En unes elec­ci­ons con­si­de­ra­des per molts com les més ajus­ta­des de la història dels EUA, Donald Trump ha acon­se­guit sor­pren­dre amb una victòria que pocs pro­nos­ti­ca­ven. Amb el seu estil directe i sovint polèmic, l’expre­si­dent ha con­nec­tat amb una part con­si­de­ra­ble de la població, espe­ci­al­ment amb aquells que se sen­ten obli­dats o aban­do­nats per les ins­ti­tu­ci­ons. Les seves pro­me­ses de canvi i el seu dis­curs naci­o­na­lista han tro­bat ressò en una base de votants sòlida i fidel.

Trump va cele­brar la victòria ahir fent una crida a la uni­tat i des­ta­cant la diver­si­tat del seu elec­to­rat: “Han vin­gut de tot arreu: sin­di­cats, no sin­di­cats, afro­a­me­ri­cans, his­pa­no­a­me­ri­cans, asiàtics, àrabs ame­ri­cans, musul­mans ame­ri­cans. Teníem tot­hom. Ha estat un rea­li­ne­a­ment històric”, va dir en el seu dis­curs tri­om­fal. Aquesta diver­si­tat és sig­ni­fi­ca­tiva, ja que mos­tra com la seva cam­pa­nya ha acon­se­guit superar bar­re­res demogràfiques i cul­tu­rals.

Un dels fac­tors deci­sius en la victòria de Trump ha estat el suport incon­di­ci­o­nal de la classe tre­ba­lla­dora i els sec­tors rurals, que es van mobi­lit­zar en massa per votar per ell. Segons els experts, Trump ha acon­se­guit cap­tar l’atenció d’aquells que veuen com el sis­tema els ha girat l’esquena. En parau­les a El Punt Avui d’Erick Lan­ger, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Geor­ge­town, “el Par­tit Repu­blicà sabia que neces­si­tava aquesta base per asse­gu­rar-se la victòria, i han donat suport a Trump com a can­di­dat sense reser­ves.”

El mis­satge de Trump, cen­trat en el lema “Els Estats Units pri­mer”, ha apel·lat espe­ci­al­ment aquests votants. La pro­mesa de retor­nar llocs de tre­ball, pro­te­gir les fron­te­res i pri­o­rit­zar els interes­sos dels nord-ame­ri­cans ha calat fort entre aquells que con­si­de­ren que el país està des­cu­rant la pròpia gent. L’estratègia ha estat par­ti­cu­lar­ment efec­tiva en estats del cin­turó indus­trial com ara Wis­con­sin, Mic­hi­gan i Penn­silvània, on Trump ha sabut apro­fi­tar el des­con­ten­ta­ment popu­lar.

L’èmfasi de Trump en qüesti­ons d’eco­no­mia i immi­gració ha estat un altre pilar fona­men­tal de la seva cam­pa­nya. Amb la pro­mesa de fer dels EUA un país més segur, fort i pròsper, l’expre­si­dent ha dema­nat el suport de tots els ciu­ta­dans i els ha con­vi­dat a unir-se al seu pro­jecte de trans­for­mació naci­o­nal.

La seva posició ferma en immi­gració, amb l’objec­tiu de reduir l’entrada d’immi­grants irre­gu­lars, ha cap­tat el suport d’aquells que con­si­de­ren la immi­gració un dels rep­tes prin­ci­pals de la segu­re­tat i l’esta­bi­li­tat econòmica del país. Aquesta retòrica va tro­bar ressò en Blake Mar­nell, un votant repu­blicà cone­gut pel seu “ves­tit de maons” que en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui va dir que “sim­bo­litza la neces­si­tat d’un mur fron­te­rer fort”. “Aquest símbol de mur és un reflex de les pre­o­cu­pa­ci­ons d’un sec­tor de la població que veu la immi­gració com una amenaça”, hi va afe­gir.

Trump també ha acon­se­guit cap­tar l’atenció dels que estan can­sats de la política tra­di­ci­o­nal i frus­trats amb l’admi­nis­tració de Joe Biden. Pro­me­tent una rup­tura amb l’esta­blish­ment i un canvi radi­cal, ha fet seva la ban­dera del canvi i ha pro­po­sat des­a­fiar les ins­ti­tu­ci­ons com cap altre líder recent. Per a molts, és l’encar­nació de l’“anti­sis­tema”, capaç de fer les coses de manera dife­rent.

Suport dels homes lla­tins

Lan­ger asse­nyala que, “tot i que el govern de Biden ha tin­gut èxits econòmics, no ha sabut comu­ni­car-los ade­qua­da­ment, i Trump ha apro­fi­tat aquesta manca d’habi­li­tat comu­ni­ca­tiva”. La cam­pa­nya de Trump ha anat enfo­cada a ofe­rir un con­trast clar amb Biden i ha des­ta­cat les pro­me­ses de reac­ti­var l’eco­no­mia i dur a terme una política exte­rior con­tun­dent. Per molts votants des­en­can­tats, aques­tes pro­me­ses han estat sufi­ci­ents per tor­nar-li la con­fiança. Un altre ele­ment clau en aquesta elecció ha estat el suport crei­xent dels homes lla­tins. Segons les enques­tes a peu d’urna, aquest grup ha mos­trat un canvi sig­ni­fi­ca­tiu a favor de Trump en com­pa­ració amb el 2020. Amb més del 12% de l’elec­to­rat, els lla­tins han esde­vin­gut una peça clau en els resul­tats, i els homes lla­tins han votat Trump amb un marge de deu punts per sobre de Har­ris. El canvi mos­tra com el mis­satge de Trump ha arri­bat a sec­tors que tra­di­ci­o­nal­ment havien estat menys afins a les seves polítiques.

Els repu­bli­cans també han acon­se­guit con­tro­lar el Senat i con­so­li­dar així el poder a Was­hing­ton. Aquest con­trol sig­ni­fica que el par­tit no només pot esta­blir l’agenda política, sinó també apro­var lleis amb més faci­li­tat, sense depen­dre dels demòcra­tes per obte­nir els vots neces­sa­ris a la cam­bra alta. La capa­ci­tat de legis­lar sense una opo­sició sig­ni­fi­ca­tiva per­metrà als repu­bli­cans impul­sar polítiques ali­ne­a­des amb les pro­me­ses de cam­pa­nya de Trump, com ara la reducció d’impos­tos, l’enfor­ti­ment de les polítiques d’immi­gració i els can­vis en el sis­tema sani­tari.

El con­trol del Senat és espe­ci­al­ment relle­vant, ja que per­met als repu­bli­cans influir en les desig­na­ci­ons de jut­ges fede­rals i del Tri­bu­nal Suprem. Aquest aspecte té un impacte a llarg ter­mini, ja que els jut­ges nome­nats sovint exer­cei­xen durant dècades, cosa que afecta la inter­pre­tació de les lleis en qüesti­ons cru­ci­als com els drets civils, l’avor­ta­ment i el con­trol de les armes. Amb una majo­ria a totes dues cam­bres, Trump té una via directa per imple­men­tar les seves polítiques amb menys obs­ta­cles, cosa que pot sig­ni­fi­car un gir pro­fund en la direcció política dels EUA en els pròxims anys. D’altra banda, l’estratègia del Par­tit Demòcrata ha estat un punt crític. L’entrada tar­dana de Kamala Har­ris com a can­di­data ha estat vista com una limi­tació per a la seva cam­pa­nya, ja que ha dei­xat poc temps per con­so­li­dar el seu suport. La vice­pre­si­denta va reconèixer ahir la der­rota i, en una tru­cada, va feli­ci­tar Trump, a qui va dema­nar que sigui pre­si­dent “de tots els esta­tu­ni­dencs”.

5
milions
més de vots gairebé va obtenir Trump per damunt de Harris. El candidat republicà es va imposar també a la majoria d’estats decisius.

Control republicà del legislatiu

Àlex Segura

Els republicans van guanyar el control del Senat dels Estats Units amb victòries a Montana, Ohio i Virgínia Occidental, de manera que es van assegurar una majoria de 52 senadors contra 48 dels demòcrates a la cambra alta. Els conservadors van sumar, a més, tres escons a la seva majoria a la Cambra de Representants, tot i que encara no és segur que en retinguin la majoria perquè encara s’han de resoldre 51 de les 435 curses de candidats a la cambra baixa.

Amb una majoria republicana a les dues cambres del Congrés, el legislatiu pot ajudar Trump a complir la seva promesa de reduir els impostos i restringir la immigració, almenys durant els dos anys següents fins a les eleccions de mig mandat del 2026. El president electe republicà també tindrà l’opció de nomenar jutges conservadors i altres alts funcionaris de l’administració. De fet, al Tribunal Suprem ja hi ha una majoria conservadora gràcies als nomenaments fets per Trump en el seu anterior mandat. Tot i aquests avantatges, els republicans no tenen la majoria necessària de seixanta vots al Senat per legislar amb total comoditat en algunes lleis que requereixen que hi hagi una majoria qualificada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia