Política

Orient Mitjà

Khiam, de la tortura a l’alliberament

El record dels abusos en aquesta presó que Israel va tenir al Líban ocupat persegueix els supervivents

Uns arxius publicats el 2022 pels israelians mostren el control que tenien sobre el centre de detenció

Per molts libanesos, la posada en llibertat dels darrers presos el 2000 simbolitza la retirada israeliana

Les tortures les practicava l’Exèrcit del Sud del Líban, milícia cristiana libanesa finançada per Israel

Ell anava a veure els seus pares, però els sol­dats isra­e­li­ans el van anar a veure a ell. Era l’estiu de 1982. Moha­med Safa, pro­fes­sor d’una escola pública a Bei­rut, tenia 29 anys quan va des­plaçar-se a Bourj Rahal, el seu poble al sud del Líban: “Els uni­for­mats hebreus ens van orde­nar que ens reuníssim a la plaça.” El van engar­jo­lar, pri­mer uns dies a dins d’Israel, i després al cen­tre de detenció que l’exèrcit isra­elià con­tro­lava a Ansar, un poble libanès. “Érem més de 15.000 pre­sos”, recorda. Safa va estar 100 dies detin­gut. Se’ls va pas­sar escri­vint notes d’ama­gat sobre el que veia al seu vol­tant, sabent que s’hi jugava la pell. Les ocul­tava per dins de la roba, patint per no per­dre-les.

El dia que el van alli­be­rar, va reu­nir-les i va posar-se a escriure un lli­bre. El pri­mer de molts. Safa ha dedi­cat la seva vida a denun­ciar els abu­sos que l’ocu­pació isra­e­li­ana va dei­xar en ter­ri­tori libanès. Ell va tenir sort: a Ansar hi havia mal­trac­ta­ment, por i fam: “Però el més cruel del món eren les tor­tu­res a la presó de Khiam.”

El ter­ri­tori es tro­bava en plena guerra civil liba­nesa. Milícies amb visi­ons dife­rents del Líban i del món van enfron­tar-se durant 15 anys. L’hos­ti­li­tat entre grups cris­ti­ans liba­ne­sos i grups pales­tins, que uti­lit­za­ven el Líban com a pla­ta­forma per plan­te­jar la lluita armada con­tra Israel, havia estat una de les ten­si­ons que van dur al con­flicte. El juny del 1982, les tro­pes isra­e­li­a­nes van llançar l’ocu­pació mili­tar de la mei­tat sud del Líban. L’objec­tiu era expul­sar de la zona l’Orga­nit­zació per a l’Alli­be­ra­ment de Pales­tina. Els hebreus van frac­tu­rar el ter­ri­tori amb check­points, van envair els muni­ci­pis amb assiduïtat i el 1985 van obrir la presó de Khiam, de les més temu­des del Pròxim Ori­ent.

“La tor­tura a Khiam començava amb descàrre­gues elèctri­ques”, relata Hacib Abdel Hamid, de 59 anys. El van tan­car quan en tenia 18: “Em pen­ja­ven del sos­tre amb cables. Els pri­mers mesos van ser els més durs. Després dona­ven pas a la tor­tura psi­cològica.” A Khiam, els car­ce­llers no hi per­me­tien visi­tes de ningú i les deten­ci­ons no tenien fona­ment legal.

Abdel Hamid sabia que els seus tor­tu­ra­dors eren liba­ne­sos. Israel entre­nava i finançava l’Exèrcit del Sud del Líban, una de les milícies cris­ti­a­nes al Líban incòmodes amb la presència pales­tina al país. El Shin Bet, l’agència de segu­re­tat isra­e­li­ana, ins­truïa els mili­ci­ans cris­ti­ans en tècni­ques de tor­tura i inter­ro­ga­tori. “Els isra­e­li­ans venien a Khiam cada pocs dies i ho sabien tot”, indica Abdel Hamid.

Docu­ments publi­cats el 2022 pel Shin Bet donen la raó a Abdel Hamid. Una petició pre­sen­tada al Tri­bu­nal Suprem isra­elià per part de l’advo­cat Eitay Mack va forçar la reve­lació d’arxius que docu­men­ten en temps real casos d’elec­tro­cució, detenció, ina­nició, dene­gació de trac­ta­ment mèdic i inter­ro­ga­to­ris a dones per part d’homes.

Cinc mil interns

També l’ús de dis­po­si­tius per elec­tro­cu­tar òrgans sen­si­bles –ore­lles, llen­gua, geni­tals– o con­fi­na­ments al “galli­ner”, espais de mig metre qua­drat i 70 centímetres d’altura. Sovint havien de defe­car sobre el seu propi cos, pro­vo­cant malal­ties de pell. En oca­si­ons, van haver-se de prac­ti­car ampu­ta­ci­ons.

S’hi revela també que diri­gents isra­e­li­ans van arri­bar a plan­te­jar-se el “pro­blema jurídic” de tenir un cen­tre de detenció isra­elià al Líban. Van mirar de sepa­rar-se’n legal­ment: “La pri­mera roda d’inter­ro­ga­to­ris la feien els mili­ci­ans de l’Exèrcit del Sud del Líban. Ells come­tien tor­tu­res sota les direc­trius d’un men­tor isra­elià. Si es creia que el pre­so­ner podia ser d’interès per a Israel, se’l des­plaçava a una inves­ti­gació ges­ti­o­nada pel Shin Bet.”

Per Khiam van pas­sar-hi 5.000 per­so­nes, de les quals unes 500, dones. Almenys 10 van morir-hi sota tor­tura. Israel va posar fi a l’ocu­pació del sud del Líban el 25 de maig del 2000. Dos dies abans, milers de liba­ne­sos van assal­tar la presó de Khiam per alli­be­rar els dar­rers 144 pre­sos. “L’ale­gria pel tan­ca­ment de Khiam va ser més gran que l’ale­gria per l’alli­be­ra­ment del sud”, diu Abdel Hamid, en referència a la reti­rada dels sol­dats hebreus. “Vam veure un autobús que tras­lla­dava els últims pre­so­ners alli­be­rats. Jo els conei­xia. Vam atu­rar el vehi­cle i vam començar a fer-los petons.” La presó va esde­ve­nir un museu. El 2006, durant la guerra entre Hez­bol·là i Israel, les tro­pes isra­e­li­a­nes van bom­bar­de­jar-lo. Safa i Abdel Hamid ho denun­cien com un atac con­tra la memòria històrica. Khiam repre­senta els mals que l’ocu­pació isra­e­li­ana va cau­sar al Líban, però també l’amenaça que plana de nou sobre ter­ri­tori libanès. La guerra que la milícia liba­nesa Hez­bol·là i Israel man­te­nen des de l’octu­bre del 2023 passa ara per un hipotètic alto el foc incom­plert des del pri­mer dia, però els tancs isra­e­li­ans con­ti­nuen pre­sents al muni­cipi de Khiam men­tre es publi­quen aques­tes línies.

Alhora, Khiam també indica el que podria estar pas­sant als actu­als cen­tres de detenció on l’exèrcit isra­elià ha engar­jo­lat els dar­rers 14 mesos milers de detin­guts a la Franja de Gaza. Com Khiam, són cen­tres aïllats del món, on els sol­dats isra­e­li­ans no adme­ten obser­va­dors externs. Grups isra­e­li­ans i pales­tins hi han denun­ciat descàrre­gues elèctri­ques, ampu­ta­ci­ons i abu­sos de tota mena, inclo­ent-hi la intro­ducció d’objec­tes per via rec­tal. El sis­tema peni­ten­ci­ari isra­elià, adver­tei­xen, és avui “una xarxa de cen­tres de tor­tura”.

15
anys
va estar oberta la presó de Khiam, gestionada per Israel al sud del Líban.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia