Política

Decidir què volen ser de grans

Celrà és un poble de més de 5.500 habitants que ofereix serveis de municipis de més de 10.000

Engega la redacció del nou POUM amb el principal repte de decidir com vol créixer i a quin ritme

La variant, el carril bici, millores urbanes i el nucli antic, entre les prioritats per desbloquejar

Després d’anar avançats ens molts àmbits, ara cal dissenyar un poble que, si vol, pot créixer molt

Hi ha qui ha bate­jat Celrà com la “capi­tal de l’Empordà del Gironès”, un àlies una mica llarg, però que se li ajusta de manera geogràfica –hi moren les Gavar­res, hi comença la plana– i que també li escau per una qüestió de ser­veis. Actu­al­ment, aquesta “xar­nera geogràfica” dis­posa d’un polígon indus­trial potent, un comerç que ha sobre­vis­cut als embats de la crisi, un tei­xit asso­ci­a­tiu ferm, una taxa d’atur molt per sota de la mit­jana, uns ser­veis públics de referència i molt diver­sos, i un PIB dels més alts de les comar­ques giro­ni­nes.

És un muni­cipi amb més de 5.500 per­so­nes empa­dro­na­des, amb un polígon que, de manera directa o indi­recta, dona feina a unes 2.000 per­so­nes, amb uns ser­veis públics equi­va­lents als de pobles de 10.000 o 15.000 habi­tants. Té un ins­ti­tut on es rela­ci­o­nen també nois i noies de tots els pobles veïns i ofe­reix un ser­vei de bibli­o­teca amb un fons con­si­de­ra­ble. Uns ser­veis públics de referència per a muni­ci­pis veïns com ara Bor­dils, Cervià de Ter o Sant Jordi Des­valls. Tot això li atorga aquesta con­dició de capi­ta­li­tat en aquesta part del Gironès.

A més, el muni­cipi ha anat avançat entre cinc i deu anys en algu­nes polítiques públi­ques, com ara la reco­llida de resi­dus amb el sis­tema “porta a porta”, que es va començar l’any 2013. Més de deu anys després l’Ajun­ta­ment està a punt d’ins­tal·lar uns arma­ris per a la reco­llida porta a porta, en subs­ti­tució dels tòtems actu­als, davant d’un bloc de pisos del car­rer Aumet. Es tracta d’arma­ris amb llei­xes, tan­cats amb clau, en què cada habi­tatge tindrà un espai per dipo­si­tar-hi només un cubell. El sis­tema de gestió dels cubells mit­jançant arma­ris per­met una millor imatge a l’espai públic i una millor gestió de la reco­llida ja que només hi podran dei­xar els resi­dus els veïns que en tin­guin clau.

Així, s’ha inno­vat en gestió de resi­dus, en ser­veis edu­ca­tius, en ser­veis per a la gent gran, en polítiques juve­nils i molt en cul­tura. També s’han con­cen­trat esforços en eficiència energètica i ener­gies reno­va­bles molt abans que ho fes­sin altres muni­ci­pis. El 2017 es va començar a pro­mo­ci­o­nar l’auto­con­sum foto­vol­taic, el 2018 es va fer la pri­mera ins­tal·lació muni­ci­pal a l’Ate­neu i tot seguit a la pota­bi­lit­za­dora, les pis­ci­nes, el cen­tre cul­tu­ral La Fàbrica, o l’escola L’Aulet. D’altra banda, es dis­posa de cal­de­res de bio­massa a l’escola Les Fal­gue­res i al cen­tre cul­tu­ral La Fàbrica, i d’ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques a l’Ate­neu, la pota­bi­lit­za­dora d’aigua, la depu­ra­dora, les pis­ci­nes, el cen­tre cul­tu­ral La Fàbrica i l’escola L’Aulet. Ara ja es dis­posa de la pri­mera comu­ni­tat energètica al poble. Les pla­ques solars al cen­tre cívic i a les pis­ci­nes estan ser­vint per reduir els con­sums elèctrics un 20% i un 12%, res­pec­ti­va­ment, i com­por­ten una reducció impor­tant de les fac­tu­res.

Un POUM per al futur

A tot aquest con­junt de vari­a­bles, cal afe­gir-hi ara un seguit de pro­jec­tes que estan a punt de començar el camí per ser una rea­li­tat. Al davant de tots aquests pro­jec­tes hi ha l’anunci –i la lici­tació– per ende­gar el procés de redacció del nou POUM. Un pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) és un ins­tru­ment nor­ma­tiu que deter­mina la con­fi­gu­ració física, econòmica i social futura d’un muni­cipi i esta­bleix, d’acord amb la llei i el dret, els drets i les obli­ga­ci­ons dels pro­pi­e­ta­ris del sòl.

Aquest pot ser l’ins­tru­ment perquè el muni­cipi deci­deixi com ha de madu­rar, de fer-se gran, i com vol arri­bar a aquesta madu­resa. Si es vol con­ti­nuar man­te­nint el lide­ratge en tots els àmbits esmen­tats ante­ri­or­ment, caldrà afron­tar i millo­rar algu­nes pro­blemàtiques sistèmiques com ara la manca d’habi­tatge.

El pla gene­ral del muni­cipi data del 1999, fet que ha enco­ti­llat sovint el dis­seny i les obres de la població. Si la població deci­deix apos­tar per anar cap als 7.000 habi­tants o més, caldrà pla­ni­fi­car pos­si­bles noves esco­les, més equi­pa­ments... Tal com afirma l’actual alcalde, David Pla­nas, ini­ciar la tra­mi­tació d’aquest ins­tru­ment urbanístic és urgent.

Pro­jec­tes a punt de començar

A totes aques­tes pre­vi­si­ons de crei­xe­ment urbanístic i social, s’hi afe­geix el des­blo­queig d’alguns temes que el muni­cipi ha estat recla­mant per millo­rar la seva con­nec­ti­vi­tat i la seva mobi­li­tat.

Un dels pro­jec­tes que sem­blava que ja hau­ria d’haver arren­cat però que no ho ha fet per pro­ble­mes de tra­mi­tació –ali­ens a l’Ajun­ta­ment– és el mil vega­des rei­vin­di­cat car­ril bici entre Celrà i Girona. El maig pas­sat, el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori va adju­di­car les obres per con­fi­gu­rar una nova via ciclista a Celrà, que seguirà el cor­re­dor de la C-66, per un import de 2,2 mili­ons d’euros. El nou eix tindrà 1,6 quilòmetres de lon­gi­tud, des de l’entrada al muni­cipi fins a con­nec­tar amb Girona.

També s’avança en la pos­si­bi­li­tat que Celrà tin­gui un pas­seig cen­tral que subs­ti­tu­eixi la car­re­tera que ara el tra­vessa pel mig. La Gene­ra­li­tat està redac­tant el pro­jecte per cons­truir la vari­ant al nord del muni­cipi. La futura vari­ant des­viarà molts dels vehi­cles que pas­sen pel cen­tre del poble a través de la C-66 cap al sec­tor on hi ha un cen­te­nar d’empre­ses. La titu­la­ri­tat d’aquesta via pas­sa­ria a ser de la Gene­ra­li­tat, men­tre que el vial de la C-66 que ara separa el poble pas­sa­ria a ser de titu­la­ri­tat muni­ci­pal.

D’altra banda, s’està pen­dent de les obres a la depu­ra­dora, que havien de començar el maig pas­sat i que s’havien d’allar­gar deu mesos. Segons l’alcalde, aquest mes sem­bla que podran fer l’acte de replan­teig per començar les obres. També s’ha retar­dat per qüesti­ons de per­mi­sos.

Pel que fa a les actu­a­ci­ons en l’àmbit muni­ci­pal, en què l’Ajun­ta­ment sí que pot actuar, des­taca la trans­for­mació que s’està por­tant a terme a la plaça del Mer­cat per ade­quar aquest espai als usos que se li han donat dar­re­ra­ment, i que ha comp­tat amb la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana a l’hora de ser dis­se­nyat.

També hi ha nove­tats en el sis­tema viari. Es pre­veu fer una rotonda a la zona del car­rer Aumet, que va des de la zona resi­den­cial nova fins a les esco­les.

Terra de castells
El castell de Palagret, el castell de Celrà i el castell de Barbavella. Precisament pel seu paper de xarnera o de porta entre una zona i una altra, a Celrà hi havia diversos castells que controlaven el pas dels qui anaven amunt i avall del que ara es coneix com la llera del Ter. Una de les grans construccions del poble, la majestuosa torre Desvern de Celrà, serà l’escenari del nou centre d’interpretació de les Gavarres. Es tracta d’un espai museístic que se centrarà en la flora i la fauna del massís i inclourà un recorregut sobre l’evolució de la seva seu, la torre Desvern. L’espai, als baixos de la torre, inclourà una secció sobre natura i una altra sobre història. També hi ha projectes per a l’edifici de Can Cors, al nucli antic. S’està estudiant obrir la zona del bar. Aquest podria ser un començament per dinamitzar el nucli antic. Fer-hi un lloc de restauració, aixecar la primer planta per fer-hi una sala d’exposicions i de conferències.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia