Política

Carles Motas López

Alcalde de Sant Feliu de Guíxols (Tots per Sant Feliu)

“El Thyssen de Barcelona pot fer més viable el museu a Sant Feliu”

“Es generarien economies d’escala per estalviar costos que si no hauríem d’assumir en solitari: la restauració d’obres, etc.”

“Les regles de despesa [estatals] ens limiten la capacitat inversora i ens condicionen. Penso que és una injustícia”

És el primer cop que l’Ajuntament ha invertit en sòl per crear pisos protegits de lloguer assequible

L’alcalde gui­xo­lenc afronta la segona mei­tat del ter­cer man­dat amb el repte d’impli­car la Gene­ra­li­tat en la pro­moció d’habi­tat­ges de llo­guer asse­qui­ble al muni­cipi, a més de con­ti­nuar avançant en el Museu Car­men Thys­sen a la població.

Ha apro­vat pres­su­post amb el PSC i el suport d’ERC, però no de cap dels altres grups.
ERC aquest cop ha vol­gut inci­dir en el pres­su­post, però saben, tots els grups, que tenen les por­tes ober­tes per fer apor­ta­ci­ons i cons­truir en posi­tiu. Alguns opten per negar aquesta evidència, però en mol­tes coses dels pro­gra­mes de l’opo­sició també podem coin­ci­dir. La gran queixa que tinc del pres­su­post, però, és haver d’incor­po­rar i assu­mir les regles de des­pesa que ens limi­ten la capa­ci­tat inver­sora i ens con­di­ci­o­nen molt. Penso que és una injustícia que els muni­ci­pis hàgim de cobrir els dèficits d’altres admi­nis­tra­ci­ons i s’atempta con­tra la Carta Euro­pea dels Muni­ci­pis. Són els nos­tres diners, els nos­tres estal­vis.
Peri­llen les inver­si­ons?
Tin­drem un balanç pres­su­pos­tari posi­tiu al març, i podrem incor­po­rar-hi part de roma­nents. Però és un sis­tema per­vers, perquè només pots incre­men­tar la des­pesa si fas créixer els ingres­sos, encara que ja tin­guis els diners.
Es pene­deix de no haver gas­tat abans més part d’aquest roma­nents?
No, perquè tam­poc teníem capa­ci­tat per tra­mi­tar més pro­jec­tes i obres. Però estem sane­jats i ens reser­vem la capa­ci­tat d’endeu­ta­ment per a quan toqui, com ara per al futur pavelló poli­va­lent.
O el museu Thys­sen...
Aquí man­te­nim l’aposta perquè l’apor­tació muni­ci­pal sigui la mínima pos­si­ble.
Com està el pro­jecte? Hi ha hagut veus que diuen que pot peri­llar davant el museu pri­vat anun­ciat a Bar­ce­lona.
L’any pas­sat ja vam deci­dir afron­tar el pro­jecte en fases: dos trams, per donar sor­tida als recur­sos que ja tenim. Són 13 mili­ons d’euros en total, i en tenim sis de garan­tits. Ales­ho­res, hem encar­re­gat una sepa­rata [o divisió] de les obres per començar amb la reforma del mones­tir, amb col·labo­ració de la Gene­ra­li­tat, i el volem treure a sub­hasta en els pròxims mesos. Però el nou museu a Bar­ce­lona també ens pot aju­dar per a la via­bi­li­tat futura del pro­jecte a Sant Feliu.
En quin sen­tit?
Es gene­ra­rien eco­no­mies d’escala per estal­viar cos­tos que si no hauríem d’assu­mir en soli­tari: la res­tau­ració i con­ser­vació d’obres, o la pro­ducció i orga­nit­zació d’expo­si­ci­ons tem­po­rals. És el mateix cas que et pots tro­bar amb les repre­sen­ta­ci­ons d’espec­ta­cles tea­trals o escènics que des de Bar­ce­lona podem gau­dir aquí o en altres pobla­ci­ons, amb un preu molt menor. Un cop obert, el museu podria sobre­car­re­gar el pres­su­post muni­ci­pal pel que fa al man­te­ni­ment, i d’aquesta manera ens en podrem bene­fi­ciar. Són dos pro­jec­tes dife­rents: el de Bar­ce­lona, pri­vat, i el nos­tre, públic. Però poden ser per­fec­ta­ment com­ple­men­ta­ris.
S’atre­veix a posar ter­mi­nis?
Hem par­lat amb totes les admi­nis­tra­ci­ons que han com­promès finançament: la Dipu­tació de Girona i la Gene­ra­li­tat. Conei­xen l’estat del pro­jecte i ens hem posat de límit l’any 2027 per tenir enlles­tida aquesta pri­mera part, necessària, que és la reforma de l’edi­fici del mones­tir.
Con­ti­nua fal­tant-hi el govern de l’Estat.
No hi és. Fa molts anys que l’espe­rem, però no acaba d’arri­bar mai i no podem ajor­nar més el pro­jecte. Dema­na­rem als grups polítics cata­lans al Congrés si poden donar-nos un cop de mà i esgar­ra­par alguna par­tida en les nego­ci­a­ci­ons de pres­su­pos­tos de l’Estat. Anys enrere, per exem­ple, el PDe­CAT va acon­se­guir que s’hi con­sig­nes­sin 500.000 euros. Però també assu­mim que sem­bla com­pli­cat que hi hagi pres­su­post, igual que a la Gene­ra­li­tat.
Quins altres grans pro­jec­tes té ara mateix sobre la taula?
El gran tema que volem pri­o­rit­zar aquest man­dat és la cre­ació d’habi­tatge. N’hem par­lat amb la con­se­llera Sílvia Pane­que, el dele­gat ter­ri­to­rial i d’altres alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat per posar a la seva dis­po­sició els ter­renys que hem adqui­rit. Volem seguir el mateix pro­ce­di­ment d’altres muni­ci­pis on s’estan acti­vant pro­mo­ci­ons, i si la Gene­ra­li­tat acon­se­gueix apro­var pres­su­post, podríem aspi­rar a rebre finançament. La dar­rera inversió en habi­tatge pro­te­git de la Gene­ra­li­tat a Sant Feliu de Guíxols es va acti­var el 2008. Des d’aquell moment no se n’ha fet cap més. I és el pri­mer cop que l’Ajun­ta­ment haurà inver­tit en sòl per crear pisos pro­te­gits de llo­guer asse­qui­ble.
A qui els volen adreçar?
Volem que hi hagi un per­cen­tatge reser­vat per a l’eman­ci­pació de joves. Però també una part impor­tant per a d’altres famílies que no tro­ben pisos de llo­guer asse­qui­ble. L’accés a l’habi­tatge és un pro­blema trans­ver­sal i inter­ge­ne­ra­ci­o­nal, i l’altre col·lec­tiu que no obli­dem és el de les per­so­nes grans o amb alguna dis­ca­pa­ci­tat que no els impe­deix con­ti­nuar sent autònomes. Mira­rem de con­ci­liar-ho tot. És una de les pri­o­ri­tats del man­dat, i per això ja hi vam des­ti­nar prop d’un milió d’euros l’any pas­sat. I pre­pa­rem una modi­fi­cació del pla gene­ral per garan­tir que en aques­tes par­cel·les només s’hi puguin fer habi­tat­ges públics.
La Gene­ra­li­tat hi par­ti­ci­parà, doncs?
Caldrà urba­nit­zar entorns i espais lliu­res, però aques­tes pro­mo­ci­ons poden ser­vir al govern català per demos­trar que en un muni­cipi del lito­ral de la Costa Brava, enmig de la pressió de l’habi­tatge d’ús turístic, es poden cons­truir 78 habi­tat­ges de llo­guer pro­te­git.
L’altra bona notícia per als muni­ci­pis és l’anunci del nou pla d’obres finançat pel govern català. A què el des­ti­na­ran?
En aquest cas estem sor­pre­sos, en el bon sen­tit, perquè ens han assig­nat 780.000 euros. I els volem des­ti­nar a reur­ba­nit­zar el tram pen­dent del car­rer Santa Mag­da­lena, entre la car­re­tera de Girona i el car­rer Girona. Si es con­firmés, supo­sa­ria el 50% del cost i voldríem començar les obres a final d’any. Tenim el pro­jecte exe­cu­tiu fet des del 2023 i només cal­dria ajus­tar preus. Un cop arran­jat aquest car­rer, també voldríem abor­dar la reur­ba­nit­zació del car­rer Joan Mara­gall.
Si es des­en­ca­lla el nou pla de bar­ris, tenen algun pro­jecte?
Si s’obre una línia de sub­ven­ci­ons, hi pre­sen­ta­rem la can­di­da­tura de millora del barri del Sot dels Canyers.
Ha fet retocs en el car­tipàs i alguns grups els han posat en qüestió.
El grup d’ERC n’estava al cas, i man­te­nim la filo­so­fia, o la línia que ja havíem seguit des d’inici de man­dat, amb la nova figura de regi­dors adjunts perquè l’Ale­xis Cubó anés adqui­rint l’experiència i conei­xe­ments neces­sa­ris en l’àrea d’Hisenda. Pas­sat un any, ara s’alter­nen els papers amb en Josep Muñoz [soci de govern pel PSC], que fins ara estava al cap­da­vant i serà adjunt fins a final de man­dat. Pel que fa a Núria Cuc­ha­rero com a por­ta­veu del govern, ens dona una veu més al ple, i en Josep Saballs se cen­trarà a fer de por­ta­veu de Tots per Sant Feliu, tot sepa­rant els dos rols, el polític del més ins­ti­tu­ci­o­nal.
L’opo­sició ha estat molt crítica i ha fet acció con­junta per recla­mar més visi­bi­li­tat als mit­jans muni­ci­pals. Han resolt la qüestió?
No pre­ve­iem can­vis en les polítiques de comu­ni­cació. I la nos­tra obli­gació, davant les crítiques de si comu­ni­quem massa en xar­xes, és man­te­nir infor­mada la ciu­ta­da­nia sobre l’acció de govern. Altres muni­ci­pis estan copi­ant-nos fórmu­les: abans no feia vídeos cap alcalde i ara cada cop són més els que en fan.
ERC, però, ha apar­cat les crítiques i del suport als comp­tes, per exem­ple, han des­ta­cat que han incor­po­rat la reforma d’algu­nes pla­ces, com les de Sal­va­dor Espriu o Gaziel. Quan les faran?
Encar­re­ga­rem avant­pro­jec­tes perquè és cert que són millo­ra­bles. Hauríem de ten­dir cap a espais més verds i per­me­a­bles, menys durs. Però no és l’únic acord: també coin­ci­dim, per exem­ple, que cal un esforç per millo­rar l’asfal­tatge de car­rers, i el farem, o que inver­ti­rem encara més en les esco­les muni­ci­pals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia