Política

La crònica

Collboni, Carmena i ‘el viejo profesor’ de fons

La relació entre Bar­ce­lona i Madrid es pot dir que sem­pre ha bas­cu­lat entre dos estats d’ànim ele­men­tals o pri­ma­ris, com són el de la riva­li­tat i el recel mutu. A par­tir d’aquí, i hono­rant la millor tra­dició fut­bo­lera del clàssic que pro­ta­go­nit­zen els seus dos equips ense­nya, el diàleg entre totes dues ciu­tats massa sovint ha estat el més sem­blant a una pica­ba­ra­lla de cunyats a peu de barra de bar, amb més rauxa –“Madrid ens roba”– que no seny. Això no exclou, però, que, en certs moments o períodes molt con­crets de la història, una urbs o l’altra s’hagi mirat l’altra amb una certa enveja o admi­ració. Un exem­ple de manual és el dels Jocs Olímpics, on des de la Puerta de Sol i roda­lies no es van esca­ti­mar ama­nyacs cap a aquell procés de trans­for­mació i lide­ratge capi­ta­ne­jat per Pas­qual Mara­gall. En pro­porció inversa, des de la bur­ge­sia pro­gre bar­ce­lo­nina sem­pre s’ha con­tex­tu­a­lit­zat, amb un punt d’entre enca­te­ri­na­ment i ingenuïtat, aque­lla figura que va ser Enri­que Tierno Galván, l’alcalde de Madrid entre 1979 i 1986, que cri­dava: “El que no esté colo­cado, que se colo­que”, i que, com tan­tes altres per­so­nat­ges públics, en el fons té molts més mati­sos que els que la his­to­ri­o­gra­fia ofi­ci­a­lista s’ha encar­re­gat d’exalçar.

Jus­ta­ment ara, un lli­bre del que entre altres coses va ser dipu­tat del PSC Àlex Mas­llo­rens, i que porta per títol Els papers de Tierno Galván, es pro­posa fer una intros­pecció a l’obra i la per­so­na­li­tat pos­si­ble­ment menys com­pla­ent del viejo pro­fe­sor. L’obra es va pre­sen­tar ahir en el més ofi­cial dels actes pos­si­bles, al Saló de Cent de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i en un for­mat de con­versa enllau­nada entre l’alcalde local, Jaume Coll­boni, i la que va ser cap del govern local de Madrid Manu­ela Car­mena. Mal­grat els intents per con­ver­tir la cita en un al·legat ins­ti­tu­ci­o­nal en con­tra de l’extrema dreta i d’Elon Musk –fent patent la curi­osa fixació que sen­ten alguns per un mag­nat al qual no paren de fer publi­ci­tat gratuïta par­lant-ne a tota hora i arreu–, durant l’esde­ve­ni­ment també es va par­lar de totes dues urbs, de què suposa ges­ti­o­nar-les i de la política del moment. A par­tir de la cer­tesa que Car­mena és d’aquells espe­rits lliu­res que apli­quen aque­lla màxima que dicta tu pre­gunta’m el que vul­guis, que jo expli­caré el que em sem­bli, l’exal­cal­dessa va mos­trar el “dolor” que li causa “que alguns apro­fi­tin els seus càrrecs a les ins­ti­tu­ci­ons per atiar l’odi entre ter­ri­to­ris” en una crítica que, dei­xada anar així, tant es podria enten­dre que anava adreçada a Puig­de­mont, Ayuso, Abas­cal o Feijóo, o a tots alhora. Sobre Tierno Galván, va recal­car que va ser el bat­lle “que va rein­ven­tar Madrid” i el va endreçar urbanísti­ca­ment a través del pla, tute­lat ales­ho­res pel marit de l’exal­cal­dessa, que va “orde­nar” el seu crei­xe­ment. Coll­boni, ora­dor fi, va apro­fi­tar aquest fil per recor­dar que en aque­lla època, la dels adve­ni­ments dels ajun­ta­ments democràtics, en què les ciu­tats com a tals estan pràcti­ca­ment per fer, la relació entre totes dues capi­tals va ser espe­ci­al­ment fluïda, “ja que hi havia interes­sos comuns a defen­sar davant l’exe­cu­tiu de la UCD i també afi­ni­tat ideològica entre els seus governs locals”. Un fet, el de la com­pli­ci­tat política, que ara no es dona amb el Madrid de Martínez-Almeida, però que tot i això inten­ten “man­te­nir una bona relació ins­ti­tu­ci­o­nal”, segons va apun­tar el bat­lle bar­ce­loní, que també va reve­lar que tots dos con­sis­to­ris estan nego­ci­ant “can­vis nor­ma­tius amb l’Estat”: “Per tenir ins­tru­ments pro­pis per fer front als grans rep­tes que ens venen… Això pot mar­car un punt de retro­ba­ment”, va reblar Coll­boni. De l’enfron­ta­ment a la fre­dor per aca­bar anhe­lant una con­lle­van­cia digna. La història de dues ciu­tats, un país i també un moment, l’actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia