James D. Bindenagel
Diplomàtic dels EUA
“Alemanya no s’ha alineat amb l’interès europeu”
“Scholz ha perseguit més els interessos alemanys que no pas els comunitaris. Mentre això continuï, Europa serà dèbil”
“La força d’Europa resideix en la seva capacitat d’actuar en conjunt. Una UE cohesionada pot ser més gran que els EUA”
Convertir Twitter en una plataforma de propaganda per a l’extrema dreta no és llibertat d’expressió
Estem en un canvi d’època [...] podem esperar un retorn a la llei de la selva, on els més forts prevaldran
Amb Trump, es podrien establir punts d’entesa en comerç, tecnologia i defensa
Depèn de nosaltres esbrinar com mantenir la unitat entre la UE i els EUA; aquest és el repte
El clima d’inestabilitat que es percep de forma permanent a escala global també s’ha instal·lat a Alemanya. Després de setze anys ininterromputs d’un govern liderat per la cristianodemòcrata Angela Merkel, el nou canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, s’ha vist forçat a convocar eleccions anticipades per desavinences amb els socis de govern i a posar fi a la legislatura de manera prematura. Els comicis a la principal economia europea arriben en un moment clau per al Vell Continent, cada cop més dividit i que, alhora, debat sobre com actuar per continuar sent un actor rellevant dins el tauler geopolític. Davant aquest context, l’exambaixador dels EUA a Berlín James D. Bindenagel reclama un major alineament dels interessos dels Vint-i-Set i el manteniment d’una forta cooperació transatlàntica per evitar que el món es converteixi en un lloc on imperi la llei del més fort.
La Unió Europea (UE) va celebrar eleccions al juny i ara s’acosten les alemanyes. Són les segones més importants que les primeres, per a Europa?
La reelecció de Von der Leyen ha aportat estabilitat i continuïtat, i això és molt important per afrontar altres canvis en l’àmbit nacional. Les eleccions alemanyes són crítiques per determinar el lideratge europeu en un context en què Europa afronta el repte d’actuar de manera conjunta. Alemanya hi juga un paper molt important, però amb ella sola no n’hi ha prou, necessita ser part d’una Europa que funcioni sota un mercat únic.
És evident que la Unió Europea necessita més cohesió, però Alemanya és un dels països que sovint s’hi mostra més reticent. Podria haver-hi un canvi de mentalitat després d’aquestes eleccions, i més tenint en compte el context geopolític actual?
Els alemanys han de fer front a unes dependències, com per exemple del gas rus, que també són europees. I la darrera coalició liderada per Scholz ha perseguit els interessos alemanys, més que no pas els europeus. En la mesura que això continuï, Europa serà dèbil i Alemanya no serà capaç de carregar tot el pes que significa liderar Europa. La incògnita és si el país pot alinear-se amb la Comissió Europea i treballar per la unitat al Consell perquè, fins ara, els interessos alemanys clarament no han estat totalment alineats amb els de la Unió Europea.
Les enquestes assenyalen una victòria de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que atorgaria la cancelleria a Friedrich Merz. En un context de manca de lideratge a la UE, podria Merz esdevenir un nou líder de referència per al bloc comunitari?
Merz és certament un polític fort amb idees molt clares, però té un problema, i és que necessitarà una coalició. En aquest sentit, el seu no serà un govern fort i unificat, sinó que mantindrà constants discussions. Bona prova d’això ha estat el recent debat migratori al país, on la CDU ha proposat canvis amb el suport dels vots de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD). Si la seva intenció és dividir AfD i intentar eliminar alguns dels seus trets d’extrema dreta, es tracta d’una opció molt arriscada.
Percep Merz com una personalitat que es pot fer forta i ser un interlocutor important amb potències com els EUA, especialment després de l’arribada de Trump?
Crec que és interessant tornar a la seva proposta sobre migració que va tenir el suport d’AfD. La reacció va ser la de desenes de milers de persones manifestant-se arreu del país i la de partits com els Verds i els socialdemòcrates oposant-se a la idea de trencar el cordó sanitari amb l’extrema dreta. Ara mateix, no veig un fort lideratge d’Alemanya a Europa, sobretot tenint en compte el context a tot el continent. En l’escenari de les relacions transatlàntiques amb Trump, l’eix francoalemany no ha estat allà en els primers dies de mandat. De fet, quin líder europeu va assistir a la presa de possessió de Trump?
Giorgia Meloni...
Exacte, l’única. Des del punt de vista de Trump, si mires a Europa no et fixes en Von der Leyen, França, Alemanya o Tusk a Polònia, sinó que penses en Meloni. Fins que no hi hagi unitat a Europa, i aquest és el repte de Von der Leyen i del Consell Europeu, Europa no tindrà força.
Assumint que Merz serà canceller, els líders de la Comissió Europea i de la principal economia del Vell Continent seran alemanys i del mateix partit. Pot això beneficiar la UE d’alguna manera?
És cert que els dos són alemanys, però representen diferents interessos. Von der Leyen vetlla pels interessos europeus en global, i Merz representarà els alemanys. A menys que els uns i els altres estiguin alineats, no espero grans canvis. L’any passat vam veure com Alemanya rebutjava l’increment dels aranzels als fabricants de vehicles elèctrics xinesos proposats per la Comissió Europea. A hores d’ara no comptaria amb Alemanya i Merz per ser els líders d’Europa. El lideratge dependrà de la unitat dels europeus en el seu conjunt.
Precisament, Trump ha generat molts titulars i un gran rebombori en els primers dies del seu mandat. Tenint en compte que Alemanya anirà cap a posicions més conservadores, poden ell i Merz trobar punts en comú que puguin fer de nou més estreta la col·laboració transatlàntica?
Trump genera caos, incertesa i por. És el seu mètode i se sent orgullós de ser impredictible. I ara mateix no està interessat a restablir o mantenir polítiques internacionals. Un dia decideix que aprovarà nous aranzels i l’endemà els paralitza. Cap europeu pot predir què farà i, per tant, es fa molt difícil establir-hi relacions polítiques. On sí que es podrien establir punts d’entesa seria en àmbits com ara el comerç, la tecnologia i la defensa, que són tres qüestions que sempre han impulsat la relació transatlàntica.
Von der Leyen encara no s’ha trobat amb Trump. Amb una Alemanya ‘a priori’ més en sintonia amb la cap de la Comissió, es pot esperar algun canvi en aquest sentit?
No crec que Trump estigui interessat en una reunió. L’única cosa que captaria el seu interès seria una major unitat europea en termes de seguretat. Aquesta és realment la força d’Europa, la seva capacitat d’actuar en conjunt. I això no ho lidera un sol país. Alemanya és massa petita, però una UE cohesionada pot ser més gran que els americans, i pensar en aquests termes pot fer que les posicions es tornin a apropar.
Qui hauria de representar aquesta unitat?
No crec que sigui una sola veu. L’opció lògica seria Von der Leyen, però a Trump no li agrada. Fins que els europeus no li donin ple suport i diguin clarament que ella és la veu escollida, la representació continuarà sent una barreja entre França, Alemanya, Polònia i d’altres. I el pitjor que es pot fer és tenir líders anant a títol individual als EUA i autoproclamant que parlen en nom d’Europa.
Un altre gran protagonista d’aquesta campanya ha estat el propietari d’X i fundador de Tesla, Elon Musk, que ha expressat obertament el seu suport a AfD i els ha ofert plataformes per promoure els seus missatges ultraconservadors. Les seves accions es podrien emmarcar en la llibertat d’expressió, o es pot arribar a parlar d’interferència?
Musk va adquirir Twitter i la va convertir en una plataforma de propaganda per a l’extrema dreta. Això no és llibertat d’expressió, és propaganda, per molt que ell digui el contrari. Per descomptat que la població alemanya té el dret a expressar-se lliurement, fins i tot Scholz va dir que sí, que els multimilionaris també parlen. Ara bé, també va recordar que els multimilionaris no governen un país.
Alemanya i la UE han estat massa permissives amb Musk?
Accions com l’entrevista de Musk a X amb la candidata d’AfD, Alice Weidel, van ser simplement això, una entrevista. Alemanya té lleis molt estrictes sobre la contribució financera en les eleccions i, per tant, és molt menys probable que sigui capaç de comprar unes eleccions com va poder fer en el cas de Trump, amb una contribució de més de 250 milions de dòlars. És cert que Alemanya té menys capacitats per parar-li els peus, però, per altra banda, el país també pot evidenciar de forma més clara en el debat públic que Musk està promovent una operació il·liberal d’extrema dreta.
L’etapa del govern de Merkel va durar 16 anys, mentre que la del canceller Scholz n’ha durat tres i no ha arribat a completar la legislatura; els alemanys han d’esperar temps convulsos dins el nou futur govern o, per contra, un retorn a l’estabilitat política?
Malgrat les dependències estratègiques de Rússia, la Xina i de la seguretat dels EUA, el país va experimentar una situació molt estable. Ara, però, ha canviat completament. Ja no és qüestió de si governa la CDU o si governen els socialdemòcrates de l’SPD, sinó de la capacitat d’Alemanya i d’Europa de reduir les seves dependències. És un problema compartit, i tant els alemanys com els europeus han de prendre una decisió. Volen continuar reivindicant la identitat europea, o volen ser irrellevants?
Bé és cert que Alemanya, des de principis d’aquest segle, s’ha erigit en el paradigma d’estabilitat. És aquest un concepte que ja no existeix en el món d’avui i que hauríem de començar a oblidar?
Som en un canvi d’època. És difícil saber en quin punt ens trobem exactament, però és el final d’una era i no tornarem enrere. L’ordre internacional liderat per Washington està canviant i desconeixem l’impacte que tindran les dinàmiques entre la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord. Aquests països estan cooperant, i depèn de nosaltres esbrinar com mantenim la unitat entre els EUA i Europa, aquest és el gran repte que tenim per davant. I a menys que no dissuadim aquestes potències, podem esperar un retorn a la llei de la selva, on els més forts són els que acabaran prevalent. Hem d’entendre que ens trobem enmig d’un canvi ètic. Cal tenir una economia forta, una cooperació política a Europa i superar el repte constitucional als EUA. Serà aleshores quan podrem avançar o, en cas contrari, enfrontar-nos a un món més conflictiu.
Perfil
Testimoni de la caiguda del mur de Berlín i ambaixador de Clinton
Albert CadanetJames D. Bindenagel (1949) és un destacat diplomàtic nord-americà amb un fort vincle amb Alemanya. Graduat en ciències polítiques i màster en administració pública als EUA, té una àmplia experiència en l’àmbit de les relacions internacionals, una carrera que va iniciar durant la dècada dels setanta i que el va portar a ocupar diversos càrrecs dins l’administració nord-americana al llarg de tres dècades. Durant la caiguda del mur de Berlín, Bindenagel actuava com a subcap de la missió estatunidenca a l’Alemanya de l’Est, una posició des de la qual va contribuir a la negociació per a la reunificació d’Alemanya. La fita més rellevant de la seva carrera diplomàtica va ser quan el llavors president dels EUA, Bill Clinton, va nomenar-lo ambaixador a Alemanya, un càrrec que va ocupar entre els anys 1996 i 1997. També veterà de l’exèrcit nord-americà, actualment es dedica al món acadèmic i és professor emèrit de la Universitat de Bonn i col·laborador del laboratori d’idees German Marshall Fund, un centre amb seus a Brussel·les, Berlín i Washington, entre d’altres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.