Política

Quan el nom no fa la cosa

Besalú és el centre proveïdor de serveis per als veïns de Sant Ferriol, Beuda i Maià de Montcal

Fa anys es va sospesar demanar que aquest territori fos considerat la subcomarca de la Baixa Garrotxa

L’actual alcalde fa temps que reclama mancomunar la gestió d’alguns dels serveis

Només es tracta, potser, que s’entenguin els alcaldes de Besalú, Sant Ferriol, Beuda i Maià

Quan a prin­ci­pis d’aquest segle l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va pro­po­sar crear la comarca de la Baixa Gar­rotxa, va ence­tar un encès debat cana­lit­zat a les pla­nes d’aquest diari. El seu rao­na­ment era molt lògic: Besalú és un poble que dona molts dels ser­veis públics als muni­ci­pis veïns. Uti­lit­zant el llen­guatge d’aque­lla època de l’alcalde, fa de capi­tal de Sant Fer­riol, Beuda i Maià de Mont­cal. De fet, per pro­xi­mi­tat, des­plaçar-se a Banyo­les –en aquell moment no havia entrat en ser­vei tot el tram de l’auto­via A-26 fins a Olot– era molt més fàcil. Cal tenir en compte que la comu­ni­cació entre la Gar­rotxa i el Pla de l’Estany només és per car­re­tera.

Les dades regis­tra­des per l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya aju­den a enten­dre la pre­o­cu­pació de l’alcalde. Besalú té una den­si­tat de població de 522,7 habi­tants per quilòmetre qua­drat –les últi­mes dades d’aquest orga­nisme de la Gene­ra­li­tat són del 2021– i, en canvi, la de Sant Fer­riol és de 5,6 habi­tants per quilòmetre qua­drat; la de Beuda, de 5,7, i la de Maià de Mont­cal, de 28,2. Si es tenen en compte els veïns gar­rot­xins del nord de Besalú, les xifres són pro­por­ci­o­nal­ment simi­lars: Arge­la­guer té una den­si­tat de població de 36 habi­tants per quilòmetre qua­drat; Tor­tellà, de 74,8, Sales de Lli­erca, de 4,4; Mon­ta­gut i Oix, de 10,07, i Sant Jaume de Lli­erca, de 126,1. A més, els ajun­ta­ments dels muni­ci­pis on els seus veïns més ser­veis uti­lit­zen a Besalú tenen uns pres­su­pos­tos molt modes­tos: Sant Fer­riol, d’una mit­jana de 0,434 mili­ons; Maià de Mont­cal, de 0,663, i Beuda, de 0,691. En tots tres casos, bona part de les des­pe­ses són per a per­so­nal i des­pesa cor­rent.

Tot ple­gat demos­tra –i, a més, té lògica– que Besalú fa les fun­ci­ons d’una capi­tal de comarca o, més ben dit, que és el cen­tre de ser­veis dels muni­ci­pis de la roda­lia. Des de la llar d’infants fins al bat­xi­lle­rat, els infants i joves en edat d’esco­la­rit­zació obli­gatòria van a l’ins­ti­tut escola Sal­va­dor Vilar­rasa, l’àrea bàsica de salut que hi ha al poble dona ser­vei als muni­ci­pis men­ci­o­nats ante­ri­or­ment, però també als de Mon­ta­gut i Oix, Sant Jaume de Lli­erca, Tor­tellà i Arge­la­guer, i hi ha molts altres ser­veis muni­ci­pals amb usu­a­ris de la roda­lia: l’escola de música, el pavelló, la pis­cina i les altres ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, la bibli­o­teca, etc.

La petició d’una comarca o d’una sub­co­marca pròpia per a Besalú, Sant Fer­riol, Beuda i Maià de Mont­cal, segu­ra­ment, va ser al seu moment una manera d’atraure l’atenció sobre una pro­blemàtica que ofe­gava Besalú. Sigui com sigui, en el rere­fons hi ha la neces­si­tat de man­co­mu­nar ser­veis entre aquests qua­tre muni­ci­pis. A part dels ja citats, també hi ha els de pro­xi­mi­tat en l’àmbit social i, fins i tot, els de l’àmbit de la pro­moció econòmica, tant en el sec­tor del turisme com en el del foment de les acti­vi­tats econòmiques i la gestió de l’espai dedi­cat a aques­tes acti­vi­tats.

No és qüestió de nom

Pot­ser es tracta només d’enten­dre’s entre els qua­tre alcal­des i de fer encara més exten­si­bles les polítiques del Con­sell Comar­cal de la Gar­rotxa als muni­ci­pis. Per tant, no és el tema del nom, sinó d’una política comar­cal més expan­siva a tots els muni­ci­pis. De fet, l’alcalde, a la vegada que reclama que el Con­sell Comar­cal faci un esforç per donar suport als muni­ci­pis, reco­neix que ja s’està pro­duint en els dar­rers mesos.

Així doncs, per exem­ple, a Besalú han dema­nat durant els últims anys una par­ti­ci­pació més directa del Con­sorci d’Acció Social de la Gar­rotxa amb noves polítiques que arri­bin a tots els muni­ci­pis amb totes les garan­ties i amb totes les con­seqüències. També hi han insis­tit en l’àmbit de la dina­mit­zació econòmica, tot i que en aquest sen­tit indi­quen que els nous plan­te­ja­ments de l’Agència d’Inno­vació i Desen­vo­lu­pa­ment de la Gar­rotxa, DinàmiG, ja van en la bona línia.

Els ajun­ta­ments han d’assu­mir la gestió de temes pro­pis i d’altres que no són estri­ca­ment de la seva com­petència, com, per exem­ple, les llars d’infants o, en el cas de Besalú, el man­te­ni­ment de l’ins­ti­tut escola, però que els assu­mei­xen per una qüestió d’eficiència. En aquest con­text, els alcal­des de la zona man­te­nen que no hau­ria de ser difícil arti­cu­lar un sis­tema legal per dema­nar i, en el seu cas, exi­gir, deter­mi­na­des con­tra­pres­ta­ci­ons.

Quant als ser­veis que són com­petència de la Gene­ra­li­tat, com els Mos­sos, Besalú sem­pre ha remar­cat que són una cruïlla de comu­ni­ca­ci­ons entre el trànsit que prové –o s’hi diri­geix– de Girona i Banyo­les, Figue­res, Olot i el Ripollès pels túnels del Cap­sa­costa. El poble és, doncs, un punt viari de pas de molts de vehi­cles i un punt on, sem­pre segons els dife­rents ajun­ta­ments de torn, cal incre­men­tar la presència poli­cial, tant per temes de segu­re­tat en el trànsit com de segu­re­tat ciu­ta­dana. La petició besa­lu­enca va més enllà de les càmeres de con­trol de matrícules que s’hi han ins­tal·lat pel fet de ser l’accés sud prin­ci­pal a la Gar­rotxa. Així mateix, l’Ajun­ta­ment ha lamen­tat en més d’una ocasió que hagi de con­ti­nuar finançant part de l’extensió de l’àrea ter­ri­to­rial de trans­port de Girona.

Fins al Mont o des del Mont

Des del punt de vista turístic, Besalú és un dels prin­ci­pals punts d’atracció gràcies al con­junt històric medi­e­val i al barri jueu, amb un dels qua­tre banys jueus que es pre­ser­ven a Europa. Amb aquest punt de par­tida i el poble com a prin­ci­pal cen­tre de ser­veis turístics, els muni­ci­pis de l’entorn poden com­ple­tar aquesta oferta amb altres atrac­tius. El de Beuda ofe­reix l’església del Sant Sepul­cre de Palera, del segle XI, un lloc de pele­gri­natge i devoció popu­lar des del segle XII, quan el papa Gelasi II va ator­gar indulgències als visi­tants. A més, té l’església romànica de Sant Fèlix i nom­bro­sos iti­ne­ra­ris a l’entorn de la Mare de Déu del Mont, que, per si mateix, és un punt ver­da­guerià, excur­si­o­nista i espi­ri­tual de pri­mer ordre. Els iti­ne­ra­ris natu­rals, molts vin­cu­lats al Mont, són l’atrac­tiu de Maià de Mont­cal. Els de Sant Fer­riol s’ubi­quen a la banda opo­sada. Als tres muni­ci­pis hi ha mol­tes ermi­tes, a part de les ja cita­des de Beuda.

Una vila que fa de xarnera
Besalú ha estat des de l’època dels romans un punt estratègic de la geografia gironina, des que la via Ànnia el va convertir en pas obligat entre la muntanya i el litoral. Un exemple d’aquesta rellevància és el seu mercat, que ja surt documentat l’any 1027, un mercat que, al segle XIV, era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona. Com que una part dels ingressos obtinguts al mercat es destinaven a comprar productes manufacturats a la mateixa vila, això va fer prosperar tot tipus de comerços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters, entre altres oficis. Va ser clau que Guifré el Pilós, a finals del segle XI, convertís Besalú en un comtat independent i separat de la influència del comtat de Girona, al qual pertanyia. Cap a l’any 1000, al final del domini carolingi, Besalú era ja un dels comtats catalans més importants. El seu territori anava des de les valls de Camprodon fins a les actuals Banyoles i Figueres i, al llarg de la seva història, el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Per entendre, doncs, el pes que tenia Besalú com a punt central d’aquest territori, cal tenir clar que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia