Política

Una plataforma es mobilitza per l'autonomia de Catalunya Nord

Catalunya Nord Decideix promou consultes populars per crear una “col·lectivitat territorial amb estatut particular” separada del Llenguadoc

L'entitat té el recolzament de diverses personalitats catalanes

La pla­ta­forma cívica Cata­lu­nya Nord Deci­deix (CND) ha començat una cam­pa­nya de reco­llida de sig­na­tu­res per dema­nar que Cata­lu­nya Nord esde­vin­gui una auto­no­mia dins l'estat francès. El propòsit d'aquesta ini­ci­a­tiva és apro­fi­tar el debat de la reforma ter­ri­to­rial obert a França –que pre­veu per al 2014 una redis­tri­bució de les regi­ons i els depar­ta­ments, per crear “una col·lec­ti­vi­tat ter­ri­to­rial cata­lana amb esta­tut par­ti­cu­lar al si de la República Fran­cesa”, que reflec­teixi millor la seva “espe­ci­fi­ci­tat cul­tu­ral i econòmica”.

Els seus pro­mo­tors recor­den que Còrsega ja es va sepa­rar de la regió de la Pro­vença-Alps -Costa Blava l'any 1975 i des de 1982 compta amb un esta­tut par­ti­cu­lar que té en con­si­de­ració la “seva història, la seva insu­la­ri­tat, i la seva rei­vin­di­cació d'una major auto­no­mia”. Per això, cre­uen que aquest esta­tut també seria apli­ca­ble a Cata­lu­nya Nord ja que està lli­gada a una regió, el Llen­gua­doc-Ros­selló, “que no té cap legi­ti­mi­tat històrica i cul­tu­ral”. A més, con­si­de­ren que tot i no ser una illa, la seva situ­ació geogràfica l'allu­nya de les grans infra­es­truc­tu­res i con­fe­reix al ter­ri­tori “un aïlla­ment pròxim a la insu­la­ri­tat”.

Cen­tra­lit­zació regi­o­nal

Davant la pos­si­bi­li­tat que el procés de des­cen­tra­lit­zació de l'Estat redundi en un reforçament del paper de les regi­ons davant dels depar­ta­ments, els ter­ri­to­ris amb un sen­ti­ment d'iden­ti­tat naci­o­nal més forta temen que se'ls inte­gri en una enti­tat regi­o­nal més o menys abs­tracta. És per això que la pla­ta­forma fa una crida a la mobi­lit­zació per evi­tar que el depar­ta­ment dels Piri­neus Ori­en­tals –l'uni­tat admi­nis­tra­tiva fran­cesa que agrupa les comar­ques cata­la­nes del nord– es dis­sol­gui en la regió del Llen­gua­doc-Ros­selló.

En aquest sen­tit, l'asso­ci­ació nord-cata­lana denun­cia que en els dar­rers anys s'està pro­duint una cen­tra­lit­zació cap a la capi­tal regi­o­nal, Mont­pe­ller, i que les inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res s'estan des­plaçant a l'òrbita d'aquesta ciu­tat. Entre altres cita l'aban­do­na­ment de l'aero­port de Per­pinyà en bene­fici dels de Mont­pe­ller i Car­cas­sona o que l'estació del TAV pre­vista a Ribe­sal­tes o al Soler hagi cai­gut del pro­jecte.

A més, adver­teix que la majo­ria de sub­ven­ci­ons es que­den a Mont­pe­ller, com per exem­ple en el cas de l'estadi d'aquesta ciu­tat, que ha rebut deu vega­des més inversió que l'Aimé Giral de Per­pinyà, on juga l'USAP. “Sen­zi­lla­ment, dema­nem no for­mar part de la regió Llen­gua­doc”, subrat­lla l'asso­ci­ació que afe­geix que cal tras­lla­dar més “com­petències” al depar­ta­ment.

L'enti­tat pre­cisa que la seva rei­vin­di­cació no és estric­ta­ment cata­la­nista sinó sobre­tot anti-cen­tra­lista. “No podem accep­tar que aquest sis­tema que afa­vo­reix l'èxode de les empre­ses, estu­di­ants, cen­tres de lleure o cen­tres de recerca con­tinuï. Cal reac­ci­o­nar”, subrat­lla. Per això, pro­posa orga­nit­zar referèndums popu­lars als muni­ci­pis nord-cata­lans perquè els ciu­ta­dans puguin expres­sar la seva opinió.

Suport de per­so­na­li­tats nord i sud-cata­la­nes

Els impul­sors d'aquesta ini­ci­a­tiva, que es va pre­sen­tar l'agost pas­sat a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu, a Prada de Con­flent, han reco­llit des d'ales­ho­res les adhe­si­ons de diver­ses enti­tats i per­so­na­li­tats nord-cata­la­nes, entre les quals el par­tit Uni­tat Cata­lana; l'alcalde de Font-rabi­osa, Pierre Batai­lle; el direc­tor de les esco­les Bres­sola, Joan Pere Le Bihan o l'escrip­tor Joan-Lluís Lluis. Així mateix, asse­nya­len que el seu movi­ment s'està inter­na­ci­o­na­lit­zant amb el recol­za­ment del pre­si­dent de la Xarxa de Resistència del Que­bec, Patrick Bour­ge­ois.

L'asso­ci­ació també des­taca que, més enllà del Pertús, ha obtin­gut el suport de par­tits i enti­tats de la soci­e­tat civil del Prin­ci­pat. Entre altres, des­ta­quen el dels diri­gents de for­ma­ci­ons cata­la­nis­tes com el pre­si­dent d'ERC, Joan Puig­cercós, el líder de Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista Joan Car­re­tero; el pre­si­dent del Par­tit Repu­blicà Català, Agustí Soler o Santi Vila­nova, d'Els Verds-Alter­na­tiva Verda. També remar­quen que tenen el recol­za­ment dels pro­mo­tors de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes i recor­den que for­men part de la “Coor­di­na­dora Naci­o­nal de les Pla­ta­for­mes Cata­la­nes”.

Per la seva banda, la Vegue­ria de Rea­gru­pa­ment a la Cata­lu­nya Nord ha negat tenir conei­xe­ment que Joan Car­re­tero hagi for­ma­lit­zat el seu suport a aquesta ini­ci­a­tiva i ha lamen­tat que els seus pro­mo­tors no els hagin infor­mat de la inclusió de mem­bres de la seva for­mació al llis­tat d'adhe­si­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.