David Madí es retira després de catapultar Mas al govern

No podia ser d'una altra manera. Amb un càlcul acu­rat del tempo, en la pri­mera exe­cu­tiva de CDC poste­rior a la victòria elec­to­ral, David Madí va anun­ciar al con­junt de la direcció que deixa la política per dedi­car-se a l'empresa pri­vada. Era una decisió que ja havia sos­pe­sat amb Artur Mas i avançat als inte­grants de l'ano­me­nat pinyol i als seus estrets col·labo­ra­dors. L'estra­teg dels con­ver­gents, pare de les tres cam­pa­nyes del Mas can­di­dat, es retira en el moment més àlgid de la seva tra­jectòria política: amb l'objec­tiu asso­lit de con­ver­tir el líder de CiU en el pròxim pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

“Ha estat el col·labo­ra­dor més pro­per, el més valuós i el més esti­mat”. Mas el va defi­nir amb aques­tes parau­les en la roda de premsa poste­rior a la reunió de la direcció. “Després de 13 anys col·labo­rant junts, per mi és una pèrdua molt dolo­rosa”, adme­tia. L'anunci va arren­car una ovació emo­ci­o­nada de l'exe­cu­tiva, que es va des­fer en dos llargs aplau­di­ments. El segon va ser per a Daniel Osàcar, el tre­so­rer del par­tit i de qui la fis­ca­lia ha dema­nat la impu­tació per la seva pre­sumpta relació amb el cas Millet. També va comu­ni­car la seva deter­mi­nació de dei­xar el càrrec ahir mateix. Però Madí va eclip­sar els flai­xos.

El con­sell naci­o­nal el relle­varà a mit­jan gener. Mas qua­dra l'elecció del subs­ti­tut amb el sudoku del govern, guiat pel propòsit que l'entrada a la Gene­ra­li­tat no deixi el par­tit buit i des­man­te­llat a les por­tes de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Quan se li va pre­gun­tar si no hau­ria inten­tat nome­nar-lo con­se­ller per evi­tar-ne la marxa, el líder de CiU va ser taxa­tiu: “Hau­ria fet el que hagués cal­gut per rete­nir Madí”. Mas, però, va lloar que “gent des­ta­cada de la política” deci­deixi apar­tar-se'n. L'estra­tega dels con­ver­gents va expli­car que marxa havent fet una “llarga reflexió per­so­nal” i en coherència amb la seva con­cepció que és con­ve­ni­ent saber sor­tir de l'uni­vers dels par­tits, havent fet un ser­vei tem­po­ral. Madí va con­fes­sar que, si el 2006 hagués acon­se­guit cata­pul­tar Mas a la pre­sidència, hau­ria ple­gat ales­ho­res. El líder de CiU, que feia anys que li havia sen­tit dir que mar­xa­ria, va reconèixer que “en algun moment” li va dema­nar que pos­posés la decisió.

Para­do­xes de la política, Madí ha acon­se­guit el seu propòsit amb la cam­pa­nya menys fidel a l'estil agres­siu que va impri­mir en les ante­ri­ors i que va gene­rar crítiques dins la for­mació. Surt de la direcció per la porta gran. “Els ide­als del país es poden ser­vir des de la pri­mera línia i des de l'esfera pri­vada”, va dir. Madí, que prové d'una família d'empre­sa­ris, con­ti­nuarà estant vin­cu­lat a CDC com a mili­tant de base.