“Estem passant de ser poble a ser urbanització”

Efec­ti­va­ment, hem aca­bat la zona espor­tiva i el cen­tre poli­va­lent –hi hau­ria d'anar una pis­cina, però em temo que tar­da­rem a fer-la–, que és un equi­pa­ment que ens per­met fer-hi unes acti­vi­tats (espor­ti­ves i de lleure) que fins ara no es podien fer perquè no dis­posàvem d'espai. Això ens ha de per­me­tre donar una mica més de vida al poble. Ha estat també molt impor­tant la nova xarxa d'abas­ta­ment d'aigua, que després de trenta anys havia que­dat obso­leta.Ja està feta i només estem pen­dents d'aca­bar la nova cap­tació i con­nec­tar-ho tot. La nova cap­tació farà que l'aigua sigui de millor qua­li­tat. Una altra obra és l'arran­ja­ment del camí de dar­rere les cases, un eix viari que era una vella rei­vin­di­cació. Ja ho estem tirant enda­vant.

Aviat pre­sen­ta­rem l'avant­pro­jecte als veïns, abans d'apro­var-lo de manera ini­cial a l'Ajun­ta­ment. En essència, el pla pre­veu man­te­nir l'estruc­tura actual, afe­gint-hi uns crei­xe­ments petits al nucli. Quant a sòl no urba­nit­za­ble, segui­rem la pauta que dóna el pla direc­tor comar­cal i el pla ter­ri­to­rial gironí. A més, també estem con­di­ci­o­nats per la carta del pai­satge. Per tant, en el sòl no urba­nit­za­ble estem molt collats per les nor­ma­ti­ves supe­ri­ors. Pel que fa a habi­tants, no hi ha una pre­visió con­creta. En els 24 anys que porto a l'Ajun­ta­ment s'han cons­truït sis habi­tat­ges nous; tres encara estan per aca­bar i els altres tres els ocu­pen gent del poble mateix. Per tant, les pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment que tenim per als pro­pers vint anys són més aviat modes­tes. Con­si­dero que abans de Crespià hau­ran de créixer urbanísti­ca­ment nuclis que tenim pro­pers com ara Meli­anta, Navata o Lladó, en els quals ja tenen pla­ni­fi­cat un crei­xe­ment.

Man­tin­drem la zona que ja tenim, on encara hi ha lloc perquè s'hi ins­tal·lin noves empre­ses. Durant uns anys havia que­dat una mica mort, però la veri­tat és que dar­re­ra­ment s'ha revi­fat una mica.

No ho sé. La page­sia i la rama­de­ria estan en hores bai­xes. De gent que vis­qui exclu­si­va­ment de fer de pagès, a Crespià, només n'hi ha un, i que vis­qui exclu­si­va­ment de la rama­de­ria, cap. Tot­hom ho ha com­ple­men­tat amb altres acti­vi­tats. Quant a turisme rural, en pocs anys es van obrir qua­tre o cinc esta­bli­ments. No sé si això és el futur, però pel que diu la gent del sec­tor, ja hi ha una satu­ració de l'oferta. D'altra banda, el turisme rural ha per­dut el sen­tit que tenia ini­ci­al­ment, que venia a ser un com­ple­ment de l'acti­vi­tat agrícola o rama­dera. Ara, a la majo­ria ja no tre­ba­llen de pagès i es dedi­quen a l'acti­vi­tat exclu­si­va­ment turística. Per tant, crec que Crespià con­ti­nuarà sent un poble rural en què la majo­ria de la gent tre­ba­llarà a fora. Ara en que­den pocs, que puguin tre­ba­llar aquí.

Jo diria que ens acos­tem més al model d'urba­nit­zació i anem per­dent el model de poble. Els pobles eren llocs on la gent vivia i hi tre­ba­llava. Serem una urba­nit­zació amb història, però una urba­nit­zació, al cap i a la fi. Viure en un poble com Crespià no és més bo ni més dolent que fer-ho en una ciu­tat. Tens els teus avan­tat­ges i els teus incon­ve­ni­ents. Neces­si­tes vehi­cles per des­plaçar-te, no tens tants ser­veis, etc.