“Cada euro que entra al territori s'hi ha de quedar”

Cre­iem en una vila amb rela­ci­ons de pro­xi­mi­tat més for­tes. El canvi de model pro­duc­tiu inter­na­ci­o­nal també s'ha de con­cre­tar en l'àmbit local. La moder­nit­zació ecològica, l'eco­no­mia social, el reforç de la for­mació, la qua­li­tat dels ser­veis soci­als i edu­ca­tius i una eco­no­mia més loca­lit­zada en el ter­ri­tori són les prin­ci­pals neces­si­tats que denun­cien ara els ciu­ta­dans a la comarca.

És impor­tant empren­dre una recon­versió del sec­tor immo­bi­li­ari cap a la reha­bi­li­tació d'habi­tat­ges antics amb cri­te­ris d'eco­e­ficiència. I això s'ha de fomen­tar tant en l'àmbit par­ti­cu­lar com en el públic.

Asses­so­rant la gent perquè pugui acce­dir a pro­gra­mes de sub­ven­ci­ons que ja hi ha, o fent pro­gra­mes de reha­bi­li­tació en què l'Ajun­ta­ment assu­meix les obres i després amor­titza la feina posant el pis a llo­guer durant el temps neces­sari per recu­pe­rar la inversió feta. També s'hau­ria de fer un pla d'acció per l'ener­gia sos­te­ni­ble, i una residència d'avis dona­ria un ser­vei neces­sari i acti­va­ria el sec­tor cre­ant llocs de tre­ball.

La idea dels cur­sos uni­ver­si­ta­ris és bona per a Vila­franca, però cre­iem que hipo­te­car un espai tan gran per fer tres o qua­tre cur­sos d'una vin­tena de per­so­nes no té sen­tit. Hem dema­nat una alter­na­tiva i, de moment, no n'hi ha. Si és tan urgent com diu l'alcalde, ens ha de donar una alter­na­tiva.

Hi ha sec­tors en què és difícil inci­dir (com ara la indústria de l'automòbil). En canvi, el sec­tor del vi i el cava obre la porta de l'eno­tu­risme, l'acti­vi­tat agrària, el car­to­natge, el dis­seny d'eti­que­tes, l'hos­ta­le­ria... Nosal­tres pro­po­sem una visió d'aquest turisme de qua­li­tat, i que es tre­ba­lli perquè cada euro que entra al ter­ri­tori es quedi al ter­ri­tori.

És interes­sant que es faci el dis­curs pro­ve­gue­ria men­tre s'estan des­man­co­mu­nant ser­veis, com ara Joven­tut. Hem de recla­mar la vegue­ria però, men­tres­tant, cal dur-la a la pràctica.

S'hi han d'afe­gir alguns ser­veis com els que fa el con­sell comar­cal [trans­port esco­lar] i bus­car la manera per crear zones indus­tri­als comu­nes mit­jançant com­pen­sa­ci­ons per als que hi renunciïn. És impres­cin­di­ble asseure's i par­lar-ho.

No és una com­petència muni­ci­pal, però l'Ajun­ta­ment hau­ria d'exer­cir un lide­ratge que no ha exis­tit per forçar inver­si­ons a roda­lies, en busos cap a Tar­ra­gona i cap a Bella­terra. El segon ambu­la­tori tam­poc no és com­petència muni­ci­pal, però sí que hi ha acord muni­ci­pal per recla­mar-lo.

S'ha de nego­ciar amb Madrid per acon­se­guir més impli­cació del minis­teri. S'ha de bus­car el màxim con­sens i nego­ciar amb una sola veu perquè l'Estat aporti més diners i que el tema no s'enca­lli. La via judi­cial no pot ser l'única via.

Les diferències que hi havia encara hi són. Nosal­tres, a l'opo­sició, hem tin­gut una acti­tud cons­truc­tiva. El pacte que ens uneix el 2010 per fer front a la crisi és el més impor­tant d'aquest man­dat. Però la valo­ració l'han de fer els ciu­ta­dans.

Sem­pre. Tenim expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment, però depèn dels resul­tats.

Només si ens posem d'acord amb el pro­grama a la mà.