“Si tan segurs estan del no, per què fa tanta por?”

Entre les dife­rents pos­si­bi­li­tats de relació amb l'Estat, el que convé ara és una relació de tu a tu com qual­se­vol país de la Unió Euro­pea. Per tant, cal que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat.

Jo no m'he defi­nit sem­pre com a inde­pen­den­tista, però sem­pre he cre­gut que el poble de Cata­lu­nya ha de ser sub­jecte polític per deci­dir quin tipus de rela­ci­ons té amb els pobles veïns. Els últims anys de democràcia no ens han dei­xat cap més alter­na­tiva.

Real­ment, no sabem què pensa Cata­lu­nya. Si tan segurs estan que sor­ti­ria que no, per què fa tanta por? Al Que­bec ho van pro­var i van per­dre. Hi ha el temor que el poble català deci­deixi sol.

Però la pre­gunta és dife­rent. A les elec­ci­ons es pre­gunta pel model de soci­e­tat. Però hi ha una qüestió prèvia: en quin marc ins­ti­tu­ci­o­nal es dona­ria el model de soci­e­tat? Això no es pre­gunta.

La con­sulta és difícil. Si s'arriba al 15% o 20% del vot ja serà un èxit. Sobre­tot tenint en compte que els orga­nit­za­dors són volun­ta­ris la majo­ria i sabent que la con­sulta és simbòlica i no vin­cu­lant... El per­cen­tatge de par­ti­ci­pació no serà el d'unes elec­ci­ons, però la con­sulta tindrà un valor més simbòlic.

Sem­pre vaig creure que les con­sul­tes eren una ini­ci­a­tiva bona però que s'havien de fer molt bé. Per això, quan es va anun­ciar que es faria a Bar­ce­lona, em van sor­gir algu­nes pre­gun­tes: hi ha sufi­ci­ents volun­ta­ris per tenir garan­ties d'èxit? Hi anirà a votar un bon per­cen­tatge? L'Ajun­ta­ment no cedeix espais, el con­trol del vot ha de ser en xarxa i d'alt nivell, cal fer conèixer la con­sulta a la gent... Però, en tot cas, simbòlica­ment i com a ele­ment de sen­si­bi­lit­zació, és bo que es con­sulti Bar­ce­lona. El quid és saber quin serà el dia en què el Par­la­ment pot deci­dir per majo­ria forçar la lega­li­tat espa­nyola per con­vo­car un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació.