Política

“Cotino em va ficar la por al cor, però no em callaran”

Assegura que Camps podria ser el primer president autonòmic en el càrrec inhabilitat per la justícia

Heroïna per a uns, bri­va­lla per a altres, la can­di­data de Com­promís, Mónica Oltra, no deixa ningú indi­fe­rent. El seu pas per la tri­buna d'ora­dors de les Corts ha con­ver­tit el par­la­ment valencià, en la pas­sada legis­la­tura, en un dels més mediàtics, “per neces­si­tat democràtica”. Això no obs­tant, es con­fessa ver­go­nyosa i també pore­gosa del poder que han inten­tat exer­cir alguns càrrecs del PP sobre la seua vida pri­vada.

El pri­mer info­baròmetre elec­to­ral del Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques diu que no tor­narà a ser l'assot del govern valencià en la pròxima legis­la­tura.

Ja hem denun­ciat que l'enquesta no està ben feta, ja que en cap moment es pre­gunta per Com­promís, es refe­reix sola­ment al Bloc i a Izqui­erda Unida. Per tant, no té cap cre­di­bi­li­tat. A més, estem acos­tu­mats que la rea­li­tat siga adversa i a superar-la. Ningú apos­tava pel nos­tre tre­ball a les Corts, i ens hem con­ver­tit en l'opo­sició més visi­ble al règim de Camps. Les enques­tes no ens des­ve­len.

Sent com és la segona política més valo­rada i cone­guda pels valen­ci­ans, per què no ha sigut cap de llista?

Crec que tinc tanta visi­bi­li­tat en la cam­pa­nya com el cap de llista, Enric Morera. El seu tarannà i la manera que té de fer les coses han permés que Com­promís ofe­risca una imatge coral. Pot ser que si jo haguera sigut la cap de llista, les coses i la imatge s'hau­ria foca­lit­zat exces­si­va­ment en mi. I nosal­tres som un grup plu­ral.

Alguns l'han acu­sada de con­ver­tir les Corts en un circ mediàtic. Es pene­deix d'haver tin­gut tant de pro­ta­go­nisme en la legis­la­tura?

La noto­ri­e­tat l'he acon­se­guida gràcies a una col·labo­ració ines­ti­ma­ble dels mit­jans de comu­ni­cació. No em pene­disc de res, tor­na­ria a fer-ho, perquè era neces­sari tor­nar la dig­ni­tat democràtica a les Corts. La indig­ni­tat i el des­ho­nor de la cam­bra es pro­du­eix quan es per­met que polítics cor­rup­tes i dipu­tats que sols hi van per eixir del pas i con­ver­tei­xen el càrrec en una forma de vida, s'obli­den que repre­sen­ten el poble.

En quin moment es va sen­tir més amenaçada, durant els dis­tur­bis del Caba­nyal o quan va assa­ben­tar-se que el con­se­ller Juan Cotino l'estava inves­ti­gant?

Amb la inves­ti­gació de Cotino. El que va pas­sar al Caba­nyal era un moment molt con­cret i va suc­ceir tot molt ràpid. Però el cor se'm va gelar de por quan vaig saber, per per­so­nes que s'esca­pen del ferri con­trol de Camps, que m'esta­ven inves­ti­gant. No obli­dem que aquest senyor ha sigut direc­tor gene­ral de la Poli­cia, no té cap escrúpol, per a ell tot val. I jo no deixe de ser una per­sona que no pot fer res davant el poder econòmic, polític i religiós que Cotino exer­ceix. Això no obs­tant, he acon­se­guit que la por no con­di­ci­one els meus actes.

L'hem vista molt a les Corts, però també al car­rer. Anava allà on hi havia una pro­testa. Ha pas­sat la legis­la­tura enfa­dada.

Hem vol­gut ser rigo­ro­sos i tre­ba­lla­dors en el ves­sant par­la­men­tari, però pròxims i càlids amb la gent. No té cap sen­tit estar a les Corts si no és per repre­sen­tar el poble. He cone­gut gent que no sap el que passa al car­rer i que ho demos­tra en les seues inter­ven­ci­ons par­la­mentàries. Al final la cam­bra es con­ver­teix és una torre d'ivori. I això és el que està pas­sant, malau­ra­da­ment, a molts dels qui estan ací. La gent té la sen­sació que la política és una cosa llu­nyana i que els polítics estan en un altre món, i mol­tes vega­des tenen raó. Una de les coses de què més orgu­llosa estic és que la seu del nos­tre grup par­la­men­tari sem­pre ha estat oberta a qui ho ha neces­si­tat, ha sigut com un mur de les lamen­ta­ci­ons.

Ha sigut una legis­la­tura defi­nida per l'inter­canvi de que­re­lles i denúncies entre polítics, on el tri­bu­nals han tin­gut un paper pro­ta­go­nista. Al final la gent pot pen­sar-se que tots els polítics són iguals.

Pot­ser perquè l'estratègia de la dreta és dir que tots som iguals. En una situ­ació de desori, sem­pre hi gua­nyen ells. Però jo crec que la justícia ha d'actuar. Un polític cor­rupte ha d'aca­bar davant els tri­bu­nals i, si se'n demos­tra la cul­pa­bi­li­tat, ha de ser con­dem­nat. Sem­pre hi haurà un polítics cor­rup­tes. Però al País Valencià el pro­blema és que hi ha un par­tit que està podrit perquè tots els seus diri­gents estan podrits. El PP neces­sita tin­dre una dava­llada elec­to­ral per a rege­ne­rar-se i que la gent hon­rada de la for­mació, que és molta, ocupe la direcció. La democràcia neces­sita un par­tit con­ser­va­dor, però ha de ser un par­tit net i hon­rat, que defense les seues idees i no els interes­sos par­ti­cu­lars. Ara el que està fent el PP és pro­te­gir els seus cor­rup­tes en lloc de pro­te­gir el seu par­tit dels cor­rup­tes.

L'objec­tiu de Com­promís són els des­en­ci­sats i dece­buts amb l'acció del PSPV-PSOE?

Nosal­tres llan­cem un mis­satge molt clar a la gent d'esquer­res que la seua opció pri­o­ritària històrica­ment ha sigut la soci­a­lista, però que en aquests moments per les renúncies de Zapa­tero no se sent còmoda votant per ells. El vot de la gent d'esquer­res, can­sada de l'aco­mo­da­ment del PSPV-PSOE, té una bona opció en Com­promís. I també som una bona opció per als abs­ten­ci­o­nis­tes, sabem que els hem tor­nat la il·lusió per la política.

Aquests vots del des­encís soci­a­lista també podrien anar a l'opció d'Esquerra Unida?

Esta­ria bé que Esquerra Unida ater­rara en els pro­ble­mes d'aquest segle i d'aquesta terra. El seu pro­grama no té res a veure amb el País Valencià. És un pro­grama atem­po­ral i ater­ri­to­rial.

Par­lant d'EU, les enques­tes diuen que el tren­ca­ment del grup par­la­men­tari, no els pas­sarà fac­tura. Encara resul­tarà que la seua coa­lició aca­barà pene­dint-se d'haver forçat la situ­ació?

La gent s'ha obli­dat d'això. Fins i tot jo a vega­des me n'oblide i puc asse­gu­rar que va ser per­so­nal­ment un moment molt difícil. No em pene­disc del que va pas­sar, però sí que em sent cores­pon­sa­ble d'una mala gestió, perquè el tren­ca­ment va sig­ni­fi­car un fracàs de la coa­lició. Si diguera el con­trari seria una inconsciència. Pot­ser es podrien haver fet les coses d'una altra manera, però el tren­ca­ment era neces­sari.

Creu que Camps és cul­pa­ble del que l'acusa la justícia?

Camps és cul­pa­ble sobre­tot d'haver pujat a un núvol, de creure's que era millor que la resta, d'embor­rat­xar-se de poder i que l'ha fet allu­nyar-se de la rea­li­tat. I, per tant, és cul­pa­ble que en aquest país hi haja la cor­rupció gene­ra­lit­zada i que n'hi haja també en al seu govern i en les ins­ti­tu­ci­ons que pre­si­deix el PP. Si és cul­pa­ble o no dels delic­tes que li impu­ten, ho deci­di­ran els jut­ges, però política­ment, ell és cul­pa­ble d'haver-se ensu­per­bit.

Serà pos­si­ble que tin­guem la pròxima legis­la­tura un pre­si­dent con­dem­nat?

Sí. I fins i tot és pos­si­ble que siga con­dem­nat per una sentència que l'inha­bi­lite. Dependrà molt de com evo­lu­ci­one la causa, perquè sem­bla que se'l jut­jarà jun­ta­ment amb tots els capis­tots de la trama de cor­rupció de Gürtel. Per això, depe­nent de quina siga l'acu­sació final pot ser ree­le­git i inha­bi­li­tat.

Seria una situ­ació esperpèntica.

Sí, però si passa això sig­ni­fi­carà que l'Estat de Dret fun­ci­ona. Si els magis­trats tro­ben que hi ha un delicte que reque­reix la inha­bi­li­tació, l'apli­ca­ran, n'estic con­vençuda. I els valen­ci­ans hau­ran de pre­gun­tar-se si han votat per la per­sona més ade­quada.

Però els valen­ci­ans sem­bla que vivim en una altra rea­li­tat. La indig­nació i el males­tar de molts col·lec­tius no es tra­du­eix en un canvi polític.

Almenys en les enques­tes; a veure què passa el dia 22. Jo sí que tinc l'espe­rança que la gent cas­ti­gue la cor­rupció i que cas­ti­gue el par­tit que ha col·locat en les seues llis­tes els cor­rup­tes.

Podria dir alguna cosa bona del pre­si­dent Camps?

Camps tenia un tarannà afa­ble, con­ci­li­a­dor, pròxim, asse­qui­ble, no era gens vanitós... ara és tot el con­trari.

Per què Com­promís és dife­rent?

Perquè hem estat capaços de tren­car el Guantánamo infor­ma­tiu dels mit­jans públics valen­ci­ans; hem acon­se­guit fer sen­tir una veu que diu “prou” al règim ins­tal·lat pel PP, on la política és una xarxa cli­en­te­lar, on s'acce­deix a la funció pública en funció dels cone­guts, on la infor­mació la con­trola un mitjà que és un alta­veu del PP, on els seus càrrecs trans­gre­dei­xen les lleis amb total impu­ni­tat... Hem sigut un poc David con­tra Goliat, i això ha pos­si­bi­li­tat que hàgem enco­rat­jat molta gent i ara seguisca el nos­tre dei­xant. En defi­ni­tiva, hem obert noves vies, hem mar­cat el ritme de la legis­la­tura i hem tren­cat l'agenda infor­ma­tiva del mani­pu­la­dor con­se­ller Blasco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.