L'èxit de la comarca

Només van fal­tar cent vots perquè ERC fos, les pas­sa­des elec­ci­ons muni­ci­pals, la pri­mera força al Sol­sonès. A la capi­tal, el par­tit va millo­rar espec­ta­cu­lar­ment els resul­tats, i va fer un salt enda­vant tot acon­se­guint gai­rebé la mei­tat dels vots. Amb Mont­blanc i la Bis­bal d'Empordà, la victòria a Sol­sona va ser l'única bona notícia a des­ta­car d'un mapa repu­blicà en hores molt bai­xes. Amb Oriol Jun­que­ras al cap­da­vant, el congrés d'ERC es va ren­dir a l'evidència i el pes es redis­tribuïa, tot donant la veu als muni­ci­pis ven­ce­dors. I Xavier Cas­te­llana va ser el quart con­se­ller naci­o­nal més votat.

L'actual cap de llista d'ERC-Rea­gru­pa­ment per Lleida és també secre­tari d'orga­nit­zació del Sol­sonès, con­se­ller comar­cal i regi­dor de Riner. Des que va començar a mili­tar el 1994, aquest informàtic de 34 anys acre­dita no només anys de feina al par­tit des de diver­sos càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat naci­o­nal i local a les JERC, sinó també la cons­trucció amb pas ferm de l'edi­fici d'Esquerra a la comarca. “Em sento molt orgullós del tre­ball d'equip que hem fet al Sol­sonès”, con­fessa. I no n'hi ha per a menys: el 2007, Esquerra tenia 16 regi­dors sol­so­nencs i 4 con­se­llers comar­cals. Des del juny pas­sat ha dupli­cat els con­se­llers i suma 29 del 100 regi­dors comar­cals. Esquerra con­fia en les seves cre­den­ci­als per acon­se­guir un repte com­pli­cat: recu­pe­rar el dipu­tat per Lleida per­dut fa vuit anys. Al Senat, Cas­te­llana fa tàndem amb l'expre­si­dent de la Dipu­tació, Jaume Gila­bert, que aspira a reva­li­dar el sena­dor actual fruit, però, del pacte de l'Entesa.

Tot i que no són unes elec­ci­ons en clau local, en tots els sen­tits Sol­sona queda lluny de Lleida. De fet, per­tany a la Cata­lu­nya cen­tral en l'estruc­tura del par­tit i Cas­te­llana és un des­co­ne­gut a la capi­tal del Segrià. El repte no l'espanta: “No hi veig cap pro­blema. El Sol­sonès és una comarca fron­tissa i tenim amics arreu... Crec que els repu­bli­cans de la plana i els del Piri­neu valo­ra­ran les pro­pos­tes”. De fet, la can­di­da­tura al Congrés per Lleida és una suma d'equi­li­bris ter­ri­to­ri­als i incor­pora mem­bres de la fede­ració repu­bli­cana de la plana i de l'Alt Piri­neu.

Còmode amb l'actual rumb del par­tit, rebat els qui pre­go­nen que un pos­si­ble acos­ta­ment a CiU és un gir a la dreta: “Jo mai no m'he mogut de lloc. Si ets d'esquer­res has de ser inde­pen­den­tista, perquè defen­sant la gent, defen­ses el país. I a l'inrevés”. Pro­vi­nent de la Cata­lu­nya rural “que no vol ser només un pes­se­bre per als bole­tai­res, sinó un lloc perquè el jovent arreli i no marxi a tre­ba­llar fora”, Cas­te­llana vol anar al Congrés a “des­con­nec­tar Cata­lu­nya de l'Estat. I fins que no ho acon­se­guim cal ges­ti­o­nar-hi els nos­tres interes­sos”. Les pri­o­ri­tats per a les comar­ques llei­da­ta­nes són “man­te­nir la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res impres­cin­di­bles, que no hem de dema­nar a Madrid, sinó acon­se­guir els nos­tres diners per fer-les nosal­tres”. Deci­dit, asse­gura que “cal replan­te­jar-nos la relació amb Espa­nya. Ara ens quei­xem de no tenir veu a Europa per influir en la nova política agrària, i sabem que a Madrid tenen altres pri­o­ri­tats, com ara la de defen­sar els ter­ra­ti­nents i no la nos­tra page­sia”.