anàlisi
Cameron fa de pinxo
Els propers mesos es posarà a prova el lideratge del ‘premier' sobre els rebels del Partit Conservador
En la sessió de control parlamentària d'ahir, el líder laborista britànic, Ed Miliband, va fer esment al que al matí estava en boca de tothom a Westminster i que s'havia publicat a diaris i webs d'informació política i s'havia difós tant per ràdio com per televisió.
Cap a les deu de la nit de dimarts, en un dels bars dels Comuns, un humiliat i enfurismat David Cameron havia alçat la seva veu i havia assenyalat amb el dit de forma poc apropiada un col·lega de files. Es tractava del diputat conservador Jesse Norman, cap dels rebels que, en nombre de 91, havien votat immediatament abans contra els principis de la llei de reforma de la cambra dels Lords. Testimonis dels fets han qualificat l'actitud de Cameron de “vergonyosa”. Downing Street ho ha desmentit.
Cameron té la mateixa mala fama que tenia Gordon Brown: ras i curt, de pinxo. Tant és així que a Westminster ha estat batejat com a Flashman, personatge de ficció de les novel·les d'aventures de George MacDonald Fraser, basat, al seu torn, en un altre de l'escriptor i advocat Thomas Hughes (1822-1986). Hughes descriu Flashman com un busca-raons de mena i borratxo. Tan dolent és el seu comportament que l'expulsen de l'internat del poblet de Rugby, el mateix on Hughes és va formar. Ara per ara no sembla probable que Cameron sigui expulsat de Downing Street per causa dels 91 rebels. Però la seva ira és comprensible, perquè de l'aprovació del projecte de reforma de la cambra alta per fer-la electa al 80% depèn en bona mesura la relació amb el soci de coalició, el liberal-demòcrata Nick Clegg.
Però Cameron ha estat vençut pels seus propis diputats. I no una, sinó dues vegades. La primera, en tant que l'executiu va renunciar que durant el debat sobre els principis de la llei es votés la moció que volia limitar a deu dies el temps en què el text podria ser sotmès a escrutini al Parlament. En aquest cas, la retirada a temps no va ser una victòria, sinó que va evitar una derrota anunciada i difícil de pair.
El segon cop el va rebre en el moment de la votació sobre els principis de la llei. Els ja esmentats 91 diputats li van demostrar que no n'havien tingut prou amb la marxa enrere feta. Els principis de la llei van ser sancionats i dirigits a una segona lectura, en aquest cas amb el suport laborista, que havia anunciat el no a la moció sobre el temps de debat, però que, en termes generals, també vol reformar els lords. Tot i així, en el moment d'aquest pronunciament, 26 homes i dones de les files de Miliband van trencar la disciplina de partit. El text va tirar endavant per una majoria de 338 diputats però ara roman en uns llimbs dels quals serà difícil que surti a temps perquè la cambra dels Lords sigui electa a partir de les eleccions generals del 2015.
La reacció dels liberaldemòcrates no s'ha fet esperar. Si Cameron no convenç els seus perquè la llei tiri endavant a temps, si els rebels comencen a utilitzar tàctiques dilatòries per retardar-ne l'aprovació, ells votaran que no, amb els laboristes, a la reforma de les circumscripcions electorals, cosa que podria afavorir molt els conservadors. Aquest seria el pitjor escenari per a Cameron, que veuria com s'enfonsen els ara per ara no gaire sòlids fonaments de la coalició. El lideratge polític de Cameron es posarà a prova en els propers mesos. Controlar els rebels serà tan o més dur que refer l'economia del país, ara per ara en recessió.
