Política

opinió

Catalunya i el PSC, en una cruïlla

“El PSC ha de proposar
a Catalunya i a CiU un pacte de realisme [...], d'estabilitat de legislatura”
“Hi ha una majoria de diputats, 117 dels 135 –CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP–, a favor del dret a decidir”

Accepto que el PSC està en els pit­jors moments des de la seva fun­dació. Dels 52 dipu­tats del 1999, als 20 actu­als. Com­par­teixo que l'autocrítica, la humi­li­tat i la volun­tat de refun­dació del pro­jecte han de ser les guies. Cons­tato que hi ha per­so­nes i grups mediàtics que tos­su­da­ment volen ser actors, nota­ris i hereus del fune­ral i el tes­ta­ment del PSC. Des dels diver­tits i sarcàstics gags de Polònia –fa set­ma­nes amb el tes­ta­ment del difunt PSC fins a l'acci­dent mor­tal del dar­rer pro­grama–, o arti­cles com el d'Antoni Puig­verd, recent­ment a La Van­guar­dia, en què afir­mava lite­ral­ment que “el PSC és mort, però els deu­res del PSC estan per fer”; fins i tot la por­tada d'aquest diari en què avui escric, en la qual el PSC no exis­tia en el dret a deci­dir.

Convé ana­lit­zar-ho amb certa objec­ti­vi­tat, encara que sigui pel lle­gat del PSC des de la tran­sició, pel res­pecte al pre­sent i als prop de 200 alcal­des, 2.115 regi­dors i 721.476 votants en les últi­mes muni­ci­pals, en com­pa­ració dels 780.876 de CiU i els 365.948 del PP. El PSC ha con­tribuït a cons­truir Cata­lu­nya des de baix, des del muni­ci­pa­lisme, i ha estat actor pre­fe­rent del cata­la­nisme popu­lar, inclu­siu, inter­clas­sista i trans­ver­sal. Els soci­a­lis­tes han estat deter­mi­nants en una con­cepció de Cata­lu­nya com “un sol poble”, amb la inte­gració dels cata­lans pro­ce­dents de la resta d'Espa­nya. Amb cost elec­to­ral, ha fet de seny i de mur de con­tenció del racisme i de la frac­tura social amb l'ele­vada immi­gració recent.

Bar­ce­lona, lide­rada pels soci­a­lis­tes i per l'esquerra plu­ral, i molt espe­ci­al­ment per Pas­qual Mara­gall, ha donat marca de qua­li­tat a Cata­lu­nya a la resta del món. La renúncia de Joan Reventós va per­me­tre el retorn de Tar­ra­de­llas. El PSC, que va equi­li­brar i va per­me­tre la gover­na­bi­li­tat des d'una opo­sició cons­truc­tiva durant els vint-i-tres anys del pre­si­dent Pujol. Amb els governs de Pas­qual Mara­gall i José Mon­ti­lla va demos­trar que l'alter­nança és pos­si­ble. El PSC, que fa pre­venció del fron­tisme i de xar­nera social entre el naci­o­na­lisme espa­nyol i el català. El PSC, els governs d'entesa, que plan­te­ja­ren un nou encaix Cata­lu­nya-Espa­nya amb l'Esta­tut d'Auto­no­mia del 2006 i amb l'Euro­regió Piri­neus-Medi­terrània.

La soci­e­tat cata­lana s'ha fet com­plexa, i ara, el par­tit més plu­ral, el que millor ha ges­ti­o­nat la com­ple­xi­tat, és vist pels elec­tors com un par­tit poc útil. El cata­la­nisme inde­pen­den­tista –crei­xent des de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal al recurs del PP a l'Esta­tut– sem­bla majo­ri­tari i apa­rent­ment expulsa el soci­a­lisme. Al PSC, tenim l'obli­gació de pren­dre deci­si­ons a curt i a mitjà ter­mini per deci­dir si volem tor­nar a ser una for­mació de suport, de repre­sen­ta­ti­vi­tat majo­ritària.

Pri­mer.

Quina és la pro­posta en vista del resul­tat elec­to­ral, després del fracàs del pre­si­dent Mas de tenir una majo­ria excep­ci­o­nal? Pri­mer, país, els cata­lans i les cata­la­nes; després, par­tit. Con­si­dero que el PSC ha de pro­po­sar a Cata­lu­nya i a CiU un pacte de rea­lisme, de jerar­quit­zació de pri­o­ri­tats, d'esta­bi­li­tat de legis­la­tura. De gover­na­bi­li­tat tran­quil·la, garan­tida per als pròxims qua­tre anys. De govern esta­ble i de can­vis i gir social. Reac­ti­vació econòmica i cre­ació d'ocu­pació; aus­te­ri­tat selec­tiva per man­te­nir els ser­veis públics; revisió en pro­fun­di­tat de la fis­ca­li­tat, llei elec­to­ral cata­lana, pacte per la trans­parència i el ren­di­ment de comp­tes, i nego­ci­ació amb l'Estat del nou model de finançament –obli­ga­tori de revisió per l'Esta­tut vigent–, així com les pos­si­bi­li­tats de fer un referèndum vin­cu­lant.

A par­tir d'aquí, Mas deci­dirà. A cadascú, la seva res­pon­sa­bi­li­tat.

El PSC encara aporta avui la visió pròxima, impres­cin­di­ble per a la cohesió social i la recu­pe­ració econòmica de la Cata­lu­nya ciu­tat, men­tre avan­cem en la Cata­lu­nya estat –inde­pen­dent, con­fe­de­ral o fede­ral, ja es veurà– dins d'Europa.

Segon.

Deci­dir tor­nar a ser un par­tit movi­ment de vocació majo­ritària, inter­clas­sista, de clas­ses mit­ja­nes i popu­lars, d'empre­sa­ris i tre­ba­lla­dors, de cre­a­dors i intel·lec­tu­als, rural i urbà, de joves i grans, plu­ral inter­na­ment i exter­na­ment.

Accep­tar que els par­tits clàssics estan en crisi, i que cal anar a pro­ces­sos nous de con­cer­tació amb les for­ces de progrés, amb altres for­ma­ci­ons polítiques, noves i velles, per cons­truir l'alter­na­tiva d'esquer­res, de cen­tre­es­querra, pro­gres­sista, que per­meti gover­nar Cata­lu­nya la pròxima legis­la­tura. Un movi­ment simi­lar al par­tit demòcrata dels EUA.

Ter­cer.

Una for­mació d'obediència cata­lana, que pri­o­ritzi Cata­lu­nya, aquí i a Madrid, al Par­la­ment de Cata­lu­nya, al Congrés i a Europa. Acom­pa­nyant el poble de Cata­lu­nya a un pro­jecte sol­vent a deci­dir el seu futur. Aquest procés per a Cata­lu­nya ha de ser vol­gut per la majo­ria social, sense recel, com un acte de democràcia, no només en mans dels inde­pen­den­tis­tes.

El PSC, o diria l'espe­rit del PSC, farà de nou del cata­la­nisme el lloc de tro­bada de la majo­ria. Caldrà començar, amb la força dels argu­ments i de les majo­ries soci­als i polítiques, un diàleg amb Espa­nya per arri­bar a una situ­ació simi­lar a la del Canadà i el Regne Unit. Sense fri­vo­li­tats ni paranys. Dins de la Unió Euro­pea. I con­cre­tar el com i el què de la o les pre­gun­tes del referèndum, i sobre­tot del post.

I dei­xant clar que, a la nova cam­bra cata­lana, hi ha una majo­ria de dipu­tats, 117 dels 135 –CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP–, a favor del dret a deci­dir i amb sere­nor per cami­nar amb un camí segur. Paral·lela­ment, cadascú podrà expli­car les seves pro­pos­tes de nou encaix Cata­lu­nya-Espa­nya-Europa.

El cata­la­nisme polític no pot ser ara només inde­pen­den­tista i espero que els purs inde­pen­den­tis­tes, per arri­bar a bon port, vul­guin un procés dia­lo­gat, pac­tat, majo­ri­tari. Per tant, l'espe­rit del PSC és avui més viu que mai i hau­rem de refun­dar cap endins i cap enfora per cons­truir un pro­jecte majo­ri­tari pro­gres­sista i fidel al cata­la­nisme trans­ver­sal, inter­clas­sista i cívic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.