La cadena ja està plena entre Badalona i Vilafranca
La Via Catalana pren forma i ha tancat completament el doble itinerari a Barcelona i al centre de les grans ciutats
Alguns trams al sud de Girona, a la costa tarragonina i les Terres de l'Ebre, els més buits
Quan tot just fa deu dies que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va obrir les inscripcions al web www.via.assemblea.cat, i quan falten encara dos mesos perquè uneixi de punta a punta el país per reclamar que es convoqui ja la consulta sobre l'estat propi, la cadena humana de la Diada va prenent cos. Tant, de fet, que alguns dels seus trams més significatius ja estan complets.
Per exemple, el que transcorre per Barcelona ciutat. L'organització va preveure dos recorreguts al cap i casal, amb la doble intenció d'engolir el major nombre de persones que previsiblement s'hi afegiran, i de passar per indrets emblemàtics que li donin tant un significat intern (el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, o la plaça de Sant Jaume, on hi ha el Palau de la Generalitat) com una dimensió internacional, gràcies a les imatges que generi al pas per la Sagrada Família, la Rambla, la Pedrera o el Camp Nou. Aquests punts, i la resta del recorregut per la capital, ja estan plens a hores d'ara, com ho està, de fet, gairebé la totalitat de l'itinerari entre Badalona i Santa Margarida i els Monjos, al sud de Vilafranca del Penedès, fins i tot per exemple un tram difícil com era el de l'N-340 al coll de l'Ordal. D'aquests 70 quilòmetres, només queden pendents d'omplir, bàsicament, petits trossos a Sant Adrià del Besòs i Sant Just Desvern, i entre Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.
El recorregut a gairebé totes les altres grans ciutats també està complet, si més no als trams més cèntrics. És el cas de Figueres, Girona –de l'hospital Josep Trueta a la rotonda del Mas Gri–, Mataró, Tarragona –si bé només a la Rambla Nova per ara–, Reus –entre l'àrea de Bellissens i l'avinguda de Riudoms– o Amposta. És també el cas de les viles costaneres del Maresme –no encara dels espais entre nuclis– i dels dos punts d'arrencada, a les Cases d'Alcanar i el Pertús. A la resta del país hi ha altres trams llargs que també estan plens ja, o si més no reservats per l'organització. Per exemple, els 32 quilòmetres entre Mont-roig i l'Ametlla de Mar, curiosament, uns dels que a priori es veien més conflictius per la poca densitat demogràfica, però que s'ompliran amb catalans procedents d'altres comarques. Òmnium del Bages, per exemple, hi ha fet una reserva d'uns cinc quilòmetres, al voltant de l'Hospitalet de l'Infant, i ofereix busos d'anada i tornada per deu euros. L'ANC, precisament, no s'ha cansat de fer crides a la mobilitat, perquè gent de les àrees més poblades com Barcelona o d'altres per on no passarà la Via Catalana omplin els trams que es preveuen més complicats.
En aquest sentit, encara presenten una baixa ocupació, al nord, algun tros al sud de Figueres i el tram de Caldes de Malavella a Tordera. Al sud, és el cas del Baix Penedès i el Tarragonès, i de tot el de les Terres de l'Ebre, l'àrea menys poblada dels 400 quilòmetres de Via.
Cent mil inscrits més les sectorials
A través del web oficial s'han formalitzat ja més de 100.000 inscripcions a la cadena, totes de persones que hi aniran pel seu compte. Allí ja se'ls demana el lloc de residència, per conèixer el tram lliure que els queda més proper, i la disponibilitat per moure's per anar a omplir si cal els trams amb menys demanda. Basant-se en això, el programa informàtic ja els indica en el mateix moment l'àrea on se'ls demanarà que vagin.
En paral·lel, però, tant les sectorials de l'ANC arreu del país com altres entitats tenen obertes inscripcions per anar en grup a cobrir els punts quilomètrics que tenen assignats, en una feina que estarà oberta ben bé fins a la vigília de la Diada, si bé a mida que tanquin etapes o busos s'aniran afegint a la llista d'inscrits. En total, uns 800 coordinadors repartits per tot el recorregut vetllaran perquè la Via sigui un èxit.
