JORDI ROURA

ALCALDE DE CABANES (ERC)

«Cabanes és un poble molt seu i la gent té un orgull de ser cabanenc»

El setembre farà un any que va haver de substituir el seu company Pere Ylla, que va dimitir d'alcalde per problemes amb el grup. Diu que la crisi de govern ja s'ha superat

Jordi Roura es va tro­bar ocu­pant el càrrec d'alcalde de Caba­nes sense pre­ten­dre-ho. Va ser el mes de setem­bre de l'any pas­sat, arran de la renúncia de Pere Ylla, que n'era l'alcalde des del 2003. Motius per­so­nals i des­a­cords amb els com­panys de grup van por­tar Ylla a dimi­tir (hi roman com a regi­dor) i van situar Roura a l'alcal­dia.

–Ha dei­xat seqüeles en el grup d'ERC la crisi de govern que es va pro­duir l'estiu pas­sat i que va por­tar a la dimissió de Pere Ylla?
–«No. Allò va crear tensió, però el temps ajuda a superar-ho i aca­barà posant les coses al seu lloc. En Pere con­ti­nua de regi­dor i ve als plens.»
–El motiu que va fer trans­cen­dir les des­a­vi­nen­ces va ser la situ­ació ori­gi­nada per la ins­tal·lació d'un parc solar a la zona del Mas Llop. En quina situ­ació es troba la que­re­lla con­tra el govern per pre­sumpta pre­va­ri­cació que va pre­sen­tar l'empresa després que se li va dene­gar la llicència?
–«El jutge va escol­tar les dife­rents parts quan se'ns va cri­dar a decla­rar i no en sabem res més.»
–Com ho pen­sen resol­dre?
–«Pre­fe­ri­ria no par­lar-ne, perquè es podria malin­ter­pre­tar i com que està en un procés judi­cial, pre­fe­reixo no dir res.»
–Vostè es veia d'alcalde del seu poble?
–«La veri­tat és que no. Jo feia molts anys que n'era regi­dor i ja m'estava bé. No em plan­te­java ser alcalde, perquè tinc una feina i si alguna cosa he d'agrair a algú és a l'empresa on estic –que és la que em dóna el pa de cada dia–, que em per­met fer d'alcalde i em deixa sor­tir quan em cal i poder alter­nar així les dues fei­nes.»
–No hi havia ningú més en el grup que pogués ocu­par el càrrec?
–«Per lògica, en Pere Ylla va pro­po­sar el segon de la llista, i aquest era jo. Amb els altres com­panys no es va par­lar perquè dos són pro­fes­sors d'uni­ver­si­tat –la Pilar Heras està a Bar­ce­lona i en Ronald Puppo, a Vic–; i la Eli­sa­bet Salle­ras és pro­fes­sora de secundària. El qui més o menys ho podia com­pa­gi­nar era jo.»
–I el càrrec li resulta més fàcil o més difícil del que podia pen­sar?
–«Ser alcalde absor­beix molt. Hi ha molts temes i l'admi­nis­tració cada dia és més com­pli­cada i s'ha d'estar a sobre de tot».
–Un pro­blema que va here­tar va ser la qüestió de les aigües fecals a l'edi­fici Raquer de l'Aigüeta. Encara no s'ha resolt.
–«Està en fase de solució. Nosal­tres a finals de gener vàrem tenir una reunió amb els veïns afec­tats per des­en­ca­llar el tema, ja que des de les admi­nis­tra­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals, l'Ajun­ta­ment de Figue­res i el Síndic de Greu­ges se'ns exi­gia una solució. Allò, però, són ter­renys pri­vats i no podem fer-hi res. Es va acor­dar que l'Ajun­ta­ment de Caba­nes hi actu­a­ria sem­pre que se'ns cedis­sin els ter­renys. Hi ha un pro­jecte cons­truc­tiu de la fossa depu­ra­dora i ara estem espe­rant que els veïns es posin d'acord, pri­mer entre ells i després amb nosal­tres, per sig­nar-ne la cessió.»
–Quins pro­jec­tes tenen pre­vist exe­cu­tar en aquesta segona mei­tat de man­dat?
–«El més immi­nent és la reforma del local social, que començarà l'1 de setem­bre. També tenim per fer la ronda sud, a l'entrada del poble, i l'ampli­ació del cemen­tiri, cosa que –si ens accep­ten les al·lega­ci­ons al PUOIS– faríem de cara a l'any vinent.»
–A Caba­nes també els han pre­sen­tat el pro­jecte per ins­tal·lar dos molins d'aquest gran parc eòlic que es vol fer a la plana. Com ho veu?
–«De la manera que l'han pre­sen­tat a l'Ajun­ta­ment l'hem hagut de tra­mi­tar. Però per auto­rit­zar-ho o no ens reme­trem a l'estudi que fa el Con­sell Comar­cal, i també hi ha uns advo­cats que s'ho estu­dien i que ens asses­so­ra­ran. En prin­cipi, però, jo no ho veig massa bé i sóc dels alcal­des reti­cents amb aquest pro­jecte eòlic, per l'impacte que cau­sa­ran uns molins que fan una alçada tres vega­des supe­rior als cam­pa­nars dels pobles.»
–On plan­te­gen ins­tal·lar-los?
–«Han fet dues pro­pos­tes: una al nord, a tocar Vilar­na­dal, i l'altra al sud, a tocar el terme de Vila­ber­tran.»
–Haver estat alcalde de rebot li fa plan­te­jar-se repe­tir a les pròximes elec­ci­ons o ja dóna per aca­bada l'etapa muni­ci­pal?
–«No sé què faré. El 2011 farà dotze anys que sóc a l'Ajun­ta­ment: qua­tre a l'opo­sició, cinc de tinent d'alcalde i tres d'alcalde, i la veri­tat és que no em plan­tejo res: intento anar dia a dia.»
–Quina és la per­so­na­li­tat de Caba­nes?
–«És un poble molt seu. Hi ha un orgull caba­nenc. La gent que hi viu se'n sent orgu­llosa.»
–Ara pen­sava que fa molts anys per la comarca sem­pre es deia «A far­dar, a Caba­nes». D'on ve aquesta frase?
–«No en tinc ni idea. Ho vaig lle­gir en una crònica, però jo no ho havia sen­tit a dir mai. Nosal­tres som un poble de pagès.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.