Política

Catalunya desencadenada

Una marea de més d'1,6 milions de catalans donant-se les mans de cap a cap del país per reclamar la independència

L'ANC parla d'“èxit sense precedents” i insta el president que Catalunya ha de poder votar el 2014

Mas abans havia dema­nat “obrir els ulls al món”. Es va acon­se­guir


La UE i fins i tot el govern esta­tal mos­tren el seu “gran res­pecte”

Hi ha dies en la vida que no s'obli­den. En la vida de les per­so­nes, i en la dels pobles. Dies que pri­mer s'espe­ren amb il·lusió, després es viuen amb ale­gria i emoció, i al final es recor­den per sem­pre més amb un nus a la gola. El dia d'ahir ja es pot dir que n'és un, i que for­marà part de l'ima­gi­nari col·lec­tiu d'aquest país. Com la mani­fes­tació de l'any pas­sat, però encara més mas­siva i bru­tal­ment espec­ta­cu­lar, la Via Cata­lana del 2013 tindrà capítol propi als lli­bres d'història. Cata­lu­nya, des­en­ca­de­nada.

Almenys 1,6 mili­ons de per­so­nes, segons les xifres ofi­ci­als d'Inte­rior, mig milió de les quals a Bar­ce­lona, van sor­tir al car­rer, a la car­re­tera, per donar-se les mans al llarg de 400 ina­ca­ba­bles quilòmetres i més enllà, cap al País Valencià i la Cata­lu­nya del Nord. 400.000 metres tenyits de groc, mudats amb este­la­des, deco­rats amb festa, ama­nits amb civisme, ama­rats de rei­vin­di­cació. Molts llocs amb doble i tri­ple cadena. Estre­tors fins i tot als trams interur­bans. Marea a les ciu­tats, on va esde­ve­nir una mani­fes­tació en molts punts. Va ser una demos­tració mas­todòntica, gai­rebé sobre­hu­mana, per refer­mar que Cata­lu­nya és un poble i vol ser tan inde­pen­dent com tots els altres pobles del món. Vol ser un estat.

Si algú en tenia cap dubte, ahir va tor­nar a demos­trar la seva con­vicció i capa­ci­tat d'orga­nit­zació per acon­se­guir-ho. Ja ho va dir el con­se­ller Homs: segu­ra­ment ningú més al món té ara la capa­ci­tat de mobi­lit­zació que té el poble català en la seva aspi­ració de lli­ber­tat. Fins i tot la Comissió Euro­pea va decla­rar el seu “gran res­pecte” per la demos­tració. També el govern espa­nyol, tot i que va insis­tir que qual­se­vol nego­ci­ació s'ha de cenyir a la lega­li­tat. Caldrà veure ara la res­posta de Rajoy a Mas.

La cadena va acon­se­guir l'altra gran fita que es pro­po­sava: “obrir els ulls al món”, en parau­les del pre­si­dent. Ell mateix va rebre al matí una dele­gació de cor­res­pon­sals de tots els grans mit­jans al Palau, que després van poder viure de prop la bes­ti­a­li­tat que van mun­tar els cata­lans. Tots els grans mit­jans inter­na­ci­o­nals ja situ­a­ven a la tarda la Via Cata­lana entre les prin­ci­pals notícies de la jor­nada al món. Caldrà seguir la res­saca infor­ma­tiva a par­tir d'avui...

Ara la pilota torna a ser a la teu­lada dels polítics. Sobre­pas­sada al prin­cipi per l'emoció, la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), Carme For­ca­dell, ja va par­lar d'“èxit sense pre­ce­dents” i va dei­xar clar en el dis­curs cen­tral a Bar­ce­lona que no pot pas­sar del 2014 que no es pugui votar en una con­sulta. I si no, que s'espa­vi­lin a bus­car els “pro­ces­sos legals” que cal­guin per poder pro­cla­mar la inde­pendència. Però res d'espe­rar el 2016. Mas, que la set­mana pas­sada es va mar­car aquesta data per a unes elec­ci­ons ple­bis­citàries i després va mati­sar que par­lava del “ter­mini màxim”, n'haurà de pren­dre nota. Ell i tots els par­tits, que han de con­sen­suar el procés al Par­la­ment i abans de final d'any han d'acor­dar la data i la pre­gunta de la con­sulta. Encara un altre avís a tots: “La pre­gunta ha de ser clara, per a una res­posta clara: inde­pendència sí o no.” Res d'altres sub­ter­fu­gis. Una dele­gació de l'ANC ho va trans­me­tre en per­sona a Mas abans de la cadena, i després als dipu­tats de la mesa del Par­la­ment.

El dia es va lle­var plujós a part del recor­re­gut de la Via, fins al punt que va fer endar­re­rir l'acte ins­ti­tu­ci­o­nal del parc de la Ciu­ta­de­lla. També va afec­tar els actes alter­na­tius con­vo­cats pels par­tits con­tra­ris al procés, el PP i C's, que van reu­nir unes poques dese­nes de per­so­nes. El que no va atu­rar la pluja va ser la mobi­lit­zació ciu­ta­dana. Cen­te­nars de milers de cata­lans es van moure amunt i sobre­tot avall del país des de pri­mera hora, en uns 1.500 auto­cars, trens i milers de cot­xes par­ti­cu­lars, per fer pos­si­ble la con­tinuïtat de la cadena. L'ANC havia dema­nat que hi anes­sin amb temps, i al mig­dia, una hora abans que aixequés les bar­re­res, l'AP-7 cap al sud ja pre­sen­tava tràfic dens i atu­ra­des als peat­ges. La marea groga es des­ple­gava. Era una mani­fes­tació sense pre­ce­dents, i això cau­sava certa incer­tesa entre l'orga­nit­zació i els res­pon­sa­bles de la segu­re­tat. Més enllà, però, de reten­ci­ons que es van repro­duir a la tor­nada, amb cues de fins a 50 quilòmetres, no es va saber de cap altre inci­dent remar­ca­ble.

Amb tot­hom dinat i el sol ja reg­nant al cel, des de molta estona abans tot­hom ja era lloc. Ni un sol buit, ni tan sols a les Ter­res de l'Ebre, on més es patia. Ans al con­trari, molta més gent de la que feia falta a tot arreu. Una per­for­mance davant del Museu Dalí de Figue­res va mar­car el compte enrere. A les 17.14 h en punt, el cam­pa­nar de la Seu Vella de Lleida, el pri­mer que va caure davant les tro­pes borbòniques el 1707, va donar el tret de sor­tida, i lla­vors tot Cata­lu­nya es va donar les mans. Cap de les imat­ges que tot­hom es podia ima­gi­nar en dies pre­ce­dents va apai­va­gar l'enorme impressió que cau­sa­ven les de veri­tat. Esbor­ro­na­ven. Esbor­ro­nen. Gent movent la cadena en ona­des. Cas­tells a l'arc de Berà. Gegants a Avi­nyo­net del Penedès. Canoes sota el pont pen­jant d'Amposta. Imat­ges de postal sota la Sagrada Família. A la Ram­bla. Al Camp Nou. Una senyera gegant a la Selva. Com­pro­mi­sos gegan­tins al Maresme. Una imatge de Pau Casals al Ven­drell. L'emo­tiu dis­curs del vell músic a l'ONU el 1971, en què es pro­cla­mava català i recor­dava que Cata­lu­nya havia estat “la nació més gran del món”, amb el pri­mer par­la­ment, va obrir de fet els actes paral·lels. A la plaça de Cata­lu­nya van sonar El cant dels ocells i El cant de la senyera. També la Novena sim­fo­nia de Beet­ho­ven, l'himne a l'ale­gria, l'himne d'Europa, men­tre diver­sos per­so­nat­ges pro­cla­ma­ven el mis­satge en diver­sos idi­o­mes. També hi va haver dis­cur­sos a Amposta i al Pertús. A tres quarts i mig de sis, Els sega­dors van res­so­nar de punta a punta de país i van posar el punt final a l'acció.

No es van pro­duir les temu­des topa­des a la Sagrada Família, on movi­ments uni­o­nis­tes havien con­vo­cat un mino­ri­tari acte alter­na­tiu. Ni tan sols la pro­vo­cació d'una avi­o­neta con­trac­tada per una tele­visió pri­vada esta­tal pas­se­jant un lema per la uni­tat d'Espa­nya va esve­rar els ànims. Més enllà del riu Sénia, i mal­grat que el TSJ valencià havia permès al mig­dia l'allar­ga­ment de la Via cap al País Valencià, la Guàrdia Civil va rete­nir l'exdi­pu­tat Alfons López Tena. L'inci­dent més greu, però, va ser el de la dele­gació del govern a Madrid, on en una imatge lamen­ta­ble va irrom­pre un grup d'ultra­dreta a reben­tar l'acte ins­ti­tu­ci­o­nal de la Diada.

Ahir no era el seu dia, però torna a ser reve­la­dora la presència i absència de polítics. A més de nou con­se­llers i l'expre­si­dent Jordi Pujol, al final també van com­parèixer Pas­qual Mara­gall i excom­panys soci­a­lis­tes com ara Joa­quim Nadal i Marina Geli. Fins i tot hi van ser la dona i els fills de Mas. En canvi, Duran va mar­xar a pri­mera hora del matí rumb a Panamà.

Els gover­nants, els par­tits, tor­na­ran avui al pri­mer pla. És el seu torn. Tots faran les seves inter­pre­ta­ci­ons, però el poble sobirà ha par­lat clar, i els ecos tri­ga­ran a apai­va­gar-se. Això és impa­ra­ble.


Ultra­dre­tans assal­ten la dele­gació del govern a Madrid


Més enllà de les reten­ci­ons de trànsit, no hi va haver inci­dents

LES XIFRES

1.600.000
persones,
pel cap baix, apunta el Departament d'Interior que van formar la Via Catalana
400
quilòmetres
es van cobrir d'Alcanar al Pertús, i sud i nord enllà. Ni un metre va quedar buit
1.500
autocars
es van mobilitzar amunt i avall del país, alguns de fora, i milers de vehicles privats
50
quilòmetres de retencions
es van formar de tornada en alguns punts de l'AP-7 sud


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.